Seminari sobre la depressió. Giorgio Nardone.

26 05 2007

giorgio.jpg

Com  sempre,  ha  fet  un seminari magistral.  Ha  demostrat  que és  un mestre  una vegada  més.  Dos  casos en viu i en directe.  Un diàleg  estratègic  portat a  la perfecció.

Idees  importants  sobre  les  teràpies  amb  persones  que pateixen  depressió:

  • Les teràpies sobre la depressió  no han de ser tristes, sinó  que han de saber utilitzar  l’humor i fins i tot fer  sorgir un cert  sentit del ridícul de  la depressió.
  • La depressió  sempre  és efecte d’una altra  cosa.  Propiament no és  una malaltia.
  • La  depressió  és  un efecte  dels fracassos,  de les  derrotes, de les  desil·lusions.
  • La  persona se sent derrotada  i es rendeix.
  • Hi ha  tendència  sempre a la RENÚNCIA.  Deixa  de lluitar.
  • Un altre característica dels  deprimits és  que se senten víctimes:  dels  altres,  dels seus  propis errors,  dels seus fracassos.
  •  “Cadascún  de nosaltres  construeix allò  que després  pateix”
  •  L’entorn  del deprimit,  amb  la bona intenció  d’ajudar-lo  li  va donant  beneficis  secundaris.  Allò  que ell  no havia  aconseguit  per ell mateix,  ho aconsegueix  a través  de la  malaltia,   de l’ajuda  dels  altres  o  sigui  d’ aquests  beneficis  secundaris.  I  això  manté  el problema  i l’estat de  les coses.

Tipus  de  prescripcions  pels  diferent s aspectes  de la  depressió:

  •  La  conjura  del silenci,  per a bloquejar  les  solucions intentades
  • Escriure  al  terapeuta  per  fer  un treball sobre  el dolor i la desil·lusió
  • Escriure  cartes  a qui ens ha fet mal,  per  donar  sortida  a la ràbia
  • Per  construir  es  dóna  el “com si”
  • Anar  a poc  a poc
  • Descobrir  el pertorbador  secret o sigui  confessar  la  seva  fragilitat