TRASTORNS FÒBICS
13 05 2007TRASTORNS FÒBICS: FÒBIA SOCIAL, FÒBIA ESCOLAR, FÒBIES SIMPLES DIVERSES…
La formació i el manteniment dels trastorns fòbics es basen habitualment, per part del pacient en dues solucions intentades: evitar allò que provoca la por i demanar ajuda als altres quan no es pot evitar.
Per part de les persones properes al pacient les solucions intentades principals són: oferir aquesta ajuda que el pacient demana i fins i tot avançar-se a solucionar-los-hi les coses. Per altra part sovint se’ls demana també de fer un esforç per millorar. Un esforç que ells no es veuen capaços de fer.
Les solucions de la teràpia estratègica per a les fòbies es basen en les següents intervencions:
· Proposar uns exercicis molt concrets i específics per aquests casos, que facin experimentar al pacient que fugir de la por li produeix més por i li provoca un empitjorament del seu problema i en canvi intentar mantenir la por, voler-la retenir i fer-la durar de manera voluntària, en provoca una disminució i fins i tot una desaparició.· Comparar i valorar les seves pròpies experiències en un sentit i en un altre.
· Proposar feines concretes que actuen com a maniobres de distracció pels moments conflictius
Per resoldre situacions no hem de fer que allò que és impossible esdevingui possible.
Com ara que una dona amb pors, amb fòbies, faci les coses sense ajuda. Fer les coses sola per ella és impossible. No hem de fer que això sigui possible.
Per resoldre aquesta mena de situaicons hem de fer que allò que és possible esdevingui imposible.
O sigui que allò que és possible, fer les coses demanat sempre ajuda, esdevingui impossible.
La Isabel, ha vingut avui per segon cop a la consulta. Tenia por de venir sola. La prmera visita l’havia acompanyat el marit. Avui ha vingut sola. Li he preguntat com s’ho havia fet per venir sola i m’ha dit:
- Tu em vas dir que si demanava ajuda empitjoraria. Tenia ganes de demanar ajuda, però he preferit no fer-ho.
Recent Comments