Raúl Chamorro

1.1   Semblances que hi han amb la cultura catalana i la cultura italiana. Aquestes semblances serveixen per aclarir el seu passat i el seu present. És als anys vint del segle XIX. L’ultima etapa del Noucentisme, on Catalunya va rebre corrents italianes

.1.2   a)1- “…ens ve a dir…”2- “La història que expliquem en aquest llibre…”3- “…que marca l’inici del nostre itinerari…”
b)1-1ª pers plural

2- 1ª pers plural
3-“nostre”

1.3- consideració → observació
afinitat → semblança
confluència → coincidència
conjuntura → situación

1.4.
a) És un present atemporal
b) És un present atemporal
c) És el present del llibre
d) Present en lloc del pasta

3.1
a)
Subjecte: “Nosaltres… Empordà”; “que (tenim…)”; “que (som fills…)”; “que (són ben nostres”).
b)
CD: “aquell camp de Tarragona i aquell Empordà”; “el món nou”; “totes…nostres”; “que (portem dins)”.
c)
Atribut: “fills de Roma”; “ben nostres”.
d)
CN de Nosaltres: “els catalans”; “que som… i que tenim…”;
CN de fills: “de Roma”; CN de camp: “de Tarragona”; CN de món: “nou”;
CN de coses: “que portem… i que són ben nostres”.
e)
CRV de anem: “a Roma”.
f)
Determinant nominal:“els (catalans)”, “la (mar)”; “aquell (camp…)”; “aquell (Empordà)”; “el (món…)”; “totes” “aquelles” (coses…). 3.2.
L’opció correcta és la c
3.3.
Mots amb accent diacrític: “són”; “bé”; “món”; “és”; “què”.
3.4.
objectiu: [ʒ]
estudi: [δ]
aquelles: [λ]
manifestacions: [f]
fixar: [ks] 

1.1 En Tomàs és un home covord. El seu amo es en Sebastià, i qualsevol cosa que li diu s’ho creu. Ell sap que en Sebastià és mala persona, pero no ho vol reconèixer per respecte al seu amo.

1.2.
TU à“Doncs agafa els trastets…”
VÓS à “Això sí, veieu?”
VÓS à “I jo voldria dir-vos-ho…”
VÓS à “Bé, rumieu’s’ho, i ja m’ho direu…”
TU à “Ho sents, tu, mala llengua?”
VÓS à “No m’ho digueu malagraït,…”:

1.3.
a)
1. “No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…” (a Tomàs)
2. “Pegueu-me! Au!” (a Sebastià)
3. “Teniu, doncs!” (a Sebastià)
b)
1. Dolgut perquè 2. Defensiu 3. Perquè no li acusi de lladre, li torna tot amb menyspreu.
 

1.4.
Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” ORDRE
Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” TITUBEIG
Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” TEMOR A LA REACCIÓ
Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? SÚPLICA
Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” QUEIXA
Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” INVITACIÓ
3.
3.1.
a) Subjectes: jo; això; Déu; ell; jo
b) CD: ho, que això és cert; me; ho; mentida
c) CI: us
d) Atribut: cert
3.2. L’opció correcta és la c)
3.3.
Com que → S Adv causal
Després que → S Adv concessiva
Mai que→ S Adv concessiva
3.4.
farcell : maleta
bunbum: murmuri
malagraït: desagraït
amistançat: amant
3.5.
Xeixa: [∫]
Alça: [s]
Veus-ho aquí: [z]
Fill: [λ]
Podia: [δ]