Teràpia breu estratègica i temes de vida quotidiana. Carme Rosanas Martí.

Vam deixar  passat  une s quantes  setmanes,  quatre  setmanes,  ja que semblava  que la cosa  anava  força  bé.  Al cap de quatre  setmanes  de seguir  les  indicacions.,  arriba  a la visita  el pare  sol  i diu  que  han estat  unes  setmanes  tranquil·les.  Les  tres  primeres  res  a dir.  Bé!  el  nen  continua esent  un negociador  implacable,  però  molt menys  agressiu,  sense discussions  importants.  A la darrera  setmana,  en paraules  del pare:  “es van confiar”.   El  nen es  lleva  un dia  de mal humor  i  ell  s’hi enfada,  en el més pur  esticl d’abans,   a la  tercera  o quarta  cosa  que al nen  se li posa malament…  El  resultat  torna  a ser  com el d’abans.  El  dia  torna  a ser  una lluita  constant,  agressivitat  verbal,  insults,  etc…  Per  sort  només  un dia  i l’endemà torna  a ser  calmat  com les  últimes  setmanes.  Això  és  bona senyal:  estan  ja una mica  consolidades  les  nove s actituds  apreses. 

Jo gairebé  no he  de dir  res,  el pare  s’adona  que  s’ha relaxat  i que ja no  pensava  en les  noves actituds.  Els  dic  que  es  vagin fent  un recordatori,  plantejant-se  cinc  minuts  cada  dia,  durant  unes  setmanes:

• Què haurien de fer  si volguessin tornar  a  la  guerra  d’abans?  Per  evitar-ho  és clar.
• Quines  actituds  haurien  de prendre  si  el nen  no hagués  tingut  mai  cap problema.  I  aquestes  sí,  utilitzar-les.  Comporteu-vos  com  ho faríeu  amb un nen tranquil.
• Clarificar ell i la seva  dona en quines  coses  no estan  disposats  a cedir  mai  i  no cedir  ni una sola  vegada.    Sense  guerra.  Si  no li  agrada  l’esmorzar,  cap problema  que no esmorzi  (és un nen que menja  bé habitualment).  I  en coses  com triar  la roba que  s’ha de posar   si  cal  se li deixa triar  d’entrada,  sense  negociació.

El  pare  enten perfectament  aquestes  feines. S’adona  del  que ha  funcionat  i del que no ha funcionat.  Ell té  un fill gran que sempre ha estat  molt  tranquil.  Li demano  què  faria  amb els eu fill gran  si un dia es  llevés de  mal humor.  Ell  em diu  que  reconeix  que  es  comportaria  molt  diferent  perquè  el gran  no li ha acabat  mai la paciència.   Però  entén  el repte  i diu  que  ara  si que es veu en cor  de  tractar-lo  com si mai hagués  existit el problema,  però  fa  1 mes  o dos  no  ho hagués  pogut  fer.