Teràpia breu estratègica i temes de vida quotidiana. Carme Rosanas Martí.

Als  nens, tinguin l’edat  que tinguin,  se’ls  ha  d’informar  de les  coses importants  de la família,  enara  que siguin  angoixants.  Mesurant  les  paraules perquè  siguin  les  que ells poden entendre  i sense afegir   detalls preocupants  innecessaris.  Ja  que sovint  les fantasies  que fan els  nens  per explicar-se  allò  que no entenen  (perquè  ningú  els ho explica),  poden ser  molt  pitjors,  des  del seu punt  de vista,   que la mateixa  realitat

He  tingut  recentment la consulta d’una mare d’un nen de 7 anys.  Aquest nen ha passat  i encara  està passant una situació difícil amb el seu pare.  Aquest  pare  és  alcohòlic.  La parella  ja  estan separats, però  el pare  després  de la separació  ha seguit  bevent  i ha ofert  al seu fill  (com   a mínim)  dos o tres  espectacles  molt  desagradables,  amb  actituds  agressives  que  han  espantat  força tant  al nen  com a la mare,  tot i que no ha  succeït  res  de greu,  ni els  ha tocat a cap dels dos.  En un cas  va  trencar  un vidre  fent-se  mal  a la mà  i sagnant força,  en un altre  cas no volia tornar  el nen  a la seva  mare  quan tocava, va  arribar  a colpejar  el cotxe  amb  els  punys amb actituds  violentes.

Al  nen no li han dit mai clar  que  el seu pare  beu massa  i que  és  això  el  que fa  que es descontroli.  La família  del pare, sempre el defensa  a  ell,  a vegades, en prejudici del nen.

Al nen no se li  ha  dit mai la veritat  sobre  el tema i  finalment la mare  es  planteja  preguntar  si  convé  dir-li  o no.

En  aquests  moment s el pare  està  fent una cura  de desintoxicació,  després  d’arribar  en un estat  molt  greu,  a causa  del qual  ha patit una traqueotomia.  El  pare  està  ingressat i es  troba  en molt mal estat  de salut,  però  recuparant-se.

La  família del pare,  li han dit  al nen  que el seu pare  està  treballant  a l’extranger  i que  per  això  no el pot  veure.  La  mare  no està  d’acord  a enganyar-lo  però  els  respecta,  la decisió,  de moment.

Els  nens,  abocats  a mentides que no poden entendre,  no poden evitar  de  fer  fantasies  per  a donar-se  explicacions  raonables.   Aquest  nen,  té  7 anys  i sap perfectament  que  des  de tot  arreu  es pot  trucar,  que una feina  a fora  no és  motiu  per  no parlar-se  per telèfon  durant  setmanes i setmanes. Ni és  motiu  perquè  ell mateix  no li hagués  pogut explicar.  Comença  a pensar que el seu pare  no vol veure’l  més, que no l’estima,  que ja  l’ha  perdut.  Pot  culpabilitzar  al pare,  però  també  pot  culpabilitzar-se’n  ell mateix,  pensant  que  deu haver fet alguna cosa  dolenta  i que per això  el pare  no el vol  veure  més. Sentint-se  injustament  inadequat  o culpable  d’alguna  cosa  ben imprecisa.

Decidim  conjuntament  amb la mare  explicar-li  la  veritat,   amb  les  paraules  més  senzilles  i adequades: l’adicció,  l’estat  precari  o malaltia,  i  l’internament  amb  l’esperança de curació  que representa.  El nen,  per  dir-ho amb paraules  de la mare:  saltava  de content  en entendre  tot  allò  que no li  lligava  i que no sabia  com  fer-ho  quadrar.  El  seu  pare  estava  malalt  i no “podia”  trucar-lo.  No  és  que no volia.  No  podia.   Pel nen això  és un gran  descans.  Ara  podrà  veure’l,  potser  quan  es  recuperi  una mica més i  s’ha  quedat  força  més  tranquil.