Teràpia breu estratègica i temes de vida quotidiana. Carme Rosanas Martí.

El nostre  cervell  d’homo sapiens  ha  desenvolupat  una escorça  cerebral molt més  gran  que la  dels altres  primats. Aquí  en l’escorça és  on s’ubica  la racionalitat.   Per  a funcionar  bé  no n’hi ha prou  amb la racionalitat.  Per  a decidir  bé,  l’escorça  cerebral necessita  consultar  la part  de cervell emocional,  ja  que  és  aquí  on s’acumula  la memòria  de  com  ens han anat  les  coses  abans,  com  si fos  una  mena  de valoració  sobre les  decisions que hem de  prendre, basada  en les  decisions  semblants  que ja hem pres  abans.

L’amígdala,  és una petita  part  del cervell on  es  gestionen les emocions.  (L’amígdala  pot  decidir en un moment  de  perill o d’urgència  saltar-se  la consulta  al còrtex .)

Hi  ha una  raó  ben fisiològica del  perquè  les  emocions,  els  sentiments,  els estats d’ànim  influeixen  més  a  la nostra  part  racional,  que no pas  a  l’inrevés.

Els  camins  neurològics, ( o sigui  la informació)   que van  des  de  l’amigdala  cap  al còrtex,  són  molt  més  importants ,  més  amples  i més  nombrosos  que no pas  els que van  en sentit  contrari  o sigui de córtex  racional  a l’amígdala.

Però també  diuen  que els  camins  neuronals  s’eixamplen  i es fan  grans amb  l’us continuat,  amb l’entrenament.   Aleshores…  les emocions  ens  poden  i acostumen  a guanyar   perquè tenen  un camí  més  ample…  o tenen un camí  més  ample  perquè  sempre  deixem  que ens puguin?

En  teràpia  estratègic  s’han desenvolupat  algunes  estratègies  per l’insomni,  que són  exclusivament  per  a utilitzar  quan  les  estratègies  normals  ja no  funcionen  de  cap manera.

Les  estratègies  normals  serien  posar-se  a dormir  normalment,  intentant  que sigui  a una  hora  regular,  per allò  d’agafar  un hàbit.  Una altra  seria  llegir  al llit  fins  que  vingui  la son,  aquesta  sovint  és bastgant  efectiva,  però  no per  a tothom.  Hi  ha  qui  s’engresca  tant  amb  el llibre  que  es passa  mitja  nit  llegint.  Llevar-se  i estar  una  estona  al  sofà  fent  qualsevol cosa,  etc.

Jo  us  en voldria  proposar  dues,  una  de paradoxal  i l’altra que  és  una mena  de condicionament.

La  primera serà  paradoxal, està  basada  en el fet  comprovat  que  no es  pot  demanar  que una cosa  que ha de passar  espontàniament  i naturalment  passi  per  força  o  perquè  ens  hem  proposat  que  passi.  La son  ha de venir  de manera  espontània,  si  ens  esforcem  a  dormir  bloquegem  el  procés  normal  i  aleshores  no dormirem de  cap manera.  Per tant,  la primera  estratègia  per  a  aconseguir  dormir,  seria  no  esforçar-nos  en dormir…  per tant   la  millor  manera de no esforçar-nos  en dormir  és   la  contrària, esforçant-nos  en no dormir.   Us en aneu  a  dormir  a l’hora  que  cregueu correcta.  Feu  tots  els  preparatoris  habituals,  d’una manera  rutinària  si pot  ser  (que  això  sempre va bé)  i  apagueu  el llum  i us  poseu dins  del llit  com si anéssiu  a dormir,  però  esforçant-vos  en mantenir  els ulls  oberts  (parpallejant  normalment,  això  sí).  Us  adonareu  que  en  poca estona  teniu  moltes  ganes  de tancar  els ulls, però  heu  de resistir  una mica  més,  al  cap  d’una  estoneta  més,  ja  se  us  tancaran  sols  sense  gairebé poder-ho  evitar,  encara  heu  de resistir  una miqueta  més.  Al  cap d’una estoneta  més  ja  dormireu.

L’altra  és un condicionament. El cervell aprèn   que  li  surt  més  a  compte  dormir  que l’altra  cosa  que  li proposem.

Durant  el dia,  abans  d’anar  a dormir,  feu  una  llista  de feines  que  us  faci una mica  de  mandra  de fer.  Si  pot  ser  que no siguin molt  sorolloses (que  els  altres  si que dormen) qualsevol  feina  val:  planxar,  passar  comptes,  endreçar papers,  contabilitzar  factures,  treure  la pols,   netejar  les  rajoles  del  lavabo,  netejar  el  mirall…

Teniu  la llista  a  la tauleta  de nit.   Us poseu  el rellotge  ben  a la vista  i us  en aneu  a dormir  normalment,  fixant-vos  quina  hora  és exactament  qua us poseu  a dormir.  Si  veieu  que no dormiu  mireu  el  rellotge  de  tant  en tant  i  quan hagi  passat  20  minuts  i  encara  no heu agafat  el son.  Us  lleveu  i feu  la primera  feina  de la llista  (duri  quan duri  la feina,  l’heu  de fer ben  acabada)   després us en aneu  a dormir  altra  vegada  i repetiu  el mateix  procés,  si al cap de 20  minuts  no dormiu,  us lleveu  i feu la segona feina  i  així.  És una mica  dura  la primera  nit,  però  els  resultats  es  noten  ben  ràpidament  i les  feines  a  fer  disminueixen  cada  nit.

Estratègies  d’Andrea  Fiorenza. 

Avui  un nou  seminari.  Aquest cop  a càrrec  d’Andrea  Fiorenza  i  d’Arthur Rowshan.

Andrea  Fiorenza  ens  ha tornat  a  regalar una pila  dels  seus recursos  per  a resoldre problemes  amb nens. Potser  no massa  coses  noves,  però  si una actitud  més  flexible  que mai  per  acceptar estratègies  diverses.

Ha  confirmat  els  dos principis  principals  de la  teràpia  estratègica:

• Buscar  una utilitat  positiva  al comportament  que volem eliminar. (Reestructuració  positiva)
• Prescriure  el símptoma.

Per  la  seva  part  Rowshan  ens  ha  fet  una demostració  del llenguatge suggestiu molt millor  que  qualsevol  explicació.

• No hem  d’intentar  convèncer  (sempre  té  connotacions  de vèncer)
• S’ha  de persuadir  

Per  resoldre  situacions  no hem de fer  que allò  que és  impossible  esdevingui possible.

Com ara  que  una dona  amb pors,  amb fòbies,  faci  les  coses  sense  ajuda.  Fer  les  coses  sola  per  ella és impossible.  No hem  de fer  que això  sigui possible.

Per  resoldre  aquesta mena de situaicons  hem  de fer  que allò  que és  possible  esdevingui  imposible.

O  sigui  que allò  que és  possible,  fer  les  coses  demanat  sempre  ajuda,  esdevingui  impossible.

La Isabel,  ha  vingut  avui  per  segon cop a la consulta.  Tenia por  de venir  sola.  La  prmera  visita  l’havia acompanyat  el marit.  Avui  ha vingut  sola.  Li he preguntat  com s’ho havia  fet  per  venir  sola  i m’ha  dit:

- Tu  em vas  dir  que si demanava  ajuda  empitjoraria.  Tenia ganes  de demanar  ajuda,  però  he  preferit  no fer-ho. 

Matteo Rampin  en el seu llibre  “Di’ la cosa giusta”  ens  parla  de  la visió  personal  sobre  els  fets  adversos  que determinen  que  la persona  es  bloquegi  i acabi  per renúnciar  a  canviar,  a millorar  la  seva  situació i a sortir  del patiment.

“Quan  ens bloquegem,  hi ha diverses justificacions que  cadascú de  nosaltres  ens posem  en la defensa  de nosaltres  mateixos.  Poden  ser per exemple  les  condicions  desfavorables que hem viscut.

El  que s’abandona a recriminacions d’aquest  tipus atribuint la  pròpia inercia  als  altres (al destí,  a Déu, als pares, a la societat,  al  DNA,  a la mala  sort, etc.)  en el fet  de lamentar-se  perd temps  i energies,  i així  s’impedeix  de fer l’única  cosa  de veritat  útil,  o sigui  començar  a posar  remei activament a  les  eventuals  carències  existents.

Va  bé  la  indicació  de  Kenneth Blanchard per  aquestes  circumstàncies:

En lloc de  despotricar  contra  la fosca

és  millor  encendre una espelma.  

No busqueu mai la seguretat

és  la cosa més  perillosa  del món.

Hem  tornat d’Arezzo.  Hem  vist  gent  interessant,  professionalment parlant:  Giorgio Nardone,  Mony  Elkaïm, Loriedo, G. Gulota, i també  altres  que menys  coneguts  també  han aportat  coses.  El  conte  de ”La  bambola  di sale”   en Power  Point que  va  ser tan bonic  i tant  simbòlic.

Però  una vegada  més  el que  captiva  tota  l’atenció  del  públic  és  el diàleg  estratègic  conduit  per  Nardone.

Té  una persona davant  de la qual no sap  res.  Comença  a preguntar  el  que ell   en diu preguntes  en  embut.  Des  de les  coses  més  generals  a les  més  especificques i concretes, va  eliminant  les  possibilitats:

Les  preguntes sempre  són  tancades,  amb una  doble  alternativa.  Sovint  són  purament una il·lusió  d’alternativa  Quan pregunta  a  una persona  que  té  por  d’equivocar-se  i  sempre  demana  ajuda. 

-  Quan  has  demant  ajuda  i l’has  rebuda,  després  et  sents  millor  perquè  has resolt  el problema  o pitjor  perquè  et  sents més  incapaç d’espavil·lar-te  sola?

De  fet  és una il·lusió  d’alternativa, ja  que ningú  se  sent millor  ni més content  amb  ell mateix  demanant  ajuda.  Però  si encara  hi ha  algú  que  s’ho  pensa  i diu  que  se sent  alleugerit.  Aleshores  li  contesta:

-  Si no he entès  malament i corregeix-me  si m’equivoco  quan demanes  ajuda  i  te  la dones,  en  el primer moment   et  sents alleugerit  ja  que has  resolt  el teu problema  i la  teva ansietat,  però  al cap d’una estona quan  hi penses,  com et  sents?  incapaç  de  fer  les  coses  per  a tu mateix  o content  de  no fer-les  per  a tu mateix. 

(Il·lusió  d’alternativa  altra  vegada)  I  finalment  la persona  acaba  dient  per  ella  mateixa  que  demanar  sempre  ajuda  la fa  sentir  és malament  i que  és una cosa  que la  farà  estar cada vegada  pitjor.  I  curiosament  la gent  que es troba  atrapada  en aquesta  mena  de coses  no  s’ho havia plantejat  mai.

Entre  les  preguntes  amb il·lusió  d’alternativa  va  fent paràfrasis  reestructurants  per  fer  que la persona  vegi  les  coses des d’un altre  punt  de vista.

Afegeix  alguna imatge,  metàfora  o aforisme  per  tocar   les  emocions   a  més  a més  de la lògica.

 I  finalment  si cal,  dóna  una prescripció,  uns  deures que la persona ha de fer.

A  la primera  entrevista  (que  des  de tota  la història  de la psicologia  era  sempre  de recollida  de dades)  ell ja  fa  una intervenció  terapèutica.

 Veure’l  i sentir-lo  fent  un diàleg  estratègic encara  captiva  les  ments… malgrat  tot. Malgrat  que  personalment  no dóna  una imatge  que  haria  de correspondre al seu prestigi  professional 

3° Conferenza Europea di Terapia Breve Strategica e Sistemica

“I MODELLI EUROPEI DELLA TERAPIA BREVE”
“Indagare – Indurre – Ingiungere”

7 - 8 -9 -10 -11  Novembre 2007 — Arezzo 

Des  de  dimecres  7  fins  a diumenge  11,  marxem  a  Arezzo.

Interessants  els temes  del  Congrés.

Preciós  Arezzo.

Us  ho explicarem millor,   en tornant