Raúl Chamorro

La Renaixença va ser un moviment de recuperació de l’ús literari del català que comença l’any 1833 i acaba al 1877. Volen recuperar les institucions i l’oficialitat de la llengua.

La revolució burgesa del segle XIX crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. La revolució burgesa es produeix perquè la burgesia volia tenir poder polític. La burgesia catalana s’enfronta als terratinents andalusos per culpa dels interessos econòmics. Al 1868 la reina Isabel II és destronada i es produeix la restauració borbònica amb Alfons XII. La pèrdua de les últimes colònies (Cuba i Filipines) fa patent el fracàs del règim polític i s’ofereixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella (la generació del 98 ) i la regeneració d’Espanya des de la perifèria (les Bases de Manresa).

El romanticisme suposa tornar al passat, on el català gaudia d’un gran prestigi, era respectat. La literatura popular es continua escrivint en català durant els segles XVIII i XIX, i així els autors de la Renaixença volen recuperar el prestigi del català. La seva obra més important és la restauració dels Jocs Florals.

El català continua sent perseguit, però l’ús literari va a més. I el català és defensat per l’església, i tant per els moviments més conservadors com per els més republicans. La primera manifestació de la defensa del català és la revista Avenç, defensant una ortografia moderna i unificada.

La voluntat de recuperació de la llengua s’anirà barrejant amb la aparició del catalanisme, moviment que té com objectius la recuperació de la llengua catalana i les institucions catalanes. Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller seran considerats la segona generació d’escriptors catalans i donaran al català un valor literari molt més important.

Els canvis socials i culturals del segle XIX faran que aparegui el catalanisme, que volia recuperar la llengua i les institucions catalanes, i això s’aconseguirà al segle XX.