1.1   La primera crisi és una manca d’objectes, que per evitar-la es va crear nous objectes que han evolucionat. La segona crisi és quan manca la creativitat: la crisi dels objectes amb l’esgotament, per a l’home actual, de les formes dels objectes de les cultures tradicionals.

1.2   Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional, per això opina que aquest art està desfasat i passat de moda.

1.3   El títol diu que l’art de la ceràmica, vol retornar a la puresa original ja perduda, per crear un món d’objectes i de formes d’acord amb la sensibilitat estètica actual, i per això hauria de retrobar el joc dels quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire.

1.4   a) l’home havia de crear els objectes perquè els necessitava
b) cultura artesana tradicional
c) arts que reprodueixen volums i formes
d) combinació dels quatre elements

3.1 Hi ha tres oracions:

1ª. i justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes (OP)
2ª. afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes (OS Adj)
3ª. que l’art està en decadència des de les cavernes (OSS de CD del verb afirmant

b) en; en alguna mesura→CCM
de; de Joan Miró→CN
en; en decadència→Atr
des de: des de les cavernes→CCT

c) alguna→ indefinit femení singular
aquella→ demostratiu femení singular
l’art→ article determinatiu masculí
les→ article determinatiu femení plural

d) No hi ha cap verb auxiliar.

3.2-D

3.3 voltar
- crear
- tenir (perquè té CD)
- descobrir (perquè té CD)

3.4- Fixada: [ks]
Crisi: [z]
Successius: [ks]
Les exigències: [z] i [Z]

La primera visita la vam fer al MACBA. Allà ens vam trobar amb la maquíssima Alexandra, que ens va acompanyar amb el Santi i una pintora (Mariona Milà).

Només ens van fer la visita guiada de la planta baixa, on era tot de la segona meitat del segle XX. Allà vam veure unes obres molt estranyes. Personalment em van agradar, les trobava gracioses. Com les de Antoni Tàpies, un quadre negre, la de la xocolata, i els vídeos amb un home fent-se coses per sembla una dona, i les ampolles de neteja com a protesta de la dona. Però la que més em va cridar l’atenció fou l’escombra amb el pal fet de fitxes de domino, molt original, em va agradar molt. Al En acabar la visita guiada vaig donar un tomb per pel museu i vaig poder apreciar l’exposició d’Asier Mendizabal, i també una de fotografia, les dos em van agradar molt.

Després van tenir l’honor de continuant amb l’acompanyia de l’Alexandra i visitar el CCCB. La primera exposició que van veure va ser la de “Vidas minadas”. Crec que em va traumatitzar. Era molt forta, vaig llegir-hi les històries i veure una mica del documental…i vaig estar a punt de plorar. Et fa pensar molt sobre les guerres i sobre l’ésser humà. Després hi era la de “Las mujeres que no conocimos”, que no la vaig entendre molt, crec que volia dir sobre la importància de la dona en la societat.

Finalment, continuant amb l’honor de tindre a l’Alexandra al nostre costat, van anar menjar a la Fonda Espanya. Un hotel/restaurant molt bonic, donava gust menjar allà. Vaig sentir un gran honor al compartir taula amb en Santi, i m’he ho vaig passar molt bé amb les bromes d’en Borges. Al acabar van veure una xemeneia que hi havia allà.

Em va agradar molt la sortida, aprendre coses i veure cultura mai està de més, i tot això gaudint de la companyia de l’Alexandra , en Santi i dels meus amics.

El gènere narratiu es caracteritza per relatar uns fets, imaginaris o reals, en un temps i espai determinats, amb uns personatges i molt sovint en els textos narratius apareix una relació entre la vida real i l’imaginària.

La història es relatada por narrador. Explica els fets i com són els personatges. Hi ha dos tipus de narradors, el que participen en la història (primera persona) o els que ja saben tot el que passarà i el que senten els personatges (omniscient).

Els personatges es comuniquen gràcies al diàleg en estil directe o en estil indirecte. Aquest poden evolucionar en la història (rodons) o no evolucionar (plans). Poden ser principals, si actuen directament en els fets, o secundaris. També em de tindre en compte el temps i el lloc on succeeix l’acció.

Podem trobar diversos subgèneres, com la novel·la i el conte. La novel·la serveix per explicar uns fets més llargs i complexos que en el conte, on només vol entretenir. També podem trobar altres gèneres com la llegenda(fets històrics molt sovint imaginaris), epístola(en forma de carta) i faula (amb missatge moral).

El text  és un text argumentatiu, presenta molts trets característics d’aquest textos, i més específicament, és argumentatiu científic ja que parla d’un tema molt especialitzat.

Els textos argumentatius són aquells que donen arguments a favor i en contra sobre algun tema en concret. Podem trobar aquesta característica en el text,ens donen arguments amb el propòsit de discutir si l’art està en decadència o no. És per això que es podria dir que aquest text és, en part, un text argumentatiu. 

Per altra banda, els textos científics són aquells que parlen d’un tema molt especialitzat i que van dirigits a un públic molt concret. El text és un article que apareix en una revista especialitzada d’art, per tant, tenim una altre prova de que és un text científic. També utilitza un llenguatge molt tècnic, no tota la gent ho podria entendre. Tot i no parlar de ciència pròpiament dita, aquest text es podria classificar dins la categoria dels textos científics.

Per tant, aquest text té les característiques principals tant dels textos argumentatius i dels textos científics, és una combinació dels dos.

Poema d’Ausiàs March

Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant,
e veig a vós bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.

       És veu prop de la mort, va vagant, com si estigués en la mar, i veu on es pot salvar. On es pot salvar seria la seva estimada. La estimada no el complau, per mala sort o pel que sigui, no li agrada ell,…es veu a ell i la veu a ella, no pot complir el seu desig d’estar amb ella, i anirà pel mont dient coses en contra d’ella.

      Ausiàs March (S.XV) va ser un poeta molt llegit a la seva època, i molts altres poetes el van voler imitar. Les seves obres són molt importants perquè fa un nou estil(renaixement), molt més sincer i personal. Utilitza el català en els seus poemes. Fa un nou tracte a la dona la seva obra gira entorn a la mort de la seva esposa.

      El poema conserva l’estructura dels poemes trobadorescos, el vers decasíl·lab amb forma 4+6. Amb rima consonant masculina. Tema d’amor frustrat, molt típic del renaixement.

1.COMPRENSIÓ

1.1. És una Espanya trista i decadent que viu de records i glòries del passat. És una Espanya que per tenir honor envia als seu fills a morir a la guerra. És una Espanya que en els funerals en compte de plorar canta. És una Espanya que ho ha perdut tot i que tancada en ella mateixa no és capaç d’escoltar la veu catalana del poeta.

1.2.En l’estrofa penúltima el poeta adopta una actitud positiva però l’actitud passa a ser en la darrera estrofa negativa.El canvi d’actitud respon a la voluntat del poeta de no fer-se il·lusions i pensa que el seu crit tindrà més força i serà més atès com menys esperançat es mostri.

1.3.- T’han parlat massa →dels saguntins / i dels qui per la pàtria moren
- records i glòries →només de morts
- Massa pensaves →en ton honor
- i massa poc en el teu viure→ no tens ningú.

1.4.a) mor(t)
b) moren / morts / morta / mort / mortals / morissin
c) Perquè el tema de la mort és associat pel poeta, d’una manera insistent i obsessiva, al tema de la decadència d’Espanya, que es central en aquest poema.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1. a)
Hi ha sis oracions. Les següents:1. Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana
oració principal2. que et parla en llengua no castellana
oració subordinada adjectiva de relatiu, complement del nom fill3. parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra
segona oració principal, juxtaposada a la primera4. que m’ha donat la terra aspra
oració subordinada adjectiva de relatiu, compl. del nom llengua5. en aquesta llengua pocs t’han parlat
tercera oració principal, juxtaposada a la segona6. en l’altra, massa
quarta oració principal, juxtaposada a la tercera

b)
Subjecte de 1: → “tu”, implícit.
Subjecte de 2: → que
Subjecte de 3: → “jo”, implícit.
Subjecte de 4: → la terra aspra
Subjecte de 5: → pocs
Subjecte de 6: → massa

c)et parla: → complement indirecte
m’ha donat: → complement indirecte
t’han parlat: → complement indirecte

d)escoltar: → transitiu perquè es construeix amb complement directe
donar: → transitiu perquè es construeix amb complement directe

3.2. La C

3.3.aspra: → abrupta
tràgica: → fatídica
folla: → dement,
feconda: →generosa
atronadora: → estrepitosa
3.4
Espanya→ [n]
records→ [r]
tràgica→ [Z]
marxar→ [∫]
tens entorn→ [z]

Comprensió

 1-      El Big Bang és la teoria de l’Univers actual, però també es pot pensar en altres coses, com per exemple, una esfera que s’ha anant expandint. És pot pensar que s’ha originat d’un buit que tenia energia no convertida en matèria.  Però el Big Bang pot ser un moment peculiar de la història de l’Univers, i no el seu inici. 

2-      No , perquè no es pot comprovar no són hipòtesis científiques. 

3-      comprovar −> verificarplantejar −> suscitarintentar −> tractar deesbrinar −> indagarimaginar −> concebrecaminar −> anar

4-      a) perifrasis verbal i l’altre adverbi

         b) indiquen una possibilitat  

Reflexió lingüística sobre el text

1-         1. «intentar saber què hi havia abans del big bang»
oració subordinada substantiva infinitiva, subjecte de l’oració principal

      2. «saber què hi havia abans del big bang»
oració subordinada substantiva infinitiva, compl. directe del verb intentar

    3. «què hi havia abans del big bang»
oració subordinada (substantiva) interrogativa indirecta parcial, compl. directe
del verb saber

2-      La d 

3-Si  la hipòtesi és certa (oss cd)Si és cert el Big Bang (condicional)  

4-Plantejar: “j”: [Z], mitjans: “tj”: [dZ], expandeix; : “x”: [ks], “ix”: [∫],estigués: “gu”: [g]

1. Comprensió

1.1. El pare del narrador acostuma a dir coses per queixar-se del món actual. No té ganes de discutir. Avui el pare n’ha dit una, «tots tenimun preu», que ha portat el narrador, mentre viatjava cap a València, a fer una mena d’examen deconsciència que, en sortir-ne força ben parat, l’ha obligat a preguntar-se de nou, a falta d’unaresposta basada en l’experiència, quin devia ser el seu preu.

1.2. a) El peix gros es menja el peix petit. → Significa que qui té més poder fa el que vol amb qui no en té.

b) Qui té el cul llogat no sempre seu on vol. → Aquesta frase vol dir que quan un depén d’una altra persona no té llibertat per fer el que vulgui.

1.3a) traspuen: manifesten,

    b) rutlla: funciona

   c) em ballava pel cap: em tornava a la memòria

   d) em sàpiga greu: em faci pena

1.4

en canvi: Indica que hi ha contrast entre el contingut de l’oració anterior i l’oració en què apareix. substitut: però.

doncs:: indica que el contingut de l’oració en què apareix s’entén com a conseqüència del contingut de l’oració anterior. substitut: per tant.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1.

a)Hi ha quatre oracions.

1º Fa anys

oració subordinada adverbial

2º M’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera

oració principal

3º Discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera

oració subordinada substantiva, subjecte

4º Que el treien de polleguera

oració subordinada de relatiu, complement del nom

b)

1º No té subjecte

2º Tercera Oració

3º Jo

4º Que

c)

- Agradar

- Discutir

d)

- m’agradava: complement indirecte

- discutir-hi: complement de règim preposicional

- el treien: complement directe

3.2 La C

3.3

- comença a moure

- deu ser

- sol sentenciar

3.4rellotge [dZ]mateix to: [∫]peix gros: [Z]cotxe: [t∫]

vaig obrir: [dZ]