Raúl Chamorro

El modernisme literari va ser un moviment que va tenir lloc a Catalunya entre els segles XIX i XX, amb l’objectiu de fer pujar el llistó de la cultura catalana al de la resta de Europa. Eren característics la musicalitat, la natura, els sentits, i la bellesa perfecta, per desconnectar de la realitat. L’artista no tenia obligacions ni responia ales normes, era bohemi. Hi havia diferents tendències estètiques: el Regeneracionisme, que pretenia transformar la realitat, i els Esteticistes, que defensen l’art com a refugi de l’artista.

Joan Maragall és el poeta que més destaca. La seva poesia va passar per diferents etapes. A la primera etapa vitalista (1888-1893) escrivia poemes enèrgics i vitals. Després, com feien els altres artistes, va iniciar la primera etapa decadentista (1894-1895). A la segona etapa vitalista (1896-1905) va descobrir un catalanisme diferent de la Renaixença. En la segona etapa decadentista (1906-1909) es sentia deprimit degut a l’avanç del Noucentisme. En la tercera etapa vitalista (1909-1911) va recuperar l’individualisme i el vitalisme d’abans, i intranquil·litza els burgesos amb les seves obres.

Joan Maragall va utilitzar una temàtica molt diversa, però destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda i els elements espirituals.