Teràpia breu estratègica i temes de vida quotidiana. Carme Rosanas Martí.

Les  persones  podem estar:  desperts,  adormits  o en trànsit.

Quan estem desperts  estem  conscients.  Quan estem adormits,  la consciència  reposa.  

I  el trànsit és  un estat  natural  de les  persones  en el qual hi estem  al menys  dos  cops  al dia,  en adormir-nos  i en despertar-nos.  Hi ha moltes  coses  que ens poden  deixar  en estat  de  trànsit:  algunes  músiques,  algunes  activitats… i també  es  pot  provocar  per hipnosi.

L’estat  de trànsit  no ens  fa perdre  la consciència  sinó  que ens connecta  directament  amb l’inconscient .

 Milton  Erickson

 L’estat  de trànsit  es  considera  un estat  dirigit  cap  a l’interior.  És també  un estat  d’alta  motivació.  I  també  és  un estat  on l’incosncient  aprèn de forma  molt  activa.  Alliberat  del  marc  de referències usual i conscient  que ens  encalla  sovint  en les nostres solucions  ineficaces,  l’inconscient pot  aprendre de  la seva experiència  i  de les  seves associacions  vitals  per  a reestructurar-se  per  dins.

El trànsit  es  pot  produir  a  través  de  moviments repetitius,  coma ara  ballar,  córrer,  gronxar-se,  per  la respiració…

Els  rituals  del  trànsit  es  troben en totes  les  cultures  des  de  fa  segles,  sembla ser  que és  biologicament essencial  per  als  humans.

Un cop localitzades  i estudiades  les modalitats  de solucions  que no li han funcionat  a la persona  que ens  porta un problema,  hem  de  buscar  les  excepcions  al problema.   Investigar  en quins moments  o en quines  situacions  els problema no s’ha presentat.

Una excepció  al problema  ens ajuda  a veure  la manera  com les  coses  funcione quan funcionen  bé  i podem aprofitar  per  a  generalitzar-les  o ampliar-les   cap  a  altres  situacions  per  tal que puguem  utilitzar  els  recursos  que la persona  ha demostrat  tenir.  No  sempre  es  poden trobar  excepcions  i no  totes  les  excepcions  es  poden utilitzar,  però  molt  sovint  si.

Tornarem als exemples  exposats  a Estic llegint Coaching strategico de Roberta Milanese i Paolo Mordazzi -1

1.- L’home  d’empresa  que tenia una  solució  intentada  escollida  “És encertat  ser  assertiu”  i  tenia el  convenciment  que quan parlava  amb el seu  cap,  havia  de ser-ho,  quan va  ser  conduit  a buscar  excepcions  en la  mala  comunicació  i relació que tenia amb el seu cap.  Va explicar  que  si  que  hi havia  hagut  un parell  de situacion en les que ell es trobava  encallat  en la feina  i una mica  desanimat,  va  anar  a parlar amb  el seu cap  per  demnanr-li  una ajuda  o  alguna ide a per  a tirar  endavant.  En  aquest s dos casos,  el cap l’havia  ajudat  de bon grat  i l’havia tractat  d’una manera  molt  més  càlida que no pas  habitualment.  És  evident  que el seu cap  es  trobava més  còmode,  quan  podia actuar  des  d’una situació  més  adequada  a la seva  jerarquia,  se  sentia  reconegut en el seu rol de cap.  Trobant-se  “one-up”  (la  persona  que domina la situació)   estava  molt  mes  amable  i accessible.   En  aquest  cas  si  la solució  intentada  va  ser  triada,  l’excepció  ha estat  escpontània.  S’ha  de treballar  amb  aquesta  persona  la  manera  de comunicar-se  amb el seu  cap.

 2.-  La  mare  de  l’adolescent  que no aconseguia  posar-li límits  i que  es  recolzava  molt  sovint  en el pare  perquè  ho fes,  en demanar-li  si hi havia alguna exscepció,  va  explicar  que durant  una  llarga  absència  del pare que va  durar  dues setmanes,  en els primers  dies,  el  descontrol va  empitjorar  i ella  no era  capaç  de posar  límits de cap maenra.  Però  al cap d’una setmana  va  arribar  un dia  el noi,  a casa   amb moto  i completament  borratxo.  Això va  espantar tant  a la mare,  pensant  que podia  haver-se  matat,  que  va  reaccionar   enèrgicament  prohibint-li  de sortir  en els propers  8  dies  fins  que no tornés el pare.  El  fill  va  acceptar  el càstig,  sense  cap de les seves respostes  irrespectuoses  o agressives.   La  por  més  gran  d’un perill  tan  real  havia  desbloquejat  la mare  de l’altra  por  de no saber  gestionar  el seu  fill  Ella  explicava  que en aquell cas,  no tenia alternativa.  Per   a la mare  va  ser  una bona estratègia pensar  que  cada  cop que  no aconseguia  posat  límits  clars  al seu fill  l’abocava  a situacions  tant  perilloses  com aquella.