Teràpia breu estratègica i temes de vida quotidiana. Carme Rosanas Martí.

En  teràpia  estratègic  s’han desenvolupat  algunes  estratègies  per l’insomni,  que són  exclusivament  per  a utilitzar  quan  les  estratègies  normals  ja no  funcionen  de  cap manera.

Les  estratègies  normals  serien  posar-se  a dormir  normalment,  intentant  que sigui  a una  hora  regular,  per allò  d’agafar  un hàbit.  Una altra  seria  llegir  al llit  fins  que  vingui  la son,  aquesta  sovint  és bastgant  efectiva,  però  no per  a tothom.  Hi  ha  qui  s’engresca  tant  amb  el llibre  que  es passa  mitja  nit  llegint.  Llevar-se  i estar  una  estona  al  sofà  fent  qualsevol cosa,  etc.

Jo  us  en voldria  proposar  dues,  una  de paradoxal  i l’altra que  és  una mena  de condicionament.

La  primera serà  paradoxal, està  basada  en el fet  comprovat  que  no es  pot  demanar  que una cosa  que ha de passar  espontàniament  i naturalment  passi  per  força  o  perquè  ens  hem  proposat  que  passi.  La son  ha de venir  de manera  espontània,  si  ens  esforcem  a  dormir  bloquegem  el  procés  normal  i  aleshores  no dormirem de  cap manera.  Per tant,  la primera  estratègia  per  a  aconseguir  dormir,  seria  no  esforçar-nos  en dormir…  per tant   la  millor  manera de no esforçar-nos  en dormir  és   la  contrària, esforçant-nos  en no dormir.   Us en aneu  a  dormir  a l’hora  que  cregueu correcta.  Feu  tots  els  preparatoris  habituals,  d’una manera  rutinària  si pot  ser  (que  això  sempre va bé)  i  apagueu  el llum  i us  poseu dins  del llit  com si anéssiu  a dormir,  però  esforçant-vos  en mantenir  els ulls  oberts  (parpallejant  normalment,  això  sí).  Us  adonareu  que  en  poca estona  teniu  moltes  ganes  de tancar  els ulls, però  heu  de resistir  una mica  més,  al  cap  d’una  estoneta  més,  ja  se  us  tancaran  sols  sense  gairebé poder-ho  evitar,  encara  heu  de resistir  una miqueta  més.  Al  cap d’una estoneta  més  ja  dormireu.

L’altra  és un condicionament. El cervell aprèn   que  li  surt  més  a  compte  dormir  que l’altra  cosa  que  li proposem.

Durant  el dia,  abans  d’anar  a dormir,  feu  una  llista  de feines  que  us  faci una mica  de  mandra  de fer.  Si  pot  ser  que no siguin molt  sorolloses (que  els  altres  si que dormen) qualsevol  feina  val:  planxar,  passar  comptes,  endreçar papers,  contabilitzar  factures,  treure  la pols,   netejar  les  rajoles  del  lavabo,  netejar  el  mirall…

Teniu  la llista  a  la tauleta  de nit.   Us poseu  el rellotge  ben  a la vista  i us  en aneu  a dormir  normalment,  fixant-vos  quina  hora  és exactament  qua us poseu  a dormir.  Si  veieu  que no dormiu  mireu  el  rellotge  de  tant  en tant  i  quan hagi  passat  20  minuts  i  encara  no heu agafat  el son.  Us  lleveu  i feu  la primera  feina  de la llista  (duri  quan duri  la feina,  l’heu  de fer ben  acabada)   després us en aneu  a dormir  altra  vegada  i repetiu  el mateix  procés,  si al cap de 20  minuts  no dormiu,  us lleveu  i feu la segona feina  i  així.  És una mica  dura  la primera  nit,  però  els  resultats  es  noten  ben  ràpidament  i les  feines  a  fer  disminueixen  cada  nit.

Estratègies  d’Andrea  Fiorenza.