Raúl Chamorro

Poema d’Ausiàs March

Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant,
e veig a vós bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.

       És veu prop de la mort, va vagant, com si estigués en la mar, i veu on es pot salvar. On es pot salvar seria la seva estimada. La estimada no el complau, per mala sort o pel que sigui, no li agrada ell,…es veu a ell i la veu a ella, no pot complir el seu desig d’estar amb ella, i anirà pel mont dient coses en contra d’ella.

      Ausiàs March (S.XV) va ser un poeta molt llegit a la seva època, i molts altres poetes el van voler imitar. Les seves obres són molt importants perquè fa un nou estil(renaixement), molt més sincer i personal. Utilitza el català en els seus poemes. Fa un nou tracte a la dona la seva obra gira entorn a la mort de la seva esposa.

      El poema conserva l’estructura dels poemes trobadorescos, el vers decasíl·lab amb forma 4+6. Amb rima consonant masculina. Tema d’amor frustrat, molt típic del renaixement.