parlaments
Sent en la radio que el Parlament Europeu condemna l’atemptat d’ETA. Em sembla molt bé. Com no m’havia de semblar bé que es condemnara un atemptat criminal que acaba amb la vida d’un policia jove, d’una persona en la flor de la vida? No sé com, em passa pel cap la família del xicot. Pense en sa mare i en son pare. Els consolarà que el Parlament Europeu condemne l’atemptat?, em pregunte. No sé la resposta, però me la puc imaginar perquè sóc pare, i una mica mare també. I m’imagine que no, que a la mare i al pare no els consolarà gens ni miqueta que el Parlament Europeu o el Sun sun corda condemne l’atemptat del seu fill. A ells (a mi, si més no, en el seu lloc) només els consolaria que els tornaren el fill sa i estalvi, i això no pot ser. Tot seguit em venen al cap tants pares i tantes mares que perden els seus fills o les seues filles en circumstàncies terribles: accidents laborals, accidents de tràfic, atemptats racistes, atemptats feixistes, fam, bombes antipersona, drogues… En la majoria dels casos no hi ha cap parlament de cap lloc que condemne els culpables d’aquestes morts (segurament alguns parlaments s’haurien de condemnar ells mateixos). També és veritat que als pares això no els fa res, perquè amb condemna o sense ella, els seus fills morts no reviuran, però a mi em fa plantejar-me per què unes morts mereixen més atenció que altres si als pares se’ls trenca la vida igualment siga quina siga la causa de la mort. Mire d’aclarir-me les idees. Me’n passen tantes pel cap que seria incapaç d’enumerar-les totes, ni tan sols d’ordenar-les un poc. Però n’hi ha una que no para de rondar-hi, és tan evident: el Parlament Europeu no condemna l’atemptat per què ha destruït una família; al P. E. no li importen els pares i les mares. Quina cosa li interessa, doncs? Per què condemna l’atemptat? No és perquè ha produït una mort, sinó perquè aquesta mort atempta directament els fonaments de l’ordre establert, perquè vol somoure els principis bàsics sobre els quals se sustenta el propi Parlament Europeu. És a dir, el Parlament Europeu condemna l’atemptat en la mesura en què atempta contra el propi parlament, i prou. Els fills i les filles dels pares i les mares d’Europa o d’Àfrica o d’on siga poden morir-se tranquil·lament sempre que la seua mort se sotmeta a les lleis sistema, sempre que no pose en dubte la legitimitat del propi parlament. Se m’acaben les idees, pense en els meus fills, i se’m fa pell de gallina.
Joan Olivares