Raúl Chamorro

La Romània és el conjunt de territoris en què és parlada una llengua derivada del llatí. Es classifiquen en dos grups, l’oriental i l’occidental. Són llengües romàniques: el castellà, el català, l’occità, el galaicoportuguès, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard.

La romanització és el procés d’imposició de la cultura romana i la seva organització als territoris que van unir-se al Imperi romà. Aquest procés va ser molt lent a les zones d’interior, però va estendre’s molt ràpidament per la costa. L’imperi Romà va assolir una unitat política i una unitat lingüística a través de la llatinització. Als territoris conquerits s’imposava el llatí davant la llengua del territori. El cristianisme va afavorir molt la romanització.

La conquesta Tarraconense va arribar, juntament amb la conquesta del territori de parla catalana. Aquest va ser dividit en províncies, influïdes per diverses parles del llatí.

El llatí vulgar era el que parlava el poble. Aquest llatí evolucionava molt ràpidament. Oralment aquest llatí es molt difícil estudiar-lo. En canvi, el llatí clàssic és va mantenir estable.

Les restes lingüístiques que els pobles conquerits van deixar constitueixen el substrat preromà de la llengua catalana. Els substrats més importants són : el substrat indoeuropeu, el substrat grec, el substrat fenici i el substrat iberobasc.