Teràpia breu estratègica i temes de vida quotidiana. Carme Rosanas Martí.

TRASTORNS DEPRESSIUS.  Els trastorns depressius  es caracteritzen  pel fet  que la seva solució intentada  habitual és la renuncia.  Renuncien  parcialment o totalment  depenen del tipus i del grau de depressió. En  alguns tipus de depressió,  com per exemple en les més  severes i profundes,  hi ha un altre tipus de solució  intentada  que és delegar.  El pensament que acompanya  a  aquestes  persones  és  “El que jo no sóc capaç de fer  que ho facin els altres” La solució intentada  de les persones  properes  al  que  està  deprimit  és  d’intentar  animar-lo,  consolar-lo,  dir-li  que faci l’esforç d’estar  bé,  que hi ha de posar  voluntat…  com més  se li demana menys es veuen  en capacitat  de fer-ho. 

No s’ha  de caure mai a la trampa d’intentar animar una persona deprimida.  S’ha d’utilitzar  el seu llenguatge i acceptar  la seva  visió del món i acceptar-la  com a vàlida i com a bona  per començar a treballar.  En general  són ells mateixos  que canvien  de visió quan els posem en un carreró  sense  sortida  seguint  amb ells  els seu propi discurs.

Matteo Rampin  en el seu llibre  “Di’ la cosa giusta”  ens  parla  de  la visió  personal  sobre  els  fets  adversos  que determinen aquesta  renuncia.

“Quan  ens bloquegem,  hi ha diverses justificacions que  cadascú de  nosaltres  ens posem  en la defensa  de nosaltres  mateixos.  Poden  ser per exemple  les  condicions  desfavorables que hem viscut.

El  que s’abandona a recriminacions d’aquest  tipus atribuint la  pròpia inercia  als  altres (al destí,  a Déu, als pares, a la societat,  al  DNA,  a la mala  sort, etc.)  en el fet  de lamentar-se  perd temps  i energies,  i així  s’impedeix  de fer l’única  cosa  de veritat  útil,  o sigui  començar  a posar  remei activament a  les  eventuals  carències  existents.

Va  bé  la  indicació  de  Kenneth Blanchard per  aquestes  circumstàncies:

En lloc de  despotricar  contra  la fosca

és  millor  encendre una espelma.