Col·lecció de moments.

M’endinso sense pressa pel camí del dia. 
Miro on poso els peus, sense  perdre  el  ritme  que  vull.
El matí  em somriu plàcidament,
després  es  neguiteja,  provo  d’encarrilar-lo de nou.
El  temps  fa  trampes 
jugant amb  la tarda.
Camí  de  terra, 
una  mica  de boira,
silenci  d’hivern.
Gotes a  les  fulles i  la  terra  eixuta.
Gira  el revolt
els ulls me’n fan pampallugues.
Regals  per  desembolicar  sota  les  pedres,
riuen  els  arbres  […]

Regalo unes  hores
talment com si fossin  meves
i em semblen  grosses, 
amples  i llargues
i  malgrat  tot  ben  emplenades.
Visc  la resta del meu temps
amb tranquil·litat,
entre la feina i els  llibres.
El dia s’accelera  imperceptiblement
fins  que al  final,  un enllaç  se’m fa difícil:
la feina, el tren,  el cotxe i   el ball.
A vegades fugiria… 
d’allò  que sembla més  fàcil.

7.-
Els colors  s’apaguen
les hores també  semblen adormir-se.
Ara la inactivitat és  esperada  per tothom,
però  a mi em falta temps,  per viure
i  transformo en la fosca  i la quietud
les  hores negres, estàtiques  i immòbils
en hores  de  somnis, de pensaments
de records,  de projectes.
S’acaben  les  piles
i jo  també m’apago i em submergeixo
sovint involuntàriament, en la fosca
d’un son no massa profund.
Juliol […]

5.-
Cares que m’observen,
ulls que em pregunten
i paraules, moltes paraules
omplen les meves hores.
Unes hores que no fugen, ni corren, ni s’escapen.
Cada dia nou, cada dia ple
gira una mica més enllà.
No es tanca  en un cercle
de matí, tarda, nit, matí.
No gira pas sobre el mateix lloc,
es desplaça imperceptiblement
cap a un infinit proper i llunyà.
15-05-07