Poema LXXXI

9 03 2008

Poema d’Ausiàs March

Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant,
e veig a vós bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.

 *      És veu prop de la mort, va vagant, com si estigués en la mar, i veu on es pot salvar. On es pot salvar seria la seva estimada. La estimada no el complau, per mala sort o pel que sigui, no li agrada ell,…es veu a ell i la veu a ella, no pot complir el seu desig d’estar amb ella, i anirà pel mont dient coses en contra d’ella.

*      Ausiàs March (S.XV) va ser un poeta molt llegit a la seva època, i molts altres poetes el van voler imitar. Les seves obres són molt importants perquè fa un nou estil(renaixement), molt més sincer i personal. Utilitza el català en els seus poemes. Fa un nou tracte a la dona la seva obra gira entorn a la mort de la seva esposa.

*      El poema conserva l’estructura dels poemes trobadorescos, el vers decasíl·lab amb forma 4+6. Amb rima consonant masculina. Tema d’amor frustrat, molt típic del renaixement.



3ª Prova Selectivitat

9 03 2008

1.COMPRENSIÓ

1.1. És una Espanya trista i decadent que viu de records i glòries del passat. És una Espanya que per tenir honor envia als seu fills a morir a la guerra. És una Espanya que en els funerals en compte de plorar canta. És una Espanya que ho ha perdut tot i que tancada en ella mateixa no és capaç d’escoltar la veu catalana del poeta.

1.2.En l’estrofa penúltima el poeta adopta una actitud positiva però l’actitud passa a ser en la darrera estrofa negativa.El canvi d’actitud respon a la voluntat del poeta de no fer-se il·lusions i pensa que el seu crit tindrà més força i serà més atès com menys esperançat es mostri.

1.3.
- T’han parlat massa →dels saguntins / i dels qui per la pàtria moren
- records i glòries →només de morts
- Massa pensaves →en ton honor
- i massa poc en el teu viure→ no tens ningú.

1.4.a) mor(t)
b) moren / morts / morta / mort / mortals / morissin
c) Perquè el tema de la mort és associat pel poeta, d’una manera insistent i obsessiva, al tema de la decadència d’Espanya, que es central en aquest poema.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1. a)
Hi ha sis oracions. Les següents:1. Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana
oració principal2. que et parla en llengua no castellana
oració subordinada adjectiva de relatiu, complement del nom fill3. parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra
segona oració principal, juxtaposada a la primera4. que m’ha donat la terra aspra
oració subordinada adjectiva de relatiu, compl. del nom llengua5. en aquesta llengua pocs t’han parlat
tercera oració principal, juxtaposada a la segona6. en l’altra, massa
quarta oració principal, juxtaposada a la tercera

b)
Subjecte de 1: → “tu”, implícit.
Subjecte de 2: → que
Subjecte de 3: → “jo”, implícit.
Subjecte de 4: → la terra aspra
Subjecte de 5: → pocs
Subjecte de 6: → massa

c)et parla: → complement indirecte
m’ha donat: → complement indirecte
t’han parlat: → complement indirecte

d)escoltar: → transitiu perquè es construeix amb complement directe
donar: → transitiu perquè es construeix amb complement directe

3.2. La C

3.3.aspra: → abrupta
tràgica: → fatídica
folla: → dement,
feconda: →generosa
atronadora: → estrepitosa
3.4
Espanya→ [n]
records→ [r]
tràgica→ [Z]
marxar→ [∫]
tens entorn→ [z]



2ª Prova Selectivitat

9 03 2008

Comprensió

 1-      El Big Bang és la teoria de l’Univers actual, però també es pot pensar en altres coses, com per exemple, una esfera que s’ha anant expandint. És pot pensar que s’ha originat d’un buit que tenia energia no convertida en matèria.  Però el Big Bang pot ser un moment peculiar de la història de l’Univers, i no el seu inici. 

2-      No , perquè no es pot comprovar no són hipòtesis científiques. 

3-      comprovar −> verificarplantejar −> suscitarintentar −> tractar deesbrinar −> indagarimaginar −> concebrecaminar −> anar

4-      a) perifrasis verbal i l’altre adverbi

         b) indiquen una possibilitat  

Reflexió lingüística sobre el text

1-         1. «intentar saber què hi havia abans del big bang»
oració subordinada substantiva infinitiva, subjecte de l’oració principal

      2. «saber què hi havia abans del big bang»
oració subordinada substantiva infinitiva, compl. directe del verb intentar

    3. «què hi havia abans del big bang»
oració subordinada (substantiva) interrogativa indirecta parcial, compl. directe
del verb saber

2-      La d 

3-Si  la hipòtesi és certa (oss cd)Si és cert el Big Bang (condicional)  

4-Plantejar: “j”: [Z], mitjans: “tj”: [dZ], expandeix; : “x”: [ks], “ix”: [],estigués: “gu”: [g]



1ª Prova selectivitat

9 03 2008

1. Comprensió

1.1. El pare del narrador acostuma a dir coses per queixar-se del món actual. No té ganes de discutir. Avui el pare n’ha dit una, «tots tenimun preu», que ha portat el narrador, mentre viatjava cap a València, a fer una mena d’examen deconsciència que, en sortir-ne força ben parat, l’ha obligat a preguntar-se de nou, a falta d’unaresposta basada en l’experiència, quin devia ser el seu preu.

1.2. a) El peix gros es menja el peix petit. → Significa que qui té més poder fa el que vol amb qui no en té.

b) Qui té el cul llogat no sempre seu on vol. → Aquesta frase vol dir que quan un depén d’una altra persona no té llibertat per fer el que vulgui.

1.3a) traspuen: manifesten,

    b) rutlla: funciona

   c) em ballava pel cap: em tornava a la memòria

   d) em sàpiga greu: em faci pena

1.4

en canvi: Indica que hi ha contrast entre el contingut de l’oració anterior i l’oració en què apareix. substitut: però.

doncs:: indica que el contingut de l’oració en què apareix s’entén com a conseqüència del contingut de l’oració anterior. substitut: per tant.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1.

a)Hi ha quatre oracions.

1º Fa anys

oració subordinada adverbial

2º M’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera

oració principal

3º Discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera

oració subordinada substantiva, subjecte

4º Que el treien de polleguera

oració subordinada de relatiu, complement del nom

b)

1º No té subjecte

2º Tercera Oració

3º Jo

4º Que

c)

- Agradar

- Discutir

d)

- m’agradava: complement indirecte

- discutir-hi: complement de règim preposicional

- el treien: complement directe

3.2 La C

3.3

- comença a moure

- deu ser

- sol sentenciar

3.4rellotge [dZ]mateix to: [∫]peix gros: [Z]cotxe: [t∫]

vaig obrir: [dZ]