Comentaris per Teràpia breu estratègica i temes de vida quotidiana. Carme Rosanas Martí.

Comentari de carmerosanasmarti a Les violetes africanes

carmerosanasmarti — Mon, 28 Jul 2008 07:48:32 +0000

A vegades, esperem que els altres ens ajudin a nosaltres, que ens escoltin, que ens donin un cop de mà i la millor maner a d’aconseguir-ho, és començar a fer-ho. Em va agradar la història, m’agradaria sempre saber trobar les violetes africanes de cadascú, els seus punt s forts per on començar a refer la felicitat i l’alegria de viure i d e relacionar-se.

Comentari de pirene a Les violetes africanes

pirene — Tue, 01 Jul 2008 10:50:47 +0000

És una bona història per a contar, a mi també m’hagués agradat que una persona que patira igual que jo fos tan forta com per a venir a fer-me un detall tan bonic.

Comentari de carmerosanasmarti a Estratègies

carmerosanasmarti — Tue, 26 Feb 2008 23:13:33 +0000

Sí que pot ajudar en cas de qualsevol trastorn alimentari. Hi ha protocols molt ben estudiats i molt ben comprovats.

Comentari de Anònima a Estratègies

Anònima — Tue, 26 Feb 2008 11:27:41 +0000

Bon dia,

Us voldria fer una pregunta directe. Aquesta teràpia pot ajudar en el cas
de trastorn alimentaris?

Comentari de Carme Rosanas a El Congrés d’Arezzo i el diàleg estratègic

Carme Rosanas — Fri, 16 Nov 2007 19:35:00 +0000

Quina ilu, Montse, trobar-te per aquí, al meu blog. La teva aportació amb la història de Paul Watzlavick acaba de completar el tema.

I no ets tu sola que creus que Nardone ha oblidat la lliçó del seu mestre, em sembla que tots els que vam ser a Arezzo, ho creiem amb força seguretat.

Comentari de Montserrat a El Congrés d’Arezzo i el diàleg estratègic

Montserrat — Fri, 16 Nov 2007 18:16:36 +0000

Està molt bé aquest comentari sobre el congrés, estic completament d’acord amb tu sobre l’actitut de Giorgio Nardone. Profesionalment és impecable i ha demostrat un gran coneixement de la conducta humana però paradoxalment no s’adona que la Vanitat l’allunya del que ell valora del seu mestre Paul Watzlawick. Giorgio Nardone va escriure una carta en honor del seu gran mestre l’abril de 2007 poc després de la seva mort on ressalta “Mestre de ciència i professió i model d’estil i filosofia de vida” … ” Mai exhibia la seva condició i es relacionava humilment amb qualsevol amb l’actitut del qui està sempre disposat a aprendre alguna cosa. Capaç en les relacions interpersonals del zel més estremidor així com del calor més confortant…” ” les seves atencions en relació amb les persones que ell estimava mai eren ostentoses sino tan delicades i puntuals que et sorprenien sempre”. També en aquesta carta explica que mai ha oblidat la lliçò del seu mestre del dia que presentava per primer cop el mètode de teràpia breu estràtegica i de com a darrera hora li van esborrar equivocadament el seu video. El va haver de narrar i per tant es va disculpar davant del públic pel problema mencionat i el públic es va entusiasmà. Explica Giorgio Nardone com el seu mestre que ho va presencià tot el va felicitar dient-li ” per fi, a més a més de bo, t’has mostrat humil i simpàtic… Tots han apreciat la teva debilitat i el teu error”. Bé crec que potser si que en Giorgio Nardone ha oblidat la lliçò del seu mestre.

Comentari de carmerosanasmarti a Un nen prepotent i que humilia als altres

carmerosanasmarti — Wed, 26 Sep 2007 22:41:32 +0000

Bé, no sé si això es pot considerar mala llet. Nosaltres en diem estratègies de canvi, per quan les actituds normals no l’aconsegueixen.

No són recomanacions per a poder generalitzar. No són actituds que recomanem en primera instància. Sinó recursos en situacions extremes, quan ja s’ha provat tot i cap de le coses habituals ha funcionat .

S’eviten mal rotllos, càstigs, agressivitats, el patiment de les possibles víctimes, però el que és més important és que s’aconsegueix que l’autocontrol per a no ser agressiu es faci d’una manera molt més segura que simplement amb “esforços conscients”.

carme

Comentari de David Ventura a Un nen prepotent i que humilia als altres

David Ventura — Mon, 24 Sep 2007 22:29:54 +0000

Buffff quina mala llet amb la psicologia! Ja sé que el nen s’ho mereix i tot això però… me’n faig creus dels mètodes que arribeu a pensar!

Comentari de carmerosanasmarti a Els nens que no feien els deures

carmerosanasmarti — Sat, 22 Sep 2007 22:01:34 +0000

Doncs si, faig una nova entrada ara mateix aquí al blog parlant d’això, espero que et serveixi i si no en parlem cara a cara. No estaria malament, oi?

Carme

Comentari de Rosa Ibàñez a Els nens que no feien els deures

Rosa Ibàñez — Wed, 19 Sep 2007 19:13:01 +0000

Puc dir que aquesta estratègia és màgica. jo mateixa la he experimentat i posat en pràctica quan ja no em queden més recursos i la trobo sensacional ja que a més a més d’uns bons resultats es guanya en tranquili·litat. Carme ara necessitaria una bona estratègia per fer entendre a algun alumne meu (6è curs, 11 anys) que no s’ha d’actuar a prepotència, “xuleria”, sense humiliar als altres.