Insomni

27 11 2007

En  teràpia  estratègic  s’han desenvolupat  algunes  estratègies  per l’insomni,  que són  exclusivament  per  a utilitzar  quan  les  estratègies  normals  ja no  funcionen  de  cap manera.

Les  estratègies  normals  serien  posar-se  a dormir  normalment,  intentant  que sigui  a una  hora  regular,  per allò  d’agafar  un hàbit.  Una altra  seria  llegir  al llit  fins  que  vingui  la son,  aquesta  sovint  és bastgant  efectiva,  però  no per  a tothom.  Hi  ha  qui  s’engresca  tant  amb  el llibre  que  es passa  mitja  nit  llegint.  Llevar-se  i estar  una  estona  al  sofà  fent  qualsevol cosa,  etc.

Jo  us  en voldria  proposar  dues,  una  de paradoxal  i l’altra que  és  una mena  de condicionament.

La  primera serà  paradoxal, està  basada  en el fet  comprovat  que  no es  pot  demanar  que una cosa  que ha de passar  espontàniament  i naturalment  passi  per  força  o  perquè  ens  hem  proposat  que  passi.  La son  ha de venir  de manera  espontània,  si  ens  esforcem  a  dormir  bloquegem  el  procés  normal  i  aleshores  no dormirem de  cap manera.  Per tant,  la primera  estratègia  per  a  aconseguir  dormir,  seria  no  esforçar-nos  en dormir…  per tant   la  millor  manera de no esforçar-nos  en dormir  és   la  contrària, esforçant-nos  en no dormir.   Us en aneu  a  dormir  a l’hora  que  cregueu correcta.  Feu  tots  els  preparatoris  habituals,  d’una manera  rutinària  si pot  ser  (que  això  sempre va bé)  i  apagueu  el llum  i us  poseu dins  del llit  com si anéssiu  a dormir,  però  esforçant-vos  en mantenir  els ulls  oberts  (parpallejant  normalment,  això  sí).  Us  adonareu  que  en  poca estona  teniu  moltes  ganes  de tancar  els ulls, però  heu  de resistir  una mica  més,  al  cap  d’una  estoneta  més,  ja  se  us  tancaran  sols  sense  gairebé poder-ho  evitar,  encara  heu  de resistir  una miqueta  més.  Al  cap d’una estoneta  més  ja  dormireu.

L’altra  és un condicionament. El cervell aprèn   que  li  surt  més  a  compte  dormir  que l’altra  cosa  que  li proposem.

Durant  el dia,  abans  d’anar  a dormir,  feu  una  llista  de feines  que  us  faci una mica  de  mandra  de fer.  Si  pot  ser  que no siguin molt  sorolloses (que  els  altres  si que dormen) qualsevol  feina  val:  planxar,  passar  comptes,  endreçar papers,  contabilitzar  factures,  treure  la pols,   netejar  les  rajoles  del  lavabo,  netejar  el  mirall…

Teniu  la llista  a  la tauleta  de nit.   Us poseu  el rellotge  ben  a la vista  i us  en aneu  a dormir  normalment,  fixant-vos  quina  hora  és exactament  qua us poseu  a dormir.  Si  veieu  que no dormiu  mireu  el  rellotge  de  tant  en tant  i  quan hagi  passat  20  minuts  i  encara  no heu agafat  el son.  Us  lleveu  i feu  la primera  feina  de la llista  (duri  quan duri  la feina,  l’heu  de fer ben  acabada)   després us en aneu  a dormir  altra  vegada  i repetiu  el mateix  procés,  si al cap de 20  minuts  no dormiu,  us lleveu  i feu la segona feina  i  així.  És una mica  dura  la primera  nit,  però  els  resultats  es  noten  ben  ràpidament  i les  feines  a  fer  disminueixen  cada  nit.

Estratègies  d’Andrea  Fiorenza. 



PROBLEMES EDUCACIONALS.

13 05 2007

PROBLEMES  EDUCACIONALS. 

En les teràpies  amb nens,  (deixant a part els temes  escolars, d’aprenentatge o de dificultats psicopedagògiques  del tipus  que siguin  que cal  treballar  directament amb el nen)   quan són  qualsevol tipus de  problemes  d’actitud, la nostra  opció  és treballar  a través  dels pares.  És especialment útil i eficaç que els pares passin a ser  coterapeutes amb  el professional  i que aprenguin  a canviar  les seves solucions intentades  que no han funcionat  per unes  altres més  funcionals i positives.

 

Es resolen d’aquesta  manera,  en temps breus,  pors, rebequeries constants,  baralles  exagerades  entre germans,  tristors  i ploreres  excessives,  queixes permanents, postures  rebels,  males  relacions  pares – fills, etc.

 

 



DIFICULTATS DE RELACIÓ

13 05 2007

 

DIFICULTATS DE RELACIÓ:  DE PARELLA, PARES-FILLS,  SOCIALS… 

En aquests  tipus de dificultats,  es pot  treballar  amb  les  dues  parts  que estan en conflicte,  però  també  unilateralment  amb una  si és  la que té realment ganes  i motivació per a resoldre el problema.  En aquests  casos es  treballa  a vegades  en teràpia indirecta  amb uns excel·lents  resultats.

 

Hi ha  una gran  quantitat  d’estratègies,  i de recursos  per ajudar a eliminar baralles  o discussions excessives.   Fer  disminuir  la  necessitat  de control  de l’un a l’altre,  gelosies… etc. 



TRASTORNS DEPRESSIUS.

13 05 2007

TRASTORNS DEPRESSIUS.  Els trastorns depressius  es caracteritzen  pel fet  que la seva solució intentada  habitual és la renuncia.  Renuncien  parcialment o totalment  depenen del tipus i del grau de depressió. En  alguns tipus de depressió,  com per exemple en les més  severes i profundes,  hi ha un altre tipus de solució  intentada  que és delegar.  El pensament que acompanya  a  aquestes  persones  és  “El que jo no sóc capaç de fer  que ho facin els altres” La solució intentada  de les persones  properes  al  que  està  deprimit  és  d’intentar  animar-lo,  consolar-lo,  dir-li  que faci l’esforç d’estar  bé,  que hi ha de posar  voluntat…  com més  se li demana menys es veuen  en capacitat  de fer-ho. 

No s’ha  de caure mai a la trampa d’intentar animar una persona deprimida.  S’ha d’utilitzar  el seu llenguatge i acceptar  la seva  visió del món i acceptar-la  com a vàlida i com a bona  per començar a treballar.  En general  són ells mateixos  que canvien  de visió quan els posem en un carreró  sense  sortida  seguint  amb ells  els seu propi discurs.

Matteo Rampin  en el seu llibre  “Di’ la cosa giusta”  ens  parla  de  la visió  personal  sobre  els  fets  adversos  que determinen aquesta  renuncia.

“Quan  ens bloquegem,  hi ha diverses justificacions que  cadascú de  nosaltres  ens posem  en la defensa  de nosaltres  mateixos.  Poden  ser per exemple  les  condicions  desfavorables que hem viscut.

El  que s’abandona a recriminacions d’aquest  tipus atribuint la  pròpia inercia  als  altres (al destí,  a Déu, als pares, a la societat,  al  DNA,  a la mala  sort, etc.)  en el fet  de lamentar-se  perd temps  i energies,  i així  s’impedeix  de fer l’única  cosa  de veritat  útil,  o sigui  començar  a posar  remei activament a  les  eventuals  carències  existents.

Va  bé  la  indicació  de  Kenneth Blanchard per  aquestes  circumstàncies:

En lloc de  despotricar  contra  la fosca

és  millor  encendre una espelma.  



TRASTORNS OBSESSIUS, COMPULSIUS

13 05 2007

TRASTORNS OBSESSIUS, COMPULSIUS 

En aquesta mena de trastorns  el mecanisme,  torna  a ser  fill d’una lògica paradoxal.  El  pacient que se sent impel·lit  a   repetir  obsessivament  algun tipus d’acció  o de pensament  per vèncer  la sensació d’ansietat,  s’adona  que  mica  en mica  ha entrat  en una trampa sense sortida.  Si  no repeteix  els  seus  ritual o les seves  accions  se sent  molt angoixat  i té por  i si els repeteix  fa  que  aquesta  por  i aquesta  repetició  apareguin  cada  vegada  més  sovint.  Prescrivint   un  contra-ritual, que a vegades  pot  ser  molt  semblant  al seu propi,  amb la qual cosa  ell s’hi troba  còmode i no sent  por ni ansietat,  però  programat  i  fet  d’una manera  organitzada, voluntària   i fixa  en comptes  de  ser repetit  impulsivament,  fa  que la necessitat descontrolada  de fer-ho  es vagi  disminuint  en no massa  dies  i s’arribi a eliminar  del tot. 

 

 



ANSIETAT

13 05 2007

TRASTORNS D’ANSIETAT: ANSIETAT GENERALITZADA,  ATACS DE PÀNIC… 

En el cas  dels atacs  de pànic,  les feines  que es proposen  tenen una doble funció: 

Saber-ne  la freqüència,  les  situacions  on es produeixen,  les sensacions i la manera com les experimenta el pacient.  Això  ens serveix per a poder-ne valorar  la millora, en intensitat  o freqüència  o en les dues coses.  

I són al mateix  temps una intervenció terapèutica que ajuda  al pacient  a portar millor  i  a   tenir sota  el seu control aquestes  crisis  que  fins al moment   semblaven impossibles  de controlar. En els trastorns  d’ansietat  generalitzada,  tornem  a  aplicar  mètodes semblants  als de les fòbies per fer  que els intents  de fugir  de la ansietat, que  la  mantenen  encara  més  es converteixin  en  recursos  totalment diferents,  implicar-nos  a fons  en aquesta  ansietat,  per  afrontar  en comptes de fugir i  per  saber  com dominar-la a cada moment.    



TRASTORNS FÒBICS

13 05 2007

TRASTORNS FÒBICS:  FÒBIA SOCIAL, FÒBIA ESCOLAR, FÒBIES SIMPLES DIVERSES…

La formació i el manteniment dels trastorns fòbics es basen habitualment, per part del pacient en dues solucions intentades:  evitar allò  que provoca la por  i demanar ajuda  als altres quan no es pot evitar.

Per part de les persones properes  al pacient les solucions intentades principals són:  oferir aquesta ajuda  que el pacient demana  i fins i tot avançar-se  a solucionar-los-hi les  coses.  Per altra  part sovint se’ls demana també  de fer un esforç  per millorar.  Un esforç  que ells no es veuen capaços de fer.

Les solucions de la teràpia estratègica per a les fòbies  es basen  en les següents  intervencions:

·        Proposar  uns exercicis molt concrets i específics  per aquests  casos, que facin experimentar  al pacient que fugir de la por li produeix més por  i li provoca un  empitjorament del seu problema i en canvi intentar mantenir la por,  voler-la  retenir i fer-la  durar  de manera voluntària, en  provoca  una  disminució  i  fins i tot una desaparició.·        Comparar  i valorar  les seves pròpies experiències en un sentit i en un altre.

·        Proposar feines concretes que actuen com a maniobres  de distracció  pels moments  conflictius  

Per  resoldre  situacions  no hem de fer  que allò  que és  impossible  esdevingui possible.

Com ara  que  una dona  amb pors,  amb fòbies,  faci  les  coses  sense  ajuda.  Fer  les  coses  sola  per  ella és impossible.  No hem  de fer  que això  sigui possible.

Per  resoldre  aquesta mena de situaicons  hem  de fer  que allò  que és  possible  esdevingui  imposible.

O  sigui  que allò  que és  possible,  fer  les  coses  demanat  sempre  ajuda,  esdevingui  impossible.

La Isabel,  ha  vingut  avui  per  segon cop a la consulta.  Tenia por  de venir  sola.  La  prmera  visita  l’havia acompanyat  el marit.  Avui  ha vingut  sola.  Li he preguntat  com s’ho havia  fet  per  venir  sola  i m’ha  dit:

- Tu  em vas  dir  que si demanava  ajuda  empitjoraria.  Tenia ganes  de demanar  ajuda,  però  he  preferit  no fer-ho.