PREMI PEDRAFORCA.
Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca:
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Traductors... bé... més o menys
Participa al
_______
License Creative Commons
obra de Col·lecció de moments està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Els arbres,
els nostres germans drets,
també cerquen la llum i el cel.
Ells, peró,
han optat per la generositat.
Ens han donat tant…
Intenten seguir-ho fent.
Si els deixem.
Diuen que tot el que es viu envia missatges… només cal que hi posem l’orella de tant en tant.
els arbres són els nostre amics. no tan sols perquè ens donen oxígen, sinó perquè inspiren a poetes
Si seus a sota de ells amb humiltat i anima de nen pots parlar amb els arbres i et contestan.
Per cert a casa mrva t’he deixat un encarrec.
segurament, com diu en Salva, tot allò que es viu ens pot comunicar algo. I tb agafant les paraules de l’striper, escoltant-los amb ànima de nen els podem entendre.
Què xulo. La tranquil.litat i serenor que es sent estant al costat dels arbres, ja diu moltes coses.
Ayer noche me falló la tecnología y no se quedó el comentario,te decía en él que los árboles proporcionan energía con solo abrazarlos pero que los que están en las calles cercanas a mi casa son árboles de quita y pon,quita y pon para instalar servicios,arreglar averías,hacer y deshacer un parque,quitar las vías del tren,construir un metro,en fin que seguro que los pobres arbolitos de Palma hace muchos años que se encuentran desubicados por ser trasladados del vivero municipal a las calles y viceversa.Un abrazo
Acabo de llegir “L’home que plantava arbres” i l’hi he dedicat un post. A l’epíleg de Martí Boada hi he trobat aquesta frase de Ramon Margalef:
“El bosc és l’ecosistema terrestre d’estructura més complexa. La peça cabdal n’és l’arbre, i cal un poeta per descriure apropiadament la complexitat de l’arbre…”
Sí que ho intenten Joan i no demanen res. I són tant importants per a nosaltres!
Salva, benvingut al meu blog, i gràcies per la visita i el comentari, ara passo per casa teva. Sí hauríem de parar-hi més l’orella.
Jesús, i donen tanta pau, tanta llum i tant de misteri!
Striper, ho provaré, m’hi he estat molt sota dels arbres i crec que no els he parlat mai. Ai! la meva ànima de nena, on deu parar? Ja he vist el teu mem. Serà contestat!
Aquestes si que les sento, les que tu dious Bruixoleta i no me’n canso de sentir-les.
Pobrecillos, Tere, a estos quizás hay que abrazarlos para darles energia y consolarlos.
Ara mateix passo, Teresa, a veure el comentari del llibre. I la frase genial. Per al Diccitionari.
si diuen o no, no ho sé pas, jo, el que si sé és que ajaure’m sota d’un arbre, mirar amunt i veure ballar les fulles, i escoltar el remoreig amb el vent, i abraçar-me a una soca, i amanyagar un arbre m’agrada i ho faig, i, evidentment, si vaig amb gent se me’n foten, però tan me fa…
Petons, dolça preciosa!
Hola preciosa.
Jo no parlo mai amb els arbres, però si amb les flors i amb les plantes que tinc a casa. Les acarono i els dic coses boniques. No tinc comprovat que creixin més o millor, però a mi m’agrada fer-ho.
També parlo amb el gat i amb la gossa… però aquests si que creixen!
bona nit de diumenge, un petonet!