Raúl Chamorro

Consta de tres etapes: la normalització institucional i lingüística fins el 1939, el franquisme fins el 1977 i la normalització institucional i lingüística fins l’actualitat. 

La Mancomunitat de Catalunya va durar des de l’any 1914 fins al 1925. La Mancomunitat va crear una infrastructura política, econòmica i cultural que va permetre organitzar els serveis tècnics, administratius i científics.Les eleccions municipals de 1931 van suposar la implantació de la República a Espanya i a Catalunya va guanyar el partit Esquerra Republicana de Catalunya i Francesc Macià, líder d’aquest partit, va proclamar la República Catalana, que de seguida va esdevenir el Govern de la Generalitat de Catalunya, i van començar els tràmits d’un estatut d’autonomia català, que s’acaba creant. Va ser nomenat l’estatut de Núria, però només va durar fins al 1934, i només es va restablir durant la Guerra Civil. 

Es crea l’IEC i la Secció Filològica, per començar el procés de normalització lingüística, on la figura de Pompeu Fabra juga un paper molt important. L’any 1913 la Secció Filològica va publicar les Normes ortogràfiques. A més, Pompeu Fabra va crear el Diccionari general de la llengua catalana al 1932. 

Durant el franquisme el català va ser abolit i durament castigat. S’usava només clandestinament. 

El 1977, el govern de l’Estat va restablir provisionalment la Generalitat de Catalunya, de la qual va ser nomenat president Josep Tarradellas. Dos anys més tard s’aprovà l’Estatut d’Autonomia. 

Amb la Constitució Espanyola de l’any 1978, s’aproven estatuts d’autonomia, i s’estableix que el català és la llengua pròpia a Catalunya, València i Illes Balears. L’ús del català és regulat per les lleis de normalització lingüística de cada comunitat.