Teràpia breu estratègica i temes de vida quotidiana. Carme Rosanas Martí. http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti Blog allotjat a cat.bloctum.com. Mon, 11 Jun 2012 07:36:17 +0000 http://wordpress.org/?v=2.9.2 en hourly 1 NO HI HA RES MÉS PERILLÓS QUE LA SEGURETAT http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2012/06/05/no-hi-ha-res-mes-perillos-que-la-seguretat/ http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2012/06/05/no-hi-ha-res-mes-perillos-que-la-seguretat/#comments Tue, 05 Jun 2012 20:11:26 +0000 carmerosanasmarti http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2012/06/05/no-hi-ha-res-mes-perillos-que-la-seguretat/ Vivim en una societat  que  sempre  ens  parla  de seguretat,   ens  ensenyen,  equivocadament,   que  podem aconseguir  la  seguretat en tots  els aspectes de la vida. I la seguretat no existeix, la seguretat és una  il·lusió.  A algú  li ha interessat  anar  ficant  als  caparrons  de la gent  l’anhel de seguretat.

Com que la seguretat  absoluta  no existeix,  ens  muntem la via  a  la seva  recerca  i captura  i mai  no l’acabem d’abastar.  Aquesta és una batalla perduda.

Cada  vegada  que assolim una  petita  seguretat,  en un aspecte  de la vida,  ens  dóna  un  alleujament  que  ens en fa  busca r una altra  i una altra i una altra…  esclaus  de la  seguretat.

Viure  sense por  i  inseguretats,  no té tant  a veure amb les seguretats  externes,  sinó  amb saber  quin és el nostre  camí  i la nostra  orientació  a la vida  i en confiar en les  nostres  capacitats. A  vegades  la vida  no ens dóna allò que volem,  però sí, allò que ens pot  ser  molt  útil per  aprendre  i progressar. Amb  cada  responsabilitat i amb cada  decisió que prenem  augmentem  la nostra  seguretat  i valentia. Si deleguem la nostra seguretat en qüestions  externes,   ni l’aconseguirem  a fora  i tampoc a l’interior  de nosaltres.

Acabarem  amb  la frase  d’Hugh Walpole: No busqueu mai la seguretat  és  la cosa més  perillosa  del món.

]]>
http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2012/06/05/no-hi-ha-res-mes-perillos-que-la-seguretat/feed/ 5
Ansietat en la jubilació http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2010/05/06/ansietat-en-la-jubilacio/ http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2010/05/06/ansietat-en-la-jubilacio/#comments Thu, 06 May 2010 21:25:34 +0000 carmerosanasmarti http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2010/05/06/ansietat-en-la-jubilacio/ hobbys1.jpg

En Valeri  s’havia jubilat  i per tant no tenia cap feina precisa  a fer…  des d’aquest  moment  va  començar  a tenir  atacs  de pànic…  tenia  mareig,  ofec,  i una  sensació  d’inquietud  i de  por  desconeguda  i  no identificable.

Si li proposaven algun viatge  o sortida, tenia por  que no anés  bé,  si es quedava  a casa  se  sentia  com  neguitós  sense  saber  què  fer  de la seva  persona.  Al començament li passava  de tant  en tant,  però com més dies passaven,  ja es  llevava  amb la sensació  de  nervis  i neguit  i amb la por  confirmada  moltes vegades  de tornar-se  a trobar  malament.

En primer  se li va preguntar  per  le s excepcions,  o sigui  en quines circumstàncies  es trobava  bé. Es  trobava  bé  quan  feia  alguna feina esporàdica,  quan anava  a ajudar a  algun amic  a l’hort,  quan  anava  axerrar  al cafè  amb la gent  del poble  tot i que  reconeixia  que  sovint  no tenia ganes  d’anar-hi.

Després  es  va  passar  a veure  què  el feia  sentir  malament i pitjor…  no tenir  feina,  quedar-se  a casa, tot i que  sovint  volia fer-ho…   i d’aquí a prendre consciència que  encara que  algunes coses li fessin por,  com sortir  una  mica  lluny,  se sentia molt millor  si era  capaç de fer-ho  que  no pas si no era  capaç  de fer-ho.  L’alleujament  en un primer  moment  de  decidir  “no vaig  a veure  tal persona”  el confonia i li semblava  que això  li anava  bé,  però  reconeixia  que després se  sentia  molt pitjor  que no pas quan hi anava,  que  acostumava atornar  millor i més  animat.

A  casa  se  sentia  tant  neguitós  que  tot i tenir  moltes feinetes  pendents  no sabia  trobar la manera  de posar-s’hi.  Amb  els nervis  ni se  li  acudia  què podia fer.

Resum de les principals intervencions  (no les úniques)

1.-   “Diari  de viatge”  unes  fitxe s a omplir  quan tenia  atacs  de pànic,  ja que  és  un sistema  que ajud a a controlar-los. Paradoxalment  la concentració  d’explica r molt  bé  el que  està  passant  és  al mateix  temps  una  distracció  i una  manera  de  relaxar-se  ino estar  tant pendent.

2.- Fer  dues  llistes:  una de feines pendents  a casa  i un altra de hobbys  i coses  que li agrada  fer.   En els moment s de nervis  no és  el mateix  haver de pensa r que mira r la llista  i dir faig  això.  Aquesta  estratègia  tan  simple  va tenir  un gran èxit  i  va  acabar  amb  els dies més dolents.

3.- Es  va insistir  amb la llista  de hobbys  que va costar una mcia  més  ja que  les  coses que li agradava  fer,   pintura,  música…  eren coses  que no hava  fet  mai.  Com il·lusions  pendents.  Vam fer  una  planificació  d’aproximar-se    fins  a on pogués  a aquests hobby.   Vam   pensar 10  passos  o graons  previs  al fet  d’agafar  el pinzell davant  d’una tela.  Ell ja feia  feiens s manuals  i  li semblava  més  possible  això  que la música.   I la música,  va  gaudir-la  en qualitat  d’oient.

Mica  en mica,  l’ansietat  va desaparèixer  del  tot.  Va  fer  fins i tot  llargs  viatges  amb  èxit  i  benestar,  cosa  de la qual es  veia  incapaç  quan va venir.

]]>
http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2010/05/06/ansietat-en-la-jubilacio/feed/ 0
Microconte de Sant Jordi – Conte “fòbic” http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2010/04/16/microconte-de-sant-jordi-conte-fobic/ http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2010/04/16/microconte-de-sant-jordi-conte-fobic/#comments Fri, 16 Apr 2010 15:24:54 +0000 carmerosanasmarti http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2010/04/16/microconte-de-sant-jordi-conte-fobic/ Si voleu participar  us  enllaço:    Les bases  I els relats publicats.

S’havia  ficat  ell sol dins  d’aquesta presó…  les reixes  les  havia  forjat de pors,  els murs  els  havia construït de pànic,  les  claus  que  ho fermaven  tot  eren fetes d’angoixa.   

En Feliu  estava  atrapat  a casa  seva.

Feia  una Formosa  tarda.  Darrere  el vidrela  vida

]]>
http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2010/04/16/microconte-de-sant-jordi-conte-fobic/feed/ 2
Com es crea un estat d’estrés. http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/04/19/com-es-crea-un-estat-destres/ http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/04/19/com-es-crea-un-estat-destres/#comments Sun, 19 Apr 2009 19:19:26 +0000 carmerosanasmarti http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/04/19/com-es-crea-un-estat-destres/ mal_222iceberg-posters.jpg

La  part  conscient  de la ment es  petita,  té  poca  capacitat  (només   és un 10%  del total)  i  necessita  descansar  molt  sovint.  Es  representa  com la  part  que  es  veu  d’un iceberg.

La  part  inconscient  és  gran,  té  molta  capacitat  (és  el 90 %  del total)  i  no para  de  treballar  mai:  365  dies  a l’any  i 24  hores  al dia.  Es  representa  per  la part  de  l’iceberg  que està  sota  l’aigua.

L’estrès  es  produeix  per  tenir  moltes  preocupacions,  moltes coses  pendents,  moltes  coses  per  resoldre,  importants  o no.  El  conscient  s’omple  molt  i no descansa  i tampoc  té  espai per  treballar.

Mentre  la part  conscient  treballa,  no es  produeixen  connexions  neurològiques.  Les  connexions  sempre  es  fan  quan treballa  l’inconscient.

Una  persona  estressada,  és  una persona  que té  moltes preocupacions en  el conscient  i que  treballen  en bucle  tancat o en cercle  viciós,  sempre  van donant  voltes  sense que  es  resolguin  els problemes.  Aleshores arriba un moment  que el conscient  es  diu que no pot  més.  No hi ha  res  pitjor  que  anar  donant  voltes sense  aconseguir  avançar.

 Les  connexions  neurològiques  imprescindibles per  a  qualsevol  activitat  humana, necessiten  temps.  El  conscient  ha de dormir,  ha  de  descansar,  ha  d’estar  buit.  Si  tenim  el concient  en  tensió  i ple  l’inconscient no pot  treballar.

Si  l’inconcient pot  treballar,  trobarà informacions  noves  que  permetran  que en comptes  de bellugar-nos  en cercle  ens  poguem  començar  a bellugar en espiral  i mica  en mica  anar  eixamplant  el moviment.

 Hem  d’aconseguir  de  pensar  en els problemes  quan tinguem  una  informació  nova  i  deixar  de pensar-hi  quan  no hi hagi  res de nou  a pensar.

Com  aconseguir-ho?  descarregant  les  nostres  preocupacions  damunt  d’una llibreta.  Hauríem de tenir  dues  llibretes:  la  llibreta  de  pensar i  la llibreta  de  fer  (o  sigui  agenda).  I  descarregar  en elles   les  nostres  preocupacions,  pensaments,  coses  per  resoldre  i les  activitats.  Per  descarregar  la ment  i  fer que pugui  treballar  molt millor.

 Us  explicaré la  tècnica  de la llibreta  de  pensar en un altre  post.

]]>
http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/04/19/com-es-crea-un-estat-destres/feed/ 2
Milton Erickson http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/03/12/milton-erickson/ http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/03/12/milton-erickson/#comments Thu, 12 Mar 2009 08:28:02 +0000 carmerosanasmarti http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/03/12/milton-erickson/ “Allò  que busquem primordialment en la psicoteràpia no és  l’aclariment del passat  immodificable; anem a la psicoteràpia  per  insatisfacció  amb el present i amb el desig de millorar  el futur”

]]>
http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/03/12/milton-erickson/feed/ 0
Hugh Walpole http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/03/12/hugh-walpole-2/ http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/03/12/hugh-walpole-2/#comments Thu, 12 Mar 2009 08:21:46 +0000 carmerosanasmarti http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/03/12/hugh-walpole-2/ No busquem mai la seguretat

és  la cosa més  perillosa  del món.

]]>
http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/03/12/hugh-walpole-2/feed/ 2
Nivells neurològics. Plantilla vital http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/02/06/nivells-neurologics-plantilla-vital/ http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/02/06/nivells-neurologics-plantilla-vital/#comments Fri, 06 Feb 2009 15:59:02 +0000 carmerosanasmarti http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/02/06/nivells-neurologics-plantilla-vital/ Tradicionalment  s’ha repersentat la ment  humana  com un iceberg.  La part  conscient,  és  la part  petita  que sobresurt  de l’aigua.  La  part  inconscient  és  la  part  immensa  que queda  submergida.

la-ment.jpg

]]>
http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/02/06/nivells-neurologics-plantilla-vital/feed/ 0
http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/02/04/99/ http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/02/04/99/#comments Wed, 04 Feb 2009 13:25:22 +0000 carmerosanasmarti http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/02/04/99/ Canals  de pensament  i comunicació:

 

Es  considera  que tenim 3  canals   diferents de pensament i comunicació:

 

1.- Canal visual. 

2.- Canal auditiu

3.- Canal  sensorial.

 

Tots  tenim  els  tres  canals,   i  també  els utilitzem  tots, però  habitualment  n’hi ha un que predomina per sobre dels  altres  dos.

 

Per  a  poder  utilitzar un llenguatge  pessuassiu,  que arribi,  que la  persona,  o bé  hem de saber  quin  és  el seu canal predominant o bé  els hem d’utilitzar tots  tres.  Quan  parlem  per a un  grup he d’aprendre  a donar  les  explicacions  per  a tots els canals.

 

En  cada  fet  o en cada  situació  podem trobar  missatges  adequats  a cadascuna  de les  maneres de percebre  el món.  Ja  que totes  les  situacions tenen  elements  de totes  menes.

 

Exemples:

 

Quan vam arribar a l’aula, la vaig veure  molt gran per a nosaltres i em vaig fixar que era plena de quadres amb molts colors. La professora ens va mirar molt somrient i duia un mocador al coll que no va parar de bellugar.

Quan vam arribar a l’aula i vam seure en una mitja rotllana, em sobtar  sentir el to de veu de la profe que ens parlava molt lentament i amb un ritme una mica estrany. Però de seguida el seu discurs em va fer oblidar el to de veu. Tot el que deia era interessant.

Quan vam arribar a l’aula, vaig notar que feia fred, però a part d’això l’estança era agradable, hi havia molta llum i la professora va fer que ens sentissim ben acollits i còmodes.

 

Pensar és  un concepte  molt  ampli  que  inclou  diversos  conceptes:  recordar, imaginar,  reflexionar. 

 

Tots  imaginem amb  imatges,  tots  reflexionem  amb  paraules.  Recordem  i  cerquem  respostes  amb  el nostre  canal  predominant.  Per  a conèixer  quin  és  el canal predominant  d’algú  hem de fer-li  preguntes.

  Com que tots  utilitzem paraules  per  expressar-nos,  cal  adonar-nos  de  quina  mena  de verbs  utilitzem  per  tenir  pistes  de quin canal  és  el predominant.   

]]>
http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/02/04/99/feed/ 0
Els tres estats de la consciència. http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/01/31/els-tres-estats-de-la-consciencia/ http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/01/31/els-tres-estats-de-la-consciencia/#comments Sat, 31 Jan 2009 10:45:08 +0000 carmerosanasmarti http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/01/31/els-tres-estats-de-la-consciencia/ Les  persones  podem estar:  desperts,  adormits  o en trànsit.

Quan estem desperts  estem  conscients.  Quan estem adormits,  la consciència  reposa.  

I  el trànsit és  un estat  natural  de les  persones  en el qual hi estem  al menys  dos  cops  al dia,  en adormir-nos  i en despertar-nos.  Hi ha moltes  coses  que ens poden  deixar  en estat  de  trànsit:  algunes  músiques,  algunes  activitats… i també  es  pot  provocar  per hipnosi.

L’estat  de trànsit  no ens  fa perdre  la consciència  sinó  que ens connecta  directament  amb l’inconscient .

milton-erickson.jpg Milton  Erickson

 L’estat  de trànsit  es  considera  un estat  dirigit  cap  a l’interior.  És també  un estat  d’alta  motivació.  I  també  és  un estat  on l’incosncient  aprèn de forma  molt  activa.  Alliberat  del  marc  de referències usual i conscient  que ens  encalla  sovint  en les nostres solucions  ineficaces,  l’inconscient pot  aprendre de  la seva experiència  i  de les  seves associacions  vitals  per  a reestructurar-se  per  dins.

El trànsit  es  pot  produir  a  través  de  moviments repetitius,  coma ara  ballar,  córrer,  gronxar-se,  per  la respiració…

Els  rituals  del  trànsit  es  troben en totes  les  cultures  des  de  fa  segles,  sembla ser  que és  biologicament essencial  per  als  humans.

]]>
http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/01/31/els-tres-estats-de-la-consciencia/feed/ 0
Coaching strategico de Roberta Milanese i Paolo Mordazzi – 3 http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/01/31/coaching-strategico-de-roberta-milanese-i-paolo-mordazzi-3/ http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/01/31/coaching-strategico-de-roberta-milanese-i-paolo-mordazzi-3/#comments Sat, 31 Jan 2009 10:17:03 +0000 carmerosanasmarti http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/01/31/coaching-strategico-de-roberta-milanese-i-paolo-mordazzi-3/ Un cop localitzades  i estudiades  les modalitats  de solucions  que no li han funcionat  a la persona  que ens  porta un problema,  hem  de  buscar  les  excepcions  al problema.   Investigar  en quins moments  o en quines  situacions  els problema no s’ha presentat.

Una excepció  al problema  ens ajuda  a veure  la manera  com les  coses  funcione quan funcionen  bé  i podem aprofitar  per  a  generalitzar-les  o ampliar-les   cap  a  altres  situacions  per  tal que puguem  utilitzar  els  recursos  que la persona  ha demostrat  tenir.  No  sempre  es  poden trobar  excepcions  i no  totes  les  excepcions  es  poden utilitzar,  però  molt  sovint  si.

Tornarem als exemples  exposats  a Estic llegint Coaching strategico de Roberta Milanese i Paolo Mordazzi -1

1.- L’home  d’empresa  que tenia una  solució  intentada  escollida  “És encertat  ser  assertiu”  i  tenia el  convenciment  que quan parlava  amb el seu  cap,  havia  de ser-ho,  quan va  ser  conduit  a buscar  excepcions  en la  mala  comunicació  i relació que tenia amb el seu cap.  Va explicar  que  si  que  hi havia  hagut  un parell  de situacion en les que ell es trobava  encallat  en la feina  i una mica  desanimat,  va  anar  a parlar amb  el seu cap  per  demnanr-li  una ajuda  o  alguna ide a per  a tirar  endavant.  En  aquest s dos casos,  el cap l’havia  ajudat  de bon grat  i l’havia tractat  d’una manera  molt  més  càlida que no pas  habitualment.  És  evident  que el seu cap  es  trobava més  còmode,  quan  podia actuar  des  d’una situació  més  adequada  a la seva  jerarquia,  se  sentia  reconegut en el seu rol de cap.  Trobant-se  “one-up”  (la  persona  que domina la situació)   estava  molt  mes  amable  i accessible.   En  aquest  cas  si  la solució  intentada  va  ser  triada,  l’excepció  ha estat  escpontània.  S’ha  de treballar  amb  aquesta  persona  la  manera  de comunicar-se  amb el seu  cap.

 2.-  La  mare  de  l’adolescent  que no aconseguia  posar-li límits  i que  es  recolzava  molt  sovint  en el pare  perquè  ho fes,  en demanar-li  si hi havia alguna exscepció,  va  explicar  que durant  una  llarga  absència  del pare que va  durar  dues setmanes,  en els primers  dies,  el  descontrol va  empitjorar  i ella  no era  capaç  de posar  límits de cap maenra.  Però  al cap d’una setmana  va  arribar  un dia  el noi,  a casa   amb moto  i completament  borratxo.  Això va  espantar tant  a la mare,  pensant  que podia  haver-se  matat,  que  va  reaccionar   enèrgicament  prohibint-li  de sortir  en els propers  8  dies  fins  que no tornés el pare.  El  fill  va  acceptar  el càstig,  sense  cap de les seves respostes  irrespectuoses  o agressives.   La  por  més  gran  d’un perill  tan  real  havia  desbloquejat  la mare  de l’altra  por  de no saber  gestionar  el seu  fill  Ella  explicava  que en aquell cas,  no tenia alternativa.  Per   a la mare  va  ser  una bona estratègia pensar  que  cada  cop que  no aconseguia  posat  límits  clars  al seu fill  l’abocava  a situacions  tant  perilloses  com aquella. 

]]>
http://cat.bloctum.com/carmerosanasmarti/2009/01/31/coaching-strategico-de-roberta-milanese-i-paolo-mordazzi-3/feed/ 0