Raúl Chamorro

Després de la caiguda de l’imperi romà, el llatí va anant perdent cohesió, i va transformar-se gràcies a altres llengües. L’arribada dels francs, poble germànic, va comportar l’expulsió del territori dels visigots, que havien arribat poc desprès de la caiguda de l’imperi romà. L’ocupació musulmana de la península al segle VIII va ser diferent a Catalunya. Van estar cent anys a la Catalunya Vella i cinc segles i mig a la Nova.

Els visigots no van aportar res al llatí, perquè es van acostumar, però el francs si que van contribuir amb moltes paraules noves, que s’han conservat al català: treva, sala, escuma, gana, Arnau…Els àrabs van deixar moltes més paraules, però tot depèn del territori on van ser. A la Catalunya Nova van deixar moltes més paraules que a la Vella. Molts arabismes designen elements de la vida quotidiana: albercoc, barri, catifa, sucre, duana, garbí…

El pas del llatí al català va ser un procés lent. Al segle VIII van fer una Renovatio que va posar de manifest les diferències que hi havia amb el llatí clàssic i la llengua parlada. Al Concili de Tours (813) van ordenar que les misses es fessin en llengua romanç, en comptes del llatí. En l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell (839) està en llatí, però té un text paral·lel per traduir coses, perquè estaven en català.