Barana muda
pont vigilat
riera seca
i el so del tren.
Sota dels arbres
camins d’ocells
mots que caminen
un pas lleuger.
Vora la font
ran del passeig
volen els núvols
d’aiguabarreig
Arxiu per la categoria 'Poesia'
Primavera blanca
neu d’hivern dalt del cim
gotes espesses.
Blanc sobre els prats
claror de cel translúcid
les flors glaçades.
Blanca la vall
flors com neu dalt dels arbres
pluja de pètals.
Llegiré les lletres grises
en els reflexos de l’aigua.
Escoltaré silencis manllevats
que no sé si sabré entendre.
Seuré vora el pont
a l’ombra d’unes passes,
i dibuixaré clarors
a les ribes més fosques,
ara amb un mot,
ara amb una espera.
Assajo imatges.
Cadascuna un somriure.
Les porto a casa.
HAIKÚ DELS CÉDRES
Immensos cédres
Les pinyes de puntetes
Fan un paisatge.
HAIKÚ DE LA FINESTRA
Dins de la cambra
El campanar i la plaça
Diuen bon dia.
HAIKÚ DE LA DEU
Misteris d’aigua
D’una deu molt profunda
Brolla el gran riu.
HAIKÚ DE L’ARC DE SANT MARTÍ
Pluja irisada
escampant els seus colors
tenyeix les portes.
HAIKÚ DEL BALCÓ
Una vegada
hi havia… primer un balcó,
després la […]
Tornada al vespre
camí de llums massa escampats.
El vent ha deixat que
l’Orió vigilés de lluny
un somriure inevitable.
Un avió passa tot fent l’ullet
com si conegués tots els secrets.
I tot el camí és com una dansa
d’amplíssims moviments
mentre minúsculs acaronaments
entren ben endins per cada porus de la pell.
Ben endreçats, els riures i el gest amagat
no destorben cap dels batecs, que […]
Brahms,
assegura la memòria
i l’alegria
que brolla de cada finestra.
Recerca de colors
sense possibilitat d’error
tots els tons
conviuen en harmonia
en cada dibuix, en cada flor.
Mots acaronats, inexplicablement,
tant reals com qualsevol somni.
Bassals de cel blau entre núvols.
Tempesta de llum sobre el mar
per les escletxes.
Reflexos que l’emmirallen
il·luminen un matí
ennuvoladament feliç.
He vist que en Barbollaire m’ha deixat un regalet als comentaris, si voleu veure Collserola i Barcelona des de la Serra, podeu fer-ho des d’allà o des de aquí .
Paraules,
com l’escuma de les ones
que trenquen quietament ran de la sorra.
com l’últim raig ataronjat del sol ponent
que acoloreix la vida rera la finestra,
com el murmuri del vent entre les fulles
música dels racons i raconets de la vida,
com la mà que acarona la galta
amb el dors, amb el palmell,
com un vol d’un ocell que s’enlaira
més enllà d’on el […]
Sensacions de la tornada a casa aquest vespre.
He visitat nòmades del vent i he trobat uns Haikús preciosos de l’Elur.
Jo els he respost amb les darreres sensacions d’avui
i ara els he traslladat cap a casa.
Retorna el fred
el vent viatja amb pressa
passeja un núvol.
Camí de fosca
lladrucs que s’encomanen
m’acosto a casa.
Sé on són, volten escampades arreu
a vegades les trobo amuntegades
com si busquessin companyia.
Un cop pregunten,
d’altres responen.
Expliquen, escolten o es trenen
Si callen, les ressegueixo amb el dit
per sentir-les, més atentament que mai.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Recent Comments