Teràpia breu estratègica i temes de vida quotidiana. Carme Rosanas Martí.

 Quan  nosaltres  realitzem alguna acció, des  de la més simple  de moure  el braç  a les  més  complicades  com uns  passos  de dansa  sofisticats  o  tocar  un instrument  de música,  en el nostre  cervell s’activen unes neurones  determinades  per  a cada  cosa.

S’han anomenat  neurones  mirall  aquelles  que s’activen  tant  si  som nosaltres  que realitzem l’acció  com si  simplement veiem  que la realitza  algú  davant nostre.

Aquest  fet  tant  simple,  que une s neurones  s’activin  només  mirant els  moviments  dels altres  és  el que  dóna  la possibilitat  d’entendre el signficat  de  les accions dels  altres i fins i tot  les  seves motivacions.

En les  neurones  mirall es  recolza  neurològicament l’empatia  i el fet  d’entendre  als  altres,  les  seves  emocions,  els seus  sentiments…

Les  neurones  mirall  són les  responsables que si veiem  que  algú  vomita,  ens vinguin  arcades.  Que  si veiem  algú  que experimenta  un dolor  que nosaltres  coneixem,   és també com si el sentíssim,  l’expressió  de la cara  se’ns  contreu  de  manera molt semblant.

Tot  i que en  aquest  cas  del  dolor hi ha una diferència molt  gran  de  les  reaccions  segons  si la persona que estem mirant  ens importa,  sentim afecte  envers  ella,  és  un desconegut o és  algú  que ens ha fet mal  o que ens pot perjudicar.

Les  neurones  mirall són també  les  responsables  que ens emocionem  i ens impliquem  en veure  una obra de teatre o una pel·lícula.  Perquè  identifiquem  cada moviment,  cada  gest, cada paraula  dels actors com alguna  cosa  amb un significat  que coneixem.

En  un altre  lloc  vaig  llegir  que  per més somiadors  que  poguem  ser  mai no podem somiar  ni imaginar  res  que desconeguem del tot.  Ja  que les nostres neurones no tenen les  dades  per a fer-ho,  elle s també  ho desconeixen.  Podem somiar  coses  que  en algun lloc  les  haguem  vist  o sentit  o llegit.  I  inventar  coses  a partir  d’aquests  recursos  previs que tenim…  combinant,  traient,  posant…  Com  ara  que potser  no haguéssim  pogut  mai inventar un avió  si  no haguessim vist  que es podia volar,  o  no  haguessim pogut  inventar  un  vaixell si no haguessim vist  una  fusta  o una fulla  surar.

Crec  que  una cosa  deu tenir relació  amb l’altra.