La primera referència del Ball de Turcs i Cavallets de Tarragona la trobem l’any 1383. Aquesta referència col·loca els cavallets de Tarragona com els més antics coneguts dins el domini català fins al moment.
Altres documents que fan referència al Ball de Turcs i Cavallets tarragoní els trobem l’any 1633, quan arriben a Tarragona Felip IV i Maria Isabel de Borbó durant les festes de Santa Tecla, on s’especifica l’execució dels balls de pastorets i de cavallets; per Santa Tecla de 1692, amb la celebració d’unes festes de caire extraordinari amb motiu d’una concessió especial a la província eclesiàstica tarragonina. En aquesta referència trobem descrit el nombre d’integrants del ball: setze turcs a peu i vuit cavallers cristians, i es remarca la riquesa del vestuari i es confirma la realització de parlaments, l’enfrontament d’ambdós bàndols i la derrota turca. L’àngel sembla realitzar un parlament inicial i entrega la seva espasa al capità cristià, com a símbol del suport diví a la lluita contra els turcs.
Les darreres actuacions documentades del ball les trobem el 1785, a l’entrada de Francesc d’Armanyà; el 1802, a la visita de Carles IV i el 1804, a l’entrada de Romuald Mon i Velarde.
La desastrosa situació en què quedà Tarragona després del setge francès i la llibertat de treball decretada per les Corts de Cadis el 1813, suposen l’enfonsament de l’estructura gremial que havia sostingut fins aleshores els balls tarragonins.
Així doncs, no és fins al 1990 quan el Ball de Turcs i Cavallets de Tarragona es recupera amb l’assessorament documental de Jordi Bertran, Didac Bertran, Manel Cubeles i Jordi Morant, i des d’aleshores l’Esbart Santa Tecla és l’entitat responsable de la seva representació. El ball està format per 8 turques, 8 cristians (cadascun d’ells amb nom propi: el capità cristià Jaume I, Aguiló, Canals, Castellarnau, Foxà, Montoliu, Morenes i Prat) i un àngel.
Postal extreta de la pàgina web de l’Esbart Santa Tecla.
La construcció dels cavallets, els escuts, les espases i les joies, entre altres elements, anà a càrrec de Joan Serramià. El disseny i el vestuari foren confeccionats per la majordomia de l’Esbart Santa Tecla. Els vestits de les vuit turques són iguals amb quatre colors: vermell, verd, daurat i blau. Els vestits del cavallers són diferents, només coincideix amb la roba que cobreix els cavalls.
Cadascun dels cavallets fa 1,80 m de llargada, 45 cm d’amplada, 1 m d’alçada i pesa 16 kg.
La música és un arranjament de Pilar López sobre dues melodies trobades i que es situen al Camp de Tarragona. La instrumentació per a dolçaina fou realitzada per Xavier Richart. Una colla de dolçainers del País Valencià acompanya el ball durant les Festes de Santa Tecla, mentre que en altres actuacions l’encarregat d’acompanyar el ball és un grup de grallers. La coreografia del ball és obra de Jaume Guasch.
Descripció dels balls
El ball de Turcs i Cavallets mostra la lluita de cristians contra àrabs durant l’època de la reconquesta centrat en l’escenari tarragoní, en el qual una suposada ajuda divina (representada per l’àngel) té una importància decisiva per a aconseguir aquesta finalitat.
Les principals danses que representa el Balls de Turcs i Cavallets de Tarragona són la cercavila i la batalla.
La cercavila només necessita un carrer mínimament ample per poder ser realitzat. El ball es representa amb dues fileres paral·leles que intercalen turcs i cavallets. S’inicia amb un moviment de presentació a la dreta i a l’esquerra fins a arribar al lloc inicial. En aquest punt es creen quatre grups de quatre (dos turcs i dos cristians) que lluiten mentre s’entrecreuen. Finalment, sense cap vencedor ni vençut, segueix la cercavila en les dues fileres inicials.
La batalla és el veritable ball de Turcs i Cavallets. Per al seu desenvolupament es necessita una plaça espaiosa. La representació coreogràfica es divideix en diferents parts:
1) Entrada dels turcs a la plaça mentre els cavallets es situen darrere d’ells.
2) Entrada dels cavallets a la plaça. Es situen davant de la posició, batalla de turcs després de rodejar-los dues vegades. Jaume I porta l’estendard del ball mentre que els altres cavallers porten espases.
3) Entrada de l’àngel i canvi d’armes amb Jaume I. L’àngel entra a la plaça, saluda Jaume I i realitza el parlament on es presenta l’ajuda divina per a alliberar Tarragona de la dominació àrab. Després fan el canvi d’armes: l’àngel entrega l’espasa que portava a la mà i Jaume I li dóna l’estendard, que portarà l’àngel obrint la batalla.
4) Comença la batalla: es creen dues rotllanes concèntriques, primer amb els cavallers fora i els turcs dins, després a l’inrevés, mentre s’intercanvien cops d’espasa i canvis de sentit, fins que els turcs, derrotats, s’agenollen davant dels cristians.
5) Finalment els cristians envolten els turcs i surten de la plaça.
