Coaching strategico de Roberta Milanese i Paolo Mordazzi – 3

31 01 2009

Un cop localitzades  i estudiades  les modalitats  de solucions  que no li han funcionat  a la persona  que ens  porta un problema,  hem  de  buscar  les  excepcions  al problema.   Investigar  en quins moments  o en quines  situacions  els problema no s’ha presentat.

Una excepció  al problema  ens ajuda  a veure  la manera  com les  coses  funcione quan funcionen  bé  i podem aprofitar  per  a  generalitzar-les  o ampliar-les   cap  a  altres  situacions  per  tal que puguem  utilitzar  els  recursos  que la persona  ha demostrat  tenir.  No  sempre  es  poden trobar  excepcions  i no  totes  les  excepcions  es  poden utilitzar,  però  molt  sovint  si.

Tornarem als exemples  exposats  a Estic llegint Coaching strategico de Roberta Milanese i Paolo Mordazzi -1

1.- L’home  d’empresa  que tenia una  solució  intentada  escollida  “És encertat  ser  assertiu”  i  tenia el  convenciment  que quan parlava  amb el seu  cap,  havia  de ser-ho,  quan va  ser  conduit  a buscar  excepcions  en la  mala  comunicació  i relació que tenia amb el seu cap.  Va explicar  que  si  que  hi havia  hagut  un parell  de situacion en les que ell es trobava  encallat  en la feina  i una mica  desanimat,  va  anar  a parlar amb  el seu cap  per  demnanr-li  una ajuda  o  alguna ide a per  a tirar  endavant.  En  aquest s dos casos,  el cap l’havia  ajudat  de bon grat  i l’havia tractat  d’una manera  molt  més  càlida que no pas  habitualment.  És  evident  que el seu cap  es  trobava més  còmode,  quan  podia actuar  des  d’una situació  més  adequada  a la seva  jerarquia,  se  sentia  reconegut en el seu rol de cap.  Trobant-se  “one-up”  (la  persona  que domina la situació)   estava  molt  mes  amable  i accessible.   En  aquest  cas  si  la solució  intentada  va  ser  triada,  l’excepció  ha estat  escpontània.  S’ha  de treballar  amb  aquesta  persona  la  manera  de comunicar-se  amb el seu  cap.

 2.-  La  mare  de  l’adolescent  que no aconseguia  posar-li límits  i que  es  recolzava  molt  sovint  en el pare  perquè  ho fes,  en demanar-li  si hi havia alguna exscepció,  va  explicar  que durant  una  llarga  absència  del pare que va  durar  dues setmanes,  en els primers  dies,  el  descontrol va  empitjorar  i ella  no era  capaç  de posar  límits de cap maenra.  Però  al cap d’una setmana  va  arribar  un dia  el noi,  a casa   amb moto  i completament  borratxo.  Això va  espantar tant  a la mare,  pensant  que podia  haver-se  matat,  que  va  reaccionar   enèrgicament  prohibint-li  de sortir  en els propers  8  dies  fins  que no tornés el pare.  El  fill  va  acceptar  el càstig,  sense  cap de les seves respostes  irrespectuoses  o agressives.   La  por  més  gran  d’un perill  tan  real  havia  desbloquejat  la mare  de l’altra  por  de no saber  gestionar  el seu  fill  Ella  explicava  que en aquell cas,  no tenia alternativa.  Per   a la mare  va  ser  una bona estratègia pensar  que  cada  cop que  no aconseguia  posat  límits  clars  al seu fill  l’abocava  a situacions  tant  perilloses  com aquella. 



Coaching strategico de Roberta Milanese i Paolo Mordazzi – 2

2 10 2008

 Les  solucions  intentades que no funcionen,  poden fallar  en un o més  dels tres  aspectes:

1.- Estrategia.  Vol dir  aque  alguna de la  seqüència d’accions  que realitzem  està  equivocada  i que en lloc  d’aportar  la solució  manté  el problema.

2.- Comunicació.  La  persona  no té  un procediment  inadequat,  però  a  manera  que  el du a terme,  entenent  comunicació  d’una manera global,  verbal i no verbal,  no ajuda  o fins i   tot  invalida  les  accions  o procediments.

3.- Relació.  La  persona  aplica  unes  bones  estratègies,  té  una  comunicació  adequada,  però    no aconsegueix  mai arribar al final  de  tot  ni fins a les  últimes  conseqüències  dels seus actes,  per  una mala relació,  ja sigui  amb  ella  mateixa,  amb el món  o amb  els altres.  La persona es  bloqueja  a causa  de  le s emocions:  plaer,  por,  ràbia,  dolor…



Estic llegint Coaching strategico de Roberta Milanese i Paolo Mordazzi -1

30 09 2008
  1. 9788879289023g.jpg

De  moment  no em sembla  a mi que el coaching  estratègic  enfoqui  les  coses  de manera  massa  diferent que  la  terapia estratègica.

 El  llibre  comença parlant de  les Solucions Intentades Redundants.  les  solucions  que  anem repetint sense  que  ens donin la solució  al problema,  però  que malgrat tot  continuem repetint.  El  que si fa  és  un anàlisi  exhaustiu  de  com poden sser  aquestes  solucions  intentades.

SOLUCIONS  INTENTADES REDUNDANTS:

  1. ESCOLLIDES
  2. SOFERTES
  3. ESPONTÀNIES

1.- Les  escollides,  són  les  que fem voluntàriament,  perquè  ens han semblat les  millors.  Posa l’exemple  d’un  home d’empresa  que  havia fer  un curs  d’assertivitat  per  agafar  seguretat  en ell mateix  i no deixar-se portar  o  influir  massa pels  altres.  Havia  après  a    ser  assertiu  i li anava  bé.  Però  amb el seu  cap  tenia  problemes  de comunicació  i  això  feia  que tingués  problemes  de  feina  i de relació  amb ell.  Com que ell havia aprés    que l’assertivitat  era bona,  intentava  aplicar  sempre  aquesta   soloció  intentada,  eficaç  en la majoria  de situacions  però  no en aquesta.  Ell  hagués  pogut  no ser  assertiu,  però  insistia  en ser-ho.

 2.- Les  sofertes,  són les  que  ens adonem  que no funcionen,  ens adonem  que són un error,  però  no aconseguim  per  un motiu o un altre  deixar  d’utilitzar-les.  L’exemple és  el d’una mare  d’un adolescent  que  tot i sabent  que  ella era  massa  permisiva  i  que no posava  els límits  que el seu fill necessitava,  es  veia  incapaç  de  canviar  per  la por  de no saber  gestionar  les  respostes  impertinents  i  agressives  (verbalment)  del seu fill.   I  a  causa d’aquest a por  no podia  evitar  de  fer  allò  que ella  sabia  perfectament  que  no havia de fer:  mostrar-se  suau  i complaent  i  permisiva.

 3.-  Espontànies  són les  que fem  sense  adonar-nos  que les  fem,  les  fem  sens e poder-ho  evitar,  com   la  d’una dona  que  cad a cop que el seu marit  sortia  amb  els  amics,  feia mala  cara,  mostrava el seu descontent,  el seu  disgust  i  es  queixava  repetidament  de  les  mateixes cpses.  Fins  que ja  havia  passat  no s’adonava  que  sempre repetia  el mateix  guió.



Bibliografia

10 06 2007

BIBLIOGRAFIA  DE TERÀPIA BREU ESTRATÈGICA:

GIORGIO NARDONE:

Psicosoluciones”     Herder 2002
“Más allà del miedo”              Paidós  2003  
“El arte de la estratagema”      RBA Integral   2004
 “No hay noche que no vea el dia”  Herder 2004
“Miedo, pánico y fobias”       Herder  1995
“Más allà de la anorexia y la bulimia” Paidós   2004
“Modelos de familia”     Herder  2003


P WATZLAWICK, J.H. WEAKLAND Y R. FISH:  “Cambio”  Herder

P WATZLAWICK,  “El leguaje del cambio”    Herder 2002

R. FISCH, K. SCHLANGER: “Cambiando lo incambiable”  Herder

           
A. FIORENZA:  “Niños i adolescentes difíciles”   RBA Integral

G. NARDONE i P WATZLAWICK:   “El arte del cambio”.  Herder  1993

G. NARDONE, E. GIANNOTTI, R. RACCHI:  “Modelos de familia” Herder

G. NARDONE, T. VERBITZ, R. MILANESE: “Las prisiones de la comida”     Herder  2002

G. NARDONE,  F. CAGNONI:  “Perversiones en la red”   Herder  2003

G. NARDONE,  A. FIORENZA:  “La terapia breve en contextos educativos”   Herder 2004

G. NARDONE,  A. FIORENZA, R. MILANESE, R. MARIOTTI:  “La terapia estratégica  para la empresa”    RBA Integral 2005

G. NARDONE,  A. SALVINI:  “El diálogo estratégico”  RBA   2006

G. NARDONE C. PORTELLI: “Conocer a través  del cambio”  Herder,   2006