Teràpia breu estratègica i temes de vida quotidiana. Carme Rosanas Martí.

“Allò que em fa més por és la mateixa por”

“Estudia les paraules a partir de les coses, i no pas les coses a partir de les paraules.”

“La intel·ligència no consisteix en no cometre errors, sinó en descobrir la manera de treure’n profit.

“És impossible conèixer els homes sense conèixer la força de les paraules”

“L’egoisme no consisteix en viure com ens sembla, sinó  en exigir que els altres visquin com ens sembla a nosaltres.”

“A no ser  que intentis  fer alguna cosa més  enllà del que ja domines no creixeràs mai.”

“La teràpia sempre hauria de dissenyar-se per a adaptar-se al pacient i no pas perquè el pacient s’adapti a la treràpia”

“Un bon començament és  ja la meitat de la feina”

“La prova més forta contra qualsevol teoria és la seva aplicació”

“El camí de la nostra  vida és com un mosaic, no el podem reconèixer ni jutjar-lo fins que no som a una certa distància”

“Cada cosa  ens porta  a una altra cosa,   la qual ens porta a una altra cosa…  si et concentres en fer la més  petita, després la següent i així successivament… et  trobaràs que aconsegueixes fer  grans coses, només  havent fet les petites.”

“Les mateixes paraules en una seqüència diferent donaran resultats diferents”.

“Abans de convèncer l’intel·lecte,  es necessari tocar i predisposar  el cor.”

“No hi ha res de nou sota el sol, només allò  que hem oblidat”

PROBLEMES  EDUCACIONALS. 

En les teràpies  amb nens,  (deixant a part els temes  escolars, d’aprenentatge o de dificultats psicopedagògiques  del tipus  que siguin  que cal  treballar  directament amb el nen)   quan són  qualsevol tipus de  problemes  d’actitud, la nostra  opció  és treballar  a través  dels pares.  És especialment útil i eficaç que els pares passin a ser  coterapeutes amb  el professional  i que aprenguin  a canviar  les seves solucions intentades  que no han funcionat  per unes  altres més  funcionals i positives.

Es resolen d’aquesta  manera,  en temps breus,  pors, rebequeries constants,  baralles  exagerades  entre germans,  tristors  i ploreres  excessives,  queixes permanents, postures  rebels,  males  relacions  pares – fills, etc.

DIFICULTATS DE RELACIÓ:  DE PARELLA, PARES-FILLS,  SOCIALS… 

En aquests  tipus de dificultats,  es pot  treballar  amb  les  dues  parts  que estan en conflicte,  però  també  unilateralment  amb una  si és  la que té realment ganes  i motivació per a resoldre el problema.  En aquests  casos es  treballa  a vegades  en teràpia indirecta  amb uns excel·lents  resultats.

Hi ha  una gran  quantitat  d’estratègies,  i de recursos  per ajudar a eliminar baralles  o discussions excessives.   Fer  disminuir  la  necessitat  de control  de l’un a l’altre,  gelosies… etc. 

TRASTORNS DEPRESSIUS.  Els trastorns depressius  es caracteritzen  pel fet  que la seva solució intentada  habitual és la renuncia.  Renuncien  parcialment o totalment  depenen del tipus i del grau de depressió. En  alguns tipus de depressió,  com per exemple en les més  severes i profundes,  hi ha un altre tipus de solució  intentada  que és delegar.  El pensament que acompanya  a  aquestes  persones  és  “El que jo no sóc capaç de fer  que ho facin els altres” La solució intentada  de les persones  properes  al  que  està  deprimit  és  d’intentar  animar-lo,  consolar-lo,  dir-li  que faci l’esforç d’estar  bé,  que hi ha de posar  voluntat…  com més  se li demana menys es veuen  en capacitat  de fer-ho. 

No s’ha  de caure mai a la trampa d’intentar animar una persona deprimida.  S’ha d’utilitzar  el seu llenguatge i acceptar  la seva  visió del món i acceptar-la  com a vàlida i com a bona  per començar a treballar.  En general  són ells mateixos  que canvien  de visió quan els posem en un carreró  sense  sortida  seguint  amb ells  els seu propi discurs.

Matteo Rampin  en el seu llibre  “Di’ la cosa giusta”  ens  parla  de  la visió  personal  sobre  els  fets  adversos  que determinen aquesta  renuncia.

“Quan  ens bloquegem,  hi ha diverses justificacions que  cadascú de  nosaltres  ens posem  en la defensa  de nosaltres  mateixos.  Poden  ser per exemple  les  condicions  desfavorables que hem viscut.

El  que s’abandona a recriminacions d’aquest  tipus atribuint la  pròpia inercia  als  altres (al destí,  a Déu, als pares, a la societat,  al  DNA,  a la mala  sort, etc.)  en el fet  de lamentar-se  perd temps  i energies,  i així  s’impedeix  de fer l’única  cosa  de veritat  útil,  o sigui  començar  a posar  remei activament a  les  eventuals  carències  existents.

Va  bé  la  indicació  de  Kenneth Blanchard per  aquestes  circumstàncies:

En lloc de  despotricar  contra  la fosca

és  millor  encendre una espelma.  

TRASTORNS OBSESSIUS, COMPULSIUS 

En aquesta mena de trastorns  el mecanisme,  torna  a ser  fill d’una lògica paradoxal.  El  pacient que se sent impel·lit  a   repetir  obsessivament  algun tipus d’acció  o de pensament  per vèncer  la sensació d’ansietat,  s’adona  que  mica  en mica  ha entrat  en una trampa sense sortida.  Si  no repeteix  els  seus  ritual o les seves  accions  se sent  molt angoixat  i té por  i si els repeteix  fa  que  aquesta  por  i aquesta  repetició  apareguin  cada  vegada  més  sovint.  Prescrivint   un  contra-ritual, que a vegades  pot  ser  molt  semblant  al seu propi,  amb la qual cosa  ell s’hi troba  còmode i no sent  por ni ansietat,  però  programat  i  fet  d’una manera  organitzada, voluntària   i fixa  en comptes  de  ser repetit  impulsivament,  fa  que la necessitat descontrolada  de fer-ho  es vagi  disminuint  en no massa  dies  i s’arribi a eliminar  del tot. 

TRASTORNS D’ANSIETAT: ANSIETAT GENERALITZADA,  ATACS DE PÀNIC… 

En el cas  dels atacs  de pànic,  les feines  que es proposen  tenen una doble funció: 

Saber-ne  la freqüència,  les  situacions  on es produeixen,  les sensacions i la manera com les experimenta el pacient.  Això  ens serveix per a poder-ne valorar  la millora, en intensitat  o freqüència  o en les dues coses.  

I són al mateix  temps una intervenció terapèutica que ajuda  al pacient  a portar millor  i  a   tenir sota  el seu control aquestes  crisis  que  fins al moment   semblaven impossibles  de controlar. En els trastorns  d’ansietat  generalitzada,  tornem  a  aplicar  mètodes semblants  als de les fòbies per fer  que els intents  de fugir  de la ansietat, que  la  mantenen  encara  més  es converteixin  en  recursos  totalment diferents,  implicar-nos  a fons  en aquesta  ansietat,  per  afrontar  en comptes de fugir i  per  saber  com dominar-la a cada moment.    

TRASTORNS FÒBICS:  FÒBIA SOCIAL, FÒBIA ESCOLAR, FÒBIES SIMPLES DIVERSES…

La formació i el manteniment dels trastorns fòbics es basen habitualment, per part del pacient en dues solucions intentades:  evitar allò  que provoca la por  i demanar ajuda  als altres quan no es pot evitar.

Per part de les persones properes  al pacient les solucions intentades principals són:  oferir aquesta ajuda  que el pacient demana  i fins i tot avançar-se  a solucionar-los-hi les  coses.  Per altra  part sovint se’ls demana també  de fer un esforç  per millorar.  Un esforç  que ells no es veuen capaços de fer.

Les solucions de la teràpia estratègica per a les fòbies  es basen  en les següents  intervencions:

·        Proposar  uns exercicis molt concrets i específics  per aquests  casos, que facin experimentar  al pacient que fugir de la por li produeix més por  i li provoca un  empitjorament del seu problema i en canvi intentar mantenir la por,  voler-la  retenir i fer-la  durar  de manera voluntària, en  provoca  una  disminució  i  fins i tot una desaparició.·        Comparar  i valorar  les seves pròpies experiències en un sentit i en un altre.

·        Proposar feines concretes que actuen com a maniobres  de distracció  pels moments  conflictius  

Per  resoldre  situacions  no hem de fer  que allò  que és  impossible  esdevingui possible.

Històricament i pràcticament, la teràpia breu estratègica  ha  nascut  de tres  fonts  diferents:   La primera és la perspectiva sistèmica, que  en psicologia  va  ser  la  primera vegada  que es va fer  una atenció  molt  especial  a estudiar  els  sistemes  que envolten  cada persona i les relacions.  Es  va desenvolupar  durant els anys  50 a Estats  Units i no només  lligada  a la psicologia,  sinó a les ciències en general i  sobretot  al naixement de la cibernètica. 

En la mateixa època i en el mateix context es va anar desenvolupant l’epistemologia constructivista  que pressuposa, bàsicament, que no existeix una única realitat sinó  diverses realitats que canvien segons el punt de vista  que escollim per a observar-les. Einstein  ho expressava  dient: “La teoria és la que  decideix  què podem observar”. Per  tant la psicologia estratègica  no utilitza  els termes  veritat,  mentida,  correcte  o incorrecte, ni parteix de teories prèvies, sinó que parla sempre d’eficàcia funcional, valorada  empíricament. I pel que fa  als pacients, com que no existeix  una veritat  absoluta, creiem  que les percepcions de  cadascú  de nosaltres formen part  de la nostra realitat,  coincideixi o no  amb d’altres  realitats. Quan un pacient diu  que ell és  incapaç de fer una cosa determinada, està expressant la seva realitat. I  quan diu  que  la seva  mare li fa la vida impossible també està expressant la seva realitat,  sigui  el que sigui  el punt de vista de la mare. I nosaltres  hem de connectar  amb  aquesta realitat  per  a poder  ajudar-lo a canviar-la. L’última influència important és la del gran hipnoterapeuta Milton Erickson.  La seva idea  que cada persona és única i original i que necessita  una intervenció feta a la seva mida és la que més ha influït  a la teràpia  estratègica.  No ha de ser  el pacient que s’ha d’adaptar  a la teràpia, sinó la teràpia que s’ha d’adaptar al pacient. Ell utilitzava  tot el que el pacient portava a la teràpia i fins i tot utilitzava la resistència del pacient  per a fer la teràpia més eficaç.  També  creia  que el pacient  havia d’emportar-se  la teràpia a la seva  vida quotidiana  i per això   els  proposava feines  a fer fora  de la sessió.