estrenem blog
Dilluns, 29/01/2007 (13:32)Per començar, allà va la cançoneta de sant Antoni del porquet de 2007
Un Dia que sant Antoni
Passejava pel Raval,
Li isqué al pas una xicota
I d’esta manera parlà:
Ai santet de les bestioles
Si em poguéreu ajudar,
Que ja se’m passa l’arròs
I no em ronda cap sagal.
Això com és, santa dona,
Sent com sou tan retemplà?
Jo mateix, si fóra jove,
No m’hi faria pregar.
Si vos volguéreu sant pare,
Em fèieu un favor tal,
Que tota la pena em passava
Com la gana amb pa, oli i sal
Què podria fer per vós
Sent com sóc un pobre sant,
Que ni el porc que m’acompanya
No em pertany en propietat?
Ai estimat sant Antoni,
Que al cel teniu un setial,
Bé deveu saber què volen
Aquells que es volen casar
Ara no hi caic, filla meua,
Mes per mi, no quedarà,
Encara que en els festejos,
El de Pádua té més mà.
Dels nuviatges no patiu
Que pel seu pes ja cauran,
Quan s’escampe als quatre vents
Vostra excelsa santedat.
Digueu-me-ho ja jovençana
Que em teniu tot intrigat:
Quina és aquesta gracieta
Que em volíeu demanar?
Pensava que ja ho sabíeu,
puix més clar no pot estar:
Els que es casen volen casa,
I els pisos estan tan cars…
Sant Antoni se la mira,
I somriu per sota el nas.
I què vols que faça, filleta?
Ell que s’havia pensat…
És la vostra capelleta…
Si la volguéreu llogar,
Fèiem una reformeta
I ens podíem apanyar.
Em plourien a cabassos,
Els xicots d’ací al Raval.
Jo em triaria el més guapo
I viuríem com uns sants.
I per pagar el lloguer,
Si no arribava el jornal,
El primer fill que tinguérem,
Ens el podíeu criar.