Teràpia breu estratègica i temes de vida quotidiana. Carme Rosanas Martí.

Tot  i que en la Teràpia Breu Estratègica  hi ha uns protocols molt ben estudiats i empíricament comprovats per a resoldre  els problemes complicats  amb  solucions senzilles.  El  més important  de tot és adaptar  aquestes  estratègies  a cada  pacient.

Per exemple  per  a resoldre temes,  com ara  la por  de parlar  en públic o els nervis  per alguna situació que  tenim por de no controlar.  Una  de les estratègies  més  habituals  a seguir  és la de “Descobrir  al perturbador secret”.  Aquesta  estratègia conssiteix en declarar  de manera adequada  justament allò  que és vol amagar.  Si  un orador  nerviós diu abans  de començar: “Avui  no  em trobo  gaire bé,  o sigui  que no seria  gens  estrany  que  tigués  algun “lapsus” o faci  algun error  o  fins i tot  que m’encalli  en parlar,  us  en demano disculpes  d’entrada”   Aquestes  paraules  predisposen el públic  a  favor  del orador  i a més  amés  en haver-ho declarat,  ell se sent alleugerit.  Si passa,  ja  ha avisat  i si no passa  millor encara.

 Però passa  sovint  que alguna persona  no se sent  capaç tampoc  de  fer  aquesta  declaració.  Aleshores  malgrat que  aquesta  sigui  una estratagema  eficaç,  se n’ha  de  busar una altra, perquè  mai  es pot posar  al pacient davant d’una feina massa  difícil  per a ell  a  acada  moment  que es troba  del procés.

Aquells que rebutgen completament la idea  que és possible haver-se equivocat no poden aprendre res, excepte la tècnica.

Una fulla que cau al riu, encara que el riu la porti, canvia l’aspecte del riu.

Les coses són més senzilles del que podem pensar i al mateix temps  més complicades del que podem entendre.

Hi ha dues tragèdies a la vida.  Una és  la no consumació d’un anhel. L’altra és la seva consumació.  De les dues, la segona, és de molt la més tràgica.

El que no sigui capaç d’expressar-se d’una manera clara i senzilla,  ha de callar i continuar treballant fins que sigui capaç de dir-ho ben clarament.

Necessitem una nova manera de pensar per a resoldre els problemes causats per la vella manera  de pensar.

Tot aquell que respecta la tradició i és conscient de la seva importància és, al mateix temps, un seguidor  gairebé ortodox de la no-ortodòxia:  opino que la ortodòxia és la mort del coneixement.

Les nostres rancúnies deriven del fet que, havent quedat per sota  de les nostres possibilitats, no som capaços d’arribar a la meta.  Això no ho perdonem mai als altres.

“Ningú no pot fer-te sentir infeliç si tu no li permets.”

“Cada home és dos homes:  un està despert  dins les tenebres i l’altre dorm a plena llum.”

“La veritat no és pas  allò que descobrim,  sinó  que  és allò que creiem”

“Fer alguna cosa millor que no fer res”

“La por més  gran expulsa  sempre a la més  petita”

“L’ocell que ha quedat  atrapat en un matoll, comença adubtar,  amb les ales  tremoloses, de qualsevol altre matoll que veu.”

“Els mals dels quals fuges estan dintre de tu.”

“Són injustament anomenats imaginaris aquells mals que,  no obstant , són fins i tot massa reals, ja que  procedeixen de la nostra ment, l’únic regulador del nostre equilibri i la nostra salut”.

“Allò que em fa més por és la mateixa por”

“Estudia les paraules a partir de les coses, i no pas les coses a partir de les paraules.”

“La intel·ligència no consisteix en no cometre errors, sinó en descobrir la manera de treure’n profit.