Raúl Chamorro

L’art és una paraula amb un significat molt abstracte i personal. Però les arts plàstiques són les que representen objectes materials. Són arts plàstiques l’escultura, l’arquitectura i la pintura.

L’arquitectura tracta sobre la construcció d’edificis o fins i tot ciutats. L’arquitectura és molt important, perquè gràcies a ella tenim els edificis on passem quasi tot el dia. Trobo interessant com d’uns plànols, poden sortir uns edificis tan ben fets. L’escultura també es molt interessant. Són representacions plàstiques que imiten la realitat en tres dimensions. Hi ha algunes obres d’art, que si estiguessin ne color, no sabries dir si és de veritat o no. La pintura, per la seva banda, expressa les emociones en una superfície plana, ja pot ser una paret o un quadre.

Personalment, la que més m’agrada és la pintura. Pintar ho trobo molt difícil, i pot ser que per això és la que més m’atrau l’atenció. També m’agrada la manera que el pintor expressa els seus sentiments, sobretot els abstractes, no vull pensar el que pensarien ells…

En conclusió, m’agraden les tres, però si hauria hagués d’escollir alguna, agafaria la pintura.

La poesia és la manera d’expressar sentiments, emocions i pensaments, amb una certa mètrica i recursos característics d’aquest gènere literari. Poden arribar a ser molt difícils de comprendre.

La poesia destaca per la seva gran subjectivitat, i perquè està escrita en vers. També podem trobar prosa poètica, amb les mateixes característiques però sense estar escrita en vers. L’autor vol explicar les emocions i el sentiments que l’inspiren certes persones o objectes.

Per dotar de més bellesa al poema, l’autor utilitza figures literàries, algunes són bastant complexes i cal una bona reflexió per comprendre-les. Les figures literàries també donen musicalitat al poema i ens ajuden a imaginar-nos-el. Com exemples de figures literàries trobem la metàfora, l’encavalcament o l’al·literació entre altres. La mètrica del poema també està molt elaborada, amb el nombre de síl·labes definit, i estructures molt elegants.

Per tant, el gènere poètic és un tipus d’escriptura, on l’autor vol expressar els seus sentiments de una manera molt bonica, tenen una mètrica determinada i utilitzen uns determinats recursos literaris per fer-lo encara més bonic, i pot ser difícil de comprendre.

El modernisme literari va ser un moviment que va tenir lloc a Catalunya entre els segles XIX i XX, amb l’objectiu de fer pujar el llistó de la cultura catalana al de la resta de Europa. Eren característics la musicalitat, la natura, els sentits, i la bellesa perfecta, per desconnectar de la realitat. L’artista no tenia obligacions ni responia ales normes, era bohemi. Hi havia diferents tendències estètiques: el Regeneracionisme, que pretenia transformar la realitat, i els Esteticistes, que defensen l’art com a refugi de l’artista.

Joan Maragall és el poeta que més destaca. La seva poesia va passar per diferents etapes. A la primera etapa vitalista (1888-1893) escrivia poemes enèrgics i vitals. Després, com feien els altres artistes, va iniciar la primera etapa decadentista (1894-1895). A la segona etapa vitalista (1896-1905) va descobrir un catalanisme diferent de la Renaixença. En la segona etapa decadentista (1906-1909) es sentia deprimit degut a l’avanç del Noucentisme. En la tercera etapa vitalista (1909-1911) va recuperar l’individualisme i el vitalisme d’abans, i intranquil·litza els burgesos amb les seves obres.

Joan Maragall va utilitzar una temàtica molt diversa, però destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda i els elements espirituals.