“Allò que mou als homes de talent, o millor dit allò que inspira el seu treball, no són pas les noves idees, sinó la seva obsessió en la idea que tot el que ja ha estat dit, encara no és suficient.” 1961 E.D.
BIBLIOGRAFIA DE TERÀPIA BREU ESTRATÈGICA:
GIORGIO NARDONE:
“Psicosoluciones” Herder 2002
“Más allà del miedo” Paidós 2003
“El arte de la estratagema” RBA Integral 2004
“No hay noche que no vea el dia” Herder 2004
“Miedo, pánico y fobias” Herder 1995
“Más allà de la anorexia y la bulimia” Paidós 2004
“Modelos de familia” Herder 2003
P WATZLAWICK, J.H. WEAKLAND Y R. FISH: “Cambio” Herder
P WATZLAWICK, “El leguaje del cambio” Herder 2002
R. FISCH, K. SCHLANGER: “Cambiando lo incambiable” Herder
A. FIORENZA: “Niños i adolescentes difíciles” RBA Integral
G. NARDONE i P WATZLAWICK: “El arte del cambio”. Herder 1993
G. NARDONE, E. GIANNOTTI, R. RACCHI: “Modelos de familia” Herder
G. NARDONE, T. VERBITZ, R. MILANESE: “Las prisiones de la comida” Herder 2002
G. NARDONE, F. CAGNONI: “Perversiones en la red” Herder 2003
G. NARDONE, A. FIORENZA: “La terapia breve en contextos educativos” Herder 2004
G. NARDONE, A. FIORENZA, R. MILANESE, R. MARIOTTI: “La terapia estratégica para la empresa” RBA Integral 2005
G. NARDONE, A. SALVINI: “El diálogo estratégico” RBA 2006
G. NARDONE C. PORTELLI: “Conocer a través del cambio” Herder, 2006
El que ens incita a l’acció no és l’esperança, sinó la voluntat.
El que ens allibera no és l’esperança, sinó la veritat.
El que ens fa viure no és l’esperança, sinó l’amor.
Hem après, (i ho dic en plural perquè tot aquest recorregut en la teràpia estratègica no l’he pas fet sola) que els sofistes eren interessants, que no creien en una veritat única i absoluta i que la realitat té molts punts de vista possibles. Malgrat que els sofistes sempre han estat força mal vistos pels altres filòsofs, ( justament per això, perquè no busquen la veritat) hem après a mirar-los amb simpatia, perquè la seva manera de veure el món ens és útil en psicologia, per a canviar les coses que cal canviar. Per a persuadir al pacient de canviar el seu punt de vista quan no li és ni útil ni operatiu.
Avui llegia André Comte-Sponville “L’ànima de l’ateisme” (que també és una persona que admiro molt i li he llegit una pila de llibres) Com a bon filosof no sofista, no està gens content amb els sofistes que creu que ens han de portar a un nihilisme molt poc convenient per a les persones i per a la societat.
I jo malgrat que estic d’acord amb gairebé tot el que diu, trobo que en parlar d’això fa una certa simplificació. Diu que els sofistes creuen que veritat no existeix. I ell afegeix que si la veritat no existeix, res no existeix, i res no es pot regular ni jutjar, ni ordenar. I això ens porta a la barbàrie i a la violència.
Jo no crec que això pugui analitzar-se d’aquesta manera. Crec més aviat que pels sofistes no existeix cap veritat absoluta, però també que tot el que existeix és realitat, en el sentit que com que no hi ha veritat absoluta, la teva veritat existeix i és veritat perquè tu la penses i la meva també, perquè jo la penso. I que creuen a més a més que cada veritat conté una part de falsedat i cada falsedat conté una part de veritat. I no em sembla que això ens hagi de dur a cap nihilisme, sinó justament a una tolerància i a una possibilitat de canvi.
Creien que les lleis són una pura convenció i que poden ser molt variables en diferents èpoques i segons els interessos de cada societat. És que a algú li pot quedar algun dubte sobre això? Però tampoc no defensaven pas l’abolició de les lleis i bé que creien que s’havien de respectar. Canviar-les? Això ja era més relatiu. Tant convencional seria la nova com la vella…
També utilitzaven un mètode molt inductiu, acumulant dades i informacions de les quals treien conclusions de tipus pràctic
Mentre no creiem que una veritat pugui ser única i absoluta, podem estar disposats a escoltar altres veritats, altres visions.
Recent Comments