NO HI HA RES MÉS PERILLÓS QUE LA SEGURETAT

5 06 2012

Vivim en una societat  que  sempre  ens  parla  de seguretat,   ens  ensenyen,  equivocadament,   que  podem aconseguir  la  seguretat en tots  els aspectes de la vida. I la seguretat no existeix, la seguretat és una  il·lusió.  A algú  li ha interessat  anar  ficant  als  caparrons  de la gent  l’anhel de seguretat.

Com que la seguretat  absoluta  no existeix,  ens  muntem la via  a  la seva  recerca  i captura  i mai  no l’acabem d’abastar.  Aquesta és una batalla perduda.

Cada  vegada  que assolim una  petita  seguretat,  en un aspecte  de la vida,  ens  dóna  un  alleujament  que  ens en fa  busca r una altra  i una altra i una altra…  esclaus  de la  seguretat.

Viure  sense por  i  inseguretats,  no té tant  a veure amb les seguretats  externes,  sinó  amb saber  quin és el nostre  camí  i la nostra  orientació  a la vida  i en confiar en les  nostres  capacitats. A  vegades  la vida  no ens dóna allò que volem,  però sí, allò que ens pot  ser  molt  útil per  aprendre  i progressar. Amb  cada  responsabilitat i amb cada  decisió que prenem  augmentem  la nostra  seguretat  i valentia. Si deleguem la nostra seguretat en qüestions  externes,   ni l’aconseguirem  a fora  i tampoc a l’interior  de nosaltres.

Acabarem  amb  la frase  d’Hugh Walpole: No busqueu mai la seguretat  és  la cosa més  perillosa  del món.