Relat de participació al 52è joc literari de Jesús Tibau de Tens un racó dalt del món
Guardava els quatre volums d’aquell llibre com un tresor. Aquell llibre, havia canviat l’Adrià, havia canviat la mirada que tenia sobre el món, les coses i les persones. Era una novel·la, però una novel·la que era tota una proposta […]
Arxiu per la categoria 'Contes'
Obro els ulls, gaudeixo d’un silenci privilegiat, ara i adés trencar per algun refilet d’ocell i per un motor que ni és massa estrident ni dura gaire estona, passa de llarg i es va difuminant fins a desaparèixer del tot. M’escapo cap als meus pensaments, sense cap destorb. Un xiuxiueig de veu em dóna el bon dia […]
Estimada Alexandra,
Jo em vaig quedar al tren, segur que amb cara de babau, pensant que dolç que havia esta tot, que dolça que ets tota tu, que dolços que són els teus llavis…
No vaig tornar al “nostre” seient. Vaig seure just al costat de la porta. On havies tingut l’esquena recolzada. Recordant el tacte de […]
Estimat Adrià,
Ahir quan vaig baixar del tren, anava cap a casa i crec que no tocava de peus a terra. Somreia pel camí, sola i pensava en el darrer parell d’hores que acabàvem de viure.
Va ser un dia especial, diferent, anar a veure la Patricia, estar treballant amb ella sobre les correccions de les galerades del […]
Sortia de classe, m’havia entretingut xerrant amb els companys, era una mica més tard que els altres dies, anava prou atrafegada amb les carpetes llibres i bosses i quan vaig pujar al tren apressadament, vaig anar a seure al primer seient buit que vaig trobar.
Només que acabava de seure, em vaig adonar que m’havia assegut justament […]
El somriure més ample i més inesborrable de tot el vagó. No és que el meu trajecte sigui molt llarg, però quan semblava que el seu somriure havia arrbat al límit i ja no podia extendre’s més, aleshores li reien encara més els ulls el front, els cabells, tot reia en aquella cara.
Jo me la […]
L’Elionor anava cap a casa, la claror més enllà de la finestreta del tren minvava poc a poc. En un altre moment s’hagués deixat encisar pels colors canviants del capvespre i hagués somiat tot de somnis possibles, que sempre li agradaven molt més que els impossibles. Però avui, no. La mirada capbussada en el llibre, […]
L’Alba encara era molt jove, tenia moltes ganes d’aprendre coses, moltes coses, però només parlava d’amor a la seva llibreta. No acabava de veure clar si només hi havia una mena d’amor amb diferents intensitats o és que hi havia moltes menes d’amor. Recollia sense ni tant sols proposar-s’ho, de la gent del seu voltant, una pila de […]
S’ha de reconèixer que l’Àgata filava sempre una mica prim amb les paraules. Buscava precisions excessives que la duien, sovint fins a un cert extrem. La veritat és que no li havia pas anat malament. Havia aclarit sempre els malsentesos i havia tingut sempre molt bon rotllo amb tothom. Trobava gent que no entenien de cap manera aquesta […]
En Tomàs i la Brígida feia molts anys que no s’havien vist i que no havien sabut res l’un de l’altre. Quan es van retrobar, la Brígida hagués volgut saber-ho tot d’ell, pensava que s’havien estimat molt i que ara, després de tant de temps, podien ser bons amics.
Tot i aquestes prudents intencions… (com podia […]
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Recent Comments