Raúl Chamorro

La primera visita la vam fer al MACBA. Allà ens vam trobar amb la maquíssima Alexandra, que ens va acompanyar amb el Santi i una pintora (Mariona Milà).

Només ens van fer la visita guiada de la planta baixa, on era tot de la segona meitat del segle XX. Allà vam veure unes obres molt estranyes. Personalment em van agradar, les trobava gracioses. Com les de Antoni Tàpies, un quadre negre, la de la xocolata, i els vídeos amb un home fent-se coses per sembla una dona, i les ampolles de neteja com a protesta de la dona. Però la que més em va cridar l’atenció fou l’escombra amb el pal fet de fitxes de domino, molt original, em va agradar molt. Al En acabar la visita guiada vaig donar un tomb per pel museu i vaig poder apreciar l’exposició d’Asier Mendizabal, i també una de fotografia, les dos em van agradar molt.

Després van tenir l’honor de continuant amb l’acompanyia de l’Alexandra i visitar el CCCB. La primera exposició que van veure va ser la de “Vidas minadas”. Crec que em va traumatitzar. Era molt forta, vaig llegir-hi les històries i veure una mica del documental…i vaig estar a punt de plorar. Et fa pensar molt sobre les guerres i sobre l’ésser humà. Després hi era la de “Las mujeres que no conocimos”, que no la vaig entendre molt, crec que volia dir sobre la importància de la dona en la societat.

Finalment, continuant amb l’honor de tindre a l’Alexandra al nostre costat, van anar menjar a la Fonda Espanya. Un hotel/restaurant molt bonic, donava gust menjar allà. Vaig sentir un gran honor al compartir taula amb en Santi, i m’he ho vaig passar molt bé amb les bromes d’en Borges. Al acabar van veure una xemeneia que hi havia allà.

Em va agradar molt la sortida, aprendre coses i veure cultura mai està de més, i tot això gaudint de la companyia de l’Alexandra , en Santi i dels meus amics.