Raúl Chamorro

1.1 En Tomàs és un home covord. El seu amo es en Sebastià, i qualsevol cosa que li diu s’ho creu. Ell sap que en Sebastià és mala persona, pero no ho vol reconèixer per respecte al seu amo.

1.2.
TU à“Doncs agafa els trastets…”
VÓS à “Això sí, veieu?”
VÓS à “I jo voldria dir-vos-ho…”
VÓS à “Bé, rumieu’s’ho, i ja m’ho direu…”
TU à “Ho sents, tu, mala llengua?”
VÓS à “No m’ho digueu malagraït,…”:

1.3.
a)
1. “No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…” (a Tomàs)
2. “Pegueu-me! Au!” (a Sebastià)
3. “Teniu, doncs!” (a Sebastià)
b)
1. Dolgut perquè 2. Defensiu 3. Perquè no li acusi de lladre, li torna tot amb menyspreu.
 

1.4.
Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” ORDRE
Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” TITUBEIG
Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” TEMOR A LA REACCIÓ
Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? SÚPLICA
Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” QUEIXA
Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” INVITACIÓ
3.
3.1.
a) Subjectes: jo; això; Déu; ell; jo
b) CD: ho, que això és cert; me; ho; mentida
c) CI: us
d) Atribut: cert
3.2. L’opció correcta és la c)
3.3.
Com que → S Adv causal
Després que → S Adv concessiva
Mai que→ S Adv concessiva
3.4.
farcell : maleta
bunbum: murmuri
malagraït: desagraït
amistançat: amant
3.5.
Xeixa: [∫]
Alça: [s]
Veus-ho aquí: [z]
Fill: [λ]
Podia: [δ]