La  part  conscient  de la ment es  petita,  té  poca  capacitat  (només   és un 10%  del total)  i  necessita  descansar  molt  sovint.  Es  representa  com la  part  que  es  veu  d’un iceberg.

La  part  inconscient  és  gran,  té  molta  capacitat  (és  el 90 %  del total)  i  no pasa  de  treballar  mai:  365  dies  a l’any  i 24  hores  al dia.  Es  representa  per  la part  de  l’iceberg  que està  sota  l’aigua.

L’estrès  es  produiex  per  tenir  moltes  preocupacions,  moltes coses  pendents,  moltes  coses  per  resoldre,  important  o no.  El  conscient  s’omple  molt  i no descansa  i tampoc  té  espai per  treballar.

Mentre  la part  conscient  treballa,  no es  produeixen  connexions  neurològiques.  Les  connexions  sempre  es  fan  quan treball  l’inconscient.

Una  persona  estressada,  es  una persona  que té  molte s preocupacions en  el conscient  i que  treballen  en bucle  tancat o en cercle  viciós,  sempre  van donant  voltes  sense que  es  resolguin  els problemes.  Aleshors arrib a un moment  que el conscient  es  diu que no pot  més.  No hi ha  res  pitjor  que  anar  donant  voltes sense  aconseguir  avançar.

 Les  connexions  neurològiques  imprescindibles per  a  qualsevol  activitat  humana, necessiten  temps.  El  conscient  ha de dormir,  ha  de  descansar,  ha  d’estar  buit.  Si  tenim  el concient  en  tensió  i ple  l’inconscient no pot  treballar.

Si  l’inconcient pot  treballar,  trobarà informacions  noves  que  permetran  que en comptes  de bellugar-nos  en cercle  ens  poguem  començar  a bellugar en espiral  i mica  en mica  anar  eixamplant  el moviment.

 Hem  d’aconseguir  de  pensar  en els problemes  quan tin guem  una  informació  nova  i  deixar  de pensar-hi  quan  no hi hagi  res de nou  a pensar.

Com  aconseguir-ho?  descarregant  les  nostres  preocupacions  damunt  d’una llibreta.  Hauríem de tenir  dues  llibretes:  la  llibreta  de  pensar i  la llibreta  de  fer  (o  sigui  agenda).  I  descarregar  en elles   les  nostres  preocipacions,  pensaments,  coses  per  resoldre  i les  activitats.  Per  descarregar  la ment  i  fer que pugui  treballar  molt millor.

 Us  explicaré la  tècnica  de la llibreta  de  pensar en un altre  post.

és  la cosa més  perillosa  del món.

Es  considera  que tenim 3  canals   diferents de pensament i comunicació:

1.- Canal visual. 

2.- Canal auditiu

3.- Canal  sensorial.

Tots  tenim  els  tres  canals,   i  també  els utilitzem  tots, però  habitualment  n’hi ha un que predomina per sobre dels  altres  dos.

Per  a  poder  utilitzar un llenguatge  pessuassiu,  que arribi,  que la  persona,  o bé  hem de saber  quin  és  el seu canal predominant o bé  els hem d’utilitzar tots  tres.  Quan  parlem  per a un  grup he d’aprendre  a donar  les  explicacions  per  a tots els canals.

En  cada  fet  o en cada  situació  podem trobar  missatges  adequats  a cadascuna  de les  maneres de percebre  el món.  Ja  que totes  les  situacions tenen  elements  de totes  menes.

Exemples:

Quan vam arribar a l’aula, la vaig veure  molt gran per a nosaltres i em vaig fixar que era plena de quadres amb molts colors. La professora ens va mirar molt somrient i duia un mocador al coll que no va parar de bellugar.

Quan vam arribar a l’aula i vam seure en una mitja rotllana, em sobtar  sentir el to de veu de la profe que ens parlava molt lentament i amb un ritme una mica estrany. Però de seguida el seu discurs em va fer oblidar el to de veu. Tot el que deia era interessant.

Quan vam arribar a l’aula, vaig notar que feia fred, però a part d’això l’estança era agradable, hi havia molta llum i la professora va fer que ens sentissim ben acollits i còmodes.

Pensar és  un concepte  molt  ampli  que  inclou  diversos  conceptes:  recordar, imaginar,  reflexionar. 

Tots  imaginem amb  imatges,  tots  reflexionem  amb  paraules.  Recordem  i  cerquem  respostes  amb  el nostre  canal  predominant.  Per  a conèixer  quin  és  el canal predominant  d’algú  hem de fer-li  preguntes.

  Com que tots  utilitzem paraules  per  expressar-nos,  cal  adonar-nos  de  quina  mena  de verbs  utilitzem  per  tenir  pistes  de quin canal  és  el predominant.   

Quan estem desperts  estem  conscients.  Quan estem adormits,  la consciència  reposa.  

I  el trànsit és  un estat  natural  de les  persones  en el qual hi estem  al menys  dos  cops  al dia,  en adormir-nos  i en despertar-nos.  Hi ha moltes  coses  que ens poden  deixar  en estat  de  trànsit:  algunes  músiques,  algunes  activitats… i també  es  pot  provocar  per hipnosi.

L’estat  de trànsit  no ens  fa perdre  la consciència  sinó  que ens connecta  directament  amb l’inconscient .

 Milton  Erickson

 L’estat  de trànsit  es  considera  un estat  dirigit  cap  a l’interior.  És també  un estat  d’alta  motivació.  I  també  és  un estat  on l’incosncient  aprèn de forma  molt  activa.  Alliberat  del  marc  de referències usual i conscient  que ens  encalla  sovint  en les nostres solucions  ineficaces,  l’inconscient pot  aprendre de  la seva experiència  i  de les  seves associacions  vitals  per  a reestructurar-se  per  dins.

El trànsit  es  pot  produir  a  través  de  moviments repetitius,  coma ara  ballar,  córrer,  gronxar-se,  per  la respiració…

Els  rituals  del  trànsit  es  troben en totes  les  cultures  des  de  fa  segles,  sembla ser  que és  biologicament essencial  per  als  humans.

Una excepció  al problema  ens ajuda  a veure  la manera  com les  coses  funcione quan funcionen  bé  i podem aprofitar  per  a  generalitzar-les  o ampliar-les   cap  a  altres  situacions  per  tal que puguem  utilitzar  els  recursos  que la persona  ha demostrat  tenir.  No  sempre  es  poden trobar  excepcions  i no  totes  les  excepcions  es  poden utilitzar,  però  molt  sovint  si.

Tornarem als exemples  exposats  a Estic llegint Coaching strategico de Roberta Milanese i Paolo Mordazzi -1

1.- L’home  d’empresa  que tenia una  solució  intentada  escollida  “És encertat  ser  assertiu”  i  tenia el  convenciment  que quan parlava  amb el seu  cap,  havia  de ser-ho,  quan va  ser  conduit  a buscar  excepcions  en la  mala  comunicació  i relació que tenia amb el seu cap.  Va explicar  que  si  que  hi havia  hagut  un parell  de situacion en les que ell es trobava  encallat  en la feina  i una mica  desanimat,  va  anar  a parlar amb  el seu cap  per  demnanr-li  una ajuda  o  alguna ide a per  a tirar  endavant.  En  aquest s dos casos,  el cap l’havia  ajudat  de bon grat  i l’havia tractat  d’una manera  molt  més  càlida que no pas  habitualment.  És  evident  que el seu cap  es  trobava més  còmode,  quan  podia actuar  des  d’una situació  més  adequada  a la seva  jerarquia,  se  sentia  reconegut en el seu rol de cap.  Trobant-se  “one-up”  (la  persona  que domina la situació)   estava  molt  mes  amable  i accessible.   En  aquest  cas  si  la solució  intentada  va  ser  triada,  l’excepció  ha estat  escpontània.  S’ha  de treballar  amb  aquesta  persona  la  manera  de comunicar-se  amb el seu  cap.

 2.-  La  mare  de  l’adolescent  que no aconseguia  posar-li límits  i que  es  recolzava  molt  sovint  en el pare  perquè  ho fes,  en demanar-li  si hi havia alguna exscepció,  va  explicar  que durant  una  llarga  absència  del pare que va  durar  dues setmanes,  en els primers  dies,  el  descontrol va  empitjorar  i ella  no era  capaç  de posar  límits de cap maenra.  Però  al cap d’una setmana  va  arribar  un dia  el noi,  a casa   amb moto  i completament  borratxo.  Això va  espantar tant  a la mare,  pensant  que podia  haver-se  matat,  que  va  reaccionar   enèrgicament  prohibint-li  de sortir  en els propers  8  dies  fins  que no tornés el pare.  El  fill  va  acceptar  el càstig,  sense  cap de les seves respostes  irrespectuoses  o agressives.   La  por  més  gran  d’un perill  tan  real  havia  desbloquejat  la mare  de l’altra  por  de no saber  gestionar  el seu  fill  Ella  explicava  que en aquell cas,  no tenia alternativa.  Per   a la mare  va  ser  una bona estratègia pensar  que  cada  cop que  no aconseguia  posat  límits  clars  al seu fill  l’abocava  a situacions  tant  perilloses  com aquella. 

1.- Estrategia.  Vol dir  aque  alguna de la  seqüència d’accions  que realitzem  està  equivocada  i que en lloc  d’aportar  la solució  manté  el problema.

2.- Comunicació.  La  persona  no té  un procediment  inadequat,  però  a  manera  que  el du a terme,  entenent  comunicació  d’una manera global,  verbal i no verbal,  no ajuda  o fins i   tot  invalida  les  accions  o procediments.

3.- Relació.  La  persona  aplica  unes  bones  estratègies,  té  una  comunicació  adequada,  però    no aconsegueix  mai arribar al final  de  tot  ni fins a les  últimes  conseqüències  dels seus actes,  per  una mala relació,  ja sigui  amb  ella  mateixa,  amb el món  o amb  els altres.  La persona es  bloqueja  a causa  de  le s emocions:  plaer,  por,  ràbia,  dolor…

De  moment  no em sembla  a mi que el coaching  estratègic  enfoqui  les  coses  de manera  massa  diferent que  la  terapia estratègica.

 El  llibre  comença parlant de  les Solucions Intentades Redundants.  les  solucions  que  anem repetint sense  que  ens donin la solució  al problema,  però  que malgrat tot  continuem repetint.  El  que si fa  és  un anàlisi  exhaustiu  de  com poden sser  aquestes  solucions  intentades.

SOLUCIONS  INTENTADES REDUNDANTS:

1. ESCOLLIDES
2. SOFERTES
3. ESPONTÀNIES

1.- Les  escollides,  són  les  que fem voluntàriament,  perquè  ens han semblat les  millors.  Posa l’exemple  d’un  home d’empresa  que  havia fer  un curs  d’assertivitat  per  agafar  seguretat  en ell mateix  i no deixar-se portar  o  influir  massa pels  altres.  Havia  après  a    ser  assertiu  i li anava  bé.  Però  amb el seu  cap  tenia  problemes  de comunicació  i  això  feia  que tingués  problemes  de  feina  i de relació  amb ell.  Com que ell havia aprés    que l’assertivitat  era bona,  intentava  aplicar  sempre  aquesta   soloció  intentada,  eficaç  en la majoria  de situacions  però  no en aquesta.  Ell  hagués  pogut  no ser  assertiu,  però  insistia  en ser-ho.

 2.- Les  sofertes,  són les  que  ens adonem  que no funcionen,  ens adonem  que són un error,  però  no aconseguim  per  un motiu o un altre  deixar  d’utilitzar-les.  L’exemple és  el d’una mare  d’un adolescent  que  tot i sabent  que  ella era  massa  permisiva  i  que no posava  els límits  que el seu fill necessitava,  es  veia  incapaç  de  canviar  per  la por  de no saber  gestionar  les  respostes  impertinents  i  agressives  (verbalment)  del seu fill.   I  a  causa d’aquest a por  no podia  evitar  de  fer  allò  que ella  sabia  perfectament  que  no havia de fer:  mostrar-se  suau  i complaent  i  permisiva.

 3.-  Espontànies  són les  que fem  sense  adonar-nos  que les  fem,  les  fem  sens e poder-ho  evitar,  com   la  d’una dona  que  cad a cop que el seu marit  sortia  amb  els  amics,  feia mala  cara,  mostrava el seu descontent,  el seu  disgust  i  es  queixava  repetidament  de  les  mateixes cpses.  Fins  que ja  havia  passat  no s’adonava  que  sempre repetia  el mateix  guió.

En el pensament lògic hi ha una gran part  d’inconscient,  però darrere  l’inconscient i la presa  de decisions també hi ha  conscient. En realitat,  ambdós  aspectes semblen estar més  barrejats  que no ens pensem.  “No existeixen processos purament conscients, ni processos totalment i purament inconscients”   va  dir Manuel Froufre,  professor de Psicologia  de la Universitat Autònoma  de Madrid. 

El cervell computa aproximadament onze milions d’unitats  d’informació o  bits  per segon procedents de  l’exterior,  dels nostres  sentits.

 Com a molt, a nivell conscient, en podem  controlar unes  cinquanta  unitats  per  segon.

A més  a més  d’utilitzar  poca  informació,  la conciència  és lenta.  El professor  Froufre deia  a “REDES”  que la  consciència o el pensament  conscient poden  comparar-se a un home  que camina a peu  en front  de  la  velocitat  d’un reactor  (inconscient).  “Això  vol dir  que si la nostra  adaptació al medi depengués de la intervenció  de la consciència en cadascuna de les  operacions, processos  i decisions  que prenem,  estaríem congelats,  ens quedaríem bloquejats.