Raúl Chamorro

La crisi lingüística té dos períodes, als s.XVII i XVII la llengua parlada era el català, excepte alguns escriptors, que escrivien en castellà. Al s.XVIII, amb la imposició del Decret de Nova Planta, el català es va prohibir, i es va imposar el castellà.

Hi va haver una crisi política, la monarquia volia imposar la centralització. Va tenir lloc la guerra dels segadors. Al s.XVI es traslladen les Corts des de Barcelona fins a Castella. I econòmicament, el Mediterrani era insegur i l’Atlàntic assegurava un bon comerç internacional. Lingüísticament, el català era el més usat, el predominant, però la inquisició i els bisbes castellans van posar el castellà a les esglésies.

Quant va morir Carles II, ho va fer sense descendència, i això va provocar la guerra de successió, on l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, eren els candidats per la corona. Finalment, Carles es nomenat Emperador d’Alemanya, i per tant, guanya Felip.

Aquest fa el Decret de Nova Planta, amb el qual desapareixen les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un sol regne, el Regne d’Espanya.

El Decret imposa el castellà a la justícia i a l’ensenyament i provoca el conflicte lingüístic ja que el castellà domina el català. La gent no coneix el castellà, i per això li costa una mica. Però hi ha gent que continuarà utilitzant el català, com per a la literatura popular.