Raúl Chamorro

Hi ha moltes cultures estrangeres que hem desperten curiositat, i m’agradaria conèixer. Però pensant una mica en el meu benestar, la que més m’agrada és l’americana.

Dic això de benestar, perquè si tens diners, allà vius com un rei. Els Estats Units és el país on més persones amb riqueses viuen. Crec que contarà molt que quasi tots el famosos hi són. També és el país de la exageració, tot és molt gran, ciutats, edificis, menjars…això em crida l’atenció, perquè a mi també m’agraden les coses grans. M’apassiona com viuen les curses de cotxes, poden aguantar 300 voltes de la Nascar, i vivint-les totes amb intensitat. A mi m’agrada molt el món del motor, però no sé si podria suportar-ho.

La cosa que menys m’agrada és que tothom pot tindre una pistola a casa seva, i a més a més, totes les notícies estrambòtiques que surten per les notícies. I que hi ha molta gent allà que no es cuida, molts obesos,etc.

Però el que més m’agrada són Los Angeles. Primer perquè té nom llatí, i això em desperta simpatia per la ciutat. I després perquè m’agradaria viure-hi. És la ciutat de la fama, viure concretament a Beverly Hills, és tot un somni per a mi.

Però hem de reconèixer que la millor cultura és la espanyola.

El pròleg és un escrit al començament d’un llibre fet per un altre autor. Consisteix a explicar com és el llibre o com és l’autor. No solen ser molt llargs, unes quantes pàgines com a molt, perquè l’objectiu d’aquest és aconseguir que el lector ho llegeixi i sàpiga alguna cosa més del llibre. De vegades també porten alguna dedicatòria.

La introducció és un text fet per el propi autor de l’obra. Es diferencia del pròleg en que a la introducció sí que parla de l’obra, i només de l’obra, ni autor ni res. Solen ser com un petit resum del que passarà a l’obra, perquè així el lector ja sàpiga de que va.

La presentació té una gran diferència entre les altres dues, és oral. Consisteix en a exposar un tema en concret en un auditori o sala de reunions davant d’un públic que normalment sol ser molt exigent, i per això et pots recolzar amb fotografies, gràfics i programes informàtics.

En resum, el pròleg serveix per introduir certa informació sobre l’autor o sobre l’obra. La introducció és quasi el mateix, però la fet l’autor i parla exclusivament de l’obra. I la presentació és de forma oral, i serveix per explicar un tema.

El gènere teatral és aquell que l’obra es representa gràcies a uns personatges i sobre un escenari. Cada obra va adreçada a un públic determinat.

La característica més important és que el teatre no està fet per llegir-lo, sinó por veure‘l. Per això no hi ha narrador, i els personatges van introduint la trama i tot el que cal saber-hi. L’obra també està feta per un públic determinat, i no per a una sola persona, i es necessiten actors per ensenyar-la.

Els textos solen estar organitzats per actes, que és com es divideix l’obra teatral. Normalment són tres: introducció, nus i desenllaç. Però això pot variar segons l’autor. Cada acte té unes deu escenes, que equivaldrien als capítols d’una novel·la. Una altre cosa important són les acotacions, que és el que l’actor a de fer, com moure’s, com expressar-se, etc. També podem trobar trets que ens informin de com han de ser l’espai, el temps,etc.

També està dividit per subgèneres. Els més important són: la tragèdia, personatges lluiten contra el seu destí, la comèdia, situacions quotidianes amb tocs humorístics, i el drama, on la tragèdia i la comèdia es barregen amb situacions realistes. Personalment m’agrada molt el teatre, per això en faig, i crec que és un gènere que la gent no l’aprecia molt, prefereixen altres gèneres.

Terra baixa és un llibre on es pot veure el contrast entre les societats. A la terra baixa, les persones son més hipòcrites, i a la terra alta les persones són innocents i bones. Hi ha tres personatges principals: la Marta, el Manelic i el Sebastià.

 La Marta és una noia jove que arriba a la terra baixa amb el seu pare. En Sebastià és el terratinent, i li comença a agradar la Marta. Aconsegueix convertir-la en la seva amant, però no es pot casar amb ella, s’ha de casar amb una dona rica de bona família. Vet i aquí que decideix casar la Marta amb en Manelic. En Manelic és un innocent pastor i es creu tot el que li diuen. Amb aquest casament, continuaran amb la seva relació i el Manelic no sospitarà res.

A la Marta li fa fàstic en Manelic perquè ella es pensa que ell sap tot el que passa, i que ell accepta que la seva dona estigui amb un altre. Quant s’adona de que en Manelic no en sabia res comença a estimar-lo, fins que un dia en Manelic descobreix tot el muntatge i mata a en Sebastià. Llavors la Marta i en Manelic se’n van cap a la terra alta, on podran viure feliços.