Vaclav Spala
Estimo el mar.
Em vesteixo de sorra.
M’enamoro de l’arbre més alt i més espès.
Enyoro les muntanyes de lluny.
Bellesa i distància…
Nostàlgicament, a cops de vida,
la bellesa més propera
em sembla inabastable.
Arxiu per la categoria 'Sèrie V. Spala'
Somnis perduts de dos colors,
mirada enllà.
Cerco més lluny d’on puc anar,
alguna fita.
Vaclav Spala.
Ombres violetes
m’acompanyen el pas
ni solitari, ni compartit.
Amb liles pensaments
disfresso el món i veig bonic
allò que tan sols és com és.
Canvio els colors,
invento disfresses:
vermell als arbres
groc sobre el mar
violeta als ulls.
I jo
em vesteixo d’ocres i marrons
de camuflatge.
Vaclav Spala. Pintor txec. (1885 - 1946)
Ets com un vent
que fa dansar el groc
als camps de la meva pell.
I quan ve la calma
els núvols perden el camí.
I el món és orfe.
V. Spala, 1929
89 x 116 cm
D’origen incert
la tarda tremola.
Paraules disperses
que busquen el fil.
Hi ha un mar al meus peus
i un gavià que riu
de tanta llum que ens volta
i un gavià que riu
del miratge d’un bes.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Recent Comments