Raúl Chamorro

Els textos científics tenen com a objectiu informar sobre un tema amb molta precisió. Per això estan adreçats a gent que coneix molt bé el tema.

Les principals característiques que tenen els textos científics són, el tema i el registre .Tenen una gran objectivitat sobre el tema en qüestió, i s’ha d’emprar un llenguatge molt més culte, sense por perquè les persones que ho els llegiran en saben molt sobre el tema.

Tenen una estructura com la dels textos augmentatius, perquè exposen una hipòtesi, i al llarg del text la argumenten. Tenen molts exemples, i s’usen molts substantius i adjectius. També hem de tenir en compte l’objectiu que es persegueix amb el text. Podem trobar un munt de textos científics, de física, de matemàtiques, de química, articles,etc.

Per tant, els textos científics informen a un públic en concret, pots utilitzar cultismes. Però per facilitar la comprensió han de ser clars i breus.

La ciència és present en moltes coses de la nostra vida. Sense la ciència no viuríem com vivim ara, no podríem comprendre molts conceptes, etc.

La ciència juga un paper molt important en la nostre societat. Hem pogut millorar el nostre nivell de vida gràcies a ella, per exemple el descobriment de nous fàrmacs. Gràcies a la ciència la tecnologia també s’ha desenvolupat, i gaudim d’uns aparells molt útils i que ens garanteixen un bon nivell de vida. També ens ha fet saber com està el nostre planeta, i d’alguna manera, com podem ajudar-lo. Per tant la ciència està molt present en la nostre societat.

Però no tot són coses bones, també n’hi ha de dolentes. El canvi climàtic ha sorgit per culpa de la ciència, però per una altre banda, si aconseguim arreglar-ho serà gràcies a ella. Un altre clar exemple són les noves bombes, que poden fer molt mal a la humanitat. En aquests aspectes, jo crec que la ciència és una cosa bona, però el que importa són les persones que la fan servir. Si tothom tingués bones idees i volgués ajudar a la gent, segur que la ciència avançaria molt, però en aquesta societat el que mana són els diners.

Necessitem la ciència per viure, seria molt difícil viure sense ella encara que hem de mirar de fer-ne sempre un ús positiu.

El conte és un relat breu, oral o escrit, breu i de llenguatge senzill. Pot narrar històries reals com fictícies, però la majoria són fictícies.

Els personatges són lineals, no tenen món interior ni relacions amb el passat o el futur. Tenen temps i espai però no esta molt definit. La narració esta feta en tercera persona.

Hi ha dos tipus de conte, el popular i el literari. En el conte popular no hi ha autor, és anònim i la historia esta enfocada en àmbits històrics, exemple la llegenda. El conte popular s’ha transmès de forma oral, i per això ha anat evolucionant. L’altre és el conte literari, on l’autor ja és conegut i sol treure un benefici econòmic. El final sol ser sorprenent i et fa pensar.

En conclusió, el conte és un text narratiu, una novel·la molt breu, que esta adreçada a nens petits però també n’hi ha pels adults.