Arxiu per la categoria 'Poesia'

Tots els colors

Vaclav  Spala 
Estimo el mar.
Em  vesteixo de sorra.
M’enamoro  de l’arbre més alt i més espès.
Enyoro les  muntanyes de lluny.
Bellesa  i distància…
Nostàlgicament,  a cops  de  vida,
la bellesa  més  propera 
em sembla inabastable. 

Somni bicolor

Somnis  perduts de dos  colors,
mirada enllà.
Cerco més  lluny d’on puc  anar,
alguna fita.
 
 

Violeta als ulls

 Vaclav Spala.
Ombres  violetes
m’acompanyen el pas
ni solitari, ni compartit.
Amb liles  pensaments
disfresso el món i  veig  bonic
allò que tan sols és com és.
Canvio  els colors,
invento disfresses:
vermell als arbres
groc sobre el mar
violeta als ulls.
I jo
em vesteixo d’ocres i marrons
de camuflatge.

Groc a la pell

Vaclav Spala. Pintor  txec.  (1885 – 1946)
 Ets  com un vent
que fa dansar el groc
als camps  de la meva  pell.
I quan ve la calma
els núvols perden el camí.
I el món  és orfe.

Moments en blau

 
V.  Spala,   1929  
89 x 116 cm
D’origen incert
la tarda  tremola.

Paraules disperses
que busquen el fil.
Hi ha un mar al meus peus

i un gavià que riu
de tanta llum que ens volta

i un gavià  que riu
del miratge d’un bes.

Canvis

La  civada ha perdut el seu color  blau verd que enamora.
El  color  dels somnis  canvia  cada  dia i a  cada  moment.
El  sègol  gronxat  pel vent s’esgrogueeix  a cada  oscil·lació.
Les  paraules  s’escapen  cel enllà,  molt més amunt  que les  gavines.
I  la mar  plana on em banyava,  és  avui  massa  arrissada.
Agafo  la paleta  de colors.

 Provaré  de   dibuixar  un [...]

Haikú des de Paraules i mots

A la Teresa  de Paraules i mots   que  me’l va suggerir des dels seus Bressols

Damunt la sorra
l’escuma de les  ones
em xiuxiueja.

Sintonitzant

LA NIT ESTELADA (1889) VAN GOGH
La  fosca  de la nit
m’esborra el terra  sota  els peus,
l’entorn  desapareix
i  dibuixa  de  llum, els  estels  llunyants.
Sóc una partícula  diminuta,
però  sóc  d’aquí,  i tot em pertany.
M’enlairo, i  viatjo pel cel
estirat  damunt  la Terra  voladora.
No hi ha límits,  m’eixamplo  fins  l’infnit
i entra l’espai i  el temps  dintre  meu.
Tot  em sembla  insondable
però  desmesuradament [...]

Seguint un fil

Cada  pensament,  com una finestra  oberta.
De  cada  confidència en neix  una claror.
Amb totes les  carícies, les  ones  de la mar.
Els  somnis  que  s’inventen bastiran realitats.
Llàgrimes  compartides fan tendres  melodies.
I  el riure …
és un viatge a  tota vela, 
amb vent  de  cara
sobre  una mar  de núvols, entre  la terra  i el cel.

Passeig

Van Gogh    1888
Passos  perduts
en un passeig,  de tarda.
Arbres esquerps
que no fan l’ombra  blana.
Sento  quietuds  que
que em neguitegen l’ànima.
Com un passeig,  camí  desert
de  pensaments i  de paraules.


PREMI PEDRAFORCA.

Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca: pedraforca_premi.jpg PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia Premi amigos para siempre

Premi Goldenbird

La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:

Premi Honor 2008 – Poetes del cor

L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:

Traductors… bé… més o menys

Catala - Español Català - English Català -Français
Engolasters-AINA-14 de juny 2008

Participa al

_______

License Creative Commons

Premi a l’esforç femení

De Maria Teresa de Camino incierto

Premi art i escaig

Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.

Premi Dardo

La Teresa de Paraules i mots, L'Anna de Coses i altres coses i el Veí de dalt de Malerudeveuret m'han donat el premi Dardo.
By Incsub and rob