PREMI PEDRAFORCA.
Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca:
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Traductors... bé... més o menys
Participa al
_______
License Creative Commons
obra de Col·lecció de moments està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Però no he pogut determinar quin dels dos mesos és millor, donades totes les seves diferències.
A dintre, colors apacibles i relaxats.
A fora, la finestra d’un blau que vibra.
No sempre podem fer tot alló que ens agradaria.
El Guillem és un nen molt maco.
Contemplar un nadó és com contemplar l’infinit.
Pero disfrutas y eres feliz en todas las situaciones.Te estás convirtiendo en una artista dibujando y si continuas así tendré que ir hacia atrás en tu blog para recrearme en tus fotografías ¿cambiaste de pasión? Espero,y deseo,que las compatibilices. Un abrazo.
M’agraden molt els teus dibuixos ets una artista.
hem d’intentar prendre’ns l’atribolada vida diària amb certa calma
Xexu, encertes de ple! precisament aquest és el tema. Quin és millor? No hi ha millor. El millor de tot (Ep! per a mi!) és la diferència. M’agrada que canviin les coses, que siguin diferents.
Joan, no sempre podem fer allò que ens agradaria… però parles amb una poersona afortunada… gairebé, gairebé, m’agraden tantes coses.
Ay! Tere, si las fotos nunca han sido mi pasión. Me considero una pésima fotógrafa y pocas fotos en mi blog son mias. Si lo son las de Guillem. Las de las excursiones y esas cosas son de mi marido. Recuerdo que un dia fotografié flores, me quedaron fatal pero las puse igualmente. Justamente me voy aficionando un poco, pero pasión no, no. Y los dibujos igual. No había dibujado en mi vida. Ahora lo paso bien.
Gràcies Striper.
Jesús, ja tens raó, ja, però després de molta clama, també m’agrada el moviment. Passa que… el moviment dura moooooolt més que les vacances.
a la vida si corres et pots fotre de cap
Té la mà… no, no, si de córrer no corro pas.
Carme, desprens sempre tant de positivisme vital amb la teva tranquil·litat, profunditat i la teva manera d’enfocar la vida!
A través del teu món de les paraules, de lectures, de les idees i dels dibuixos ens transmets una escalforeta i bons consells de vida que estic descobrint petits detalls i colors que mai m’havia fixat… Un petó i moltes gràcies!!!!!!!
Per a mi també han estat molt diferents, el mes d’agost i el de setembre, més o menys en el mateix sentit en què tu ho descrius.
És bonic i estimulant, que hi hagi canvis, que un dia no s’assembli a l’altre, que ara faci calor i després faci fred. M’agrada veure com ets feliç en les dues situacions, mentre hi ha persones que maleeixen l’estiu per la xafugor o l’hivern pel mal temps. És perfecte saber gaudir de cada moment amb intensitat. Felicitats!
Per què no fas un dibuix dels teus sobre una foto del Guillem? Plena de colors, d’alegria… m’agraden molt els teus dibuixos. Jo necessito moltes vegades la calma de la nit per cocentrar-me en les meves coses… el problema apareix l’endemà al matí!
Petons.
M’agraden els contrastos. L’activitat i la placidesa. I canviar de rutines !!!
Carme, gràcies per les teves paraules en el meu blog. En aquests dies de ausència he pensat molt en tots vosaltres, els meus companys de blog, i m’he adonat que verdaderament us necessito.
Bé, ara vaig pel teu post,
Et diré que es fatàstic llegir-te, tot el que escrius dona pau, m’agrada moltíssim!
També dibuixes eh?
Endavant, segueix així, ja que ens fas gaudir al mateix temps que també ho fas tú.
Una abraçada!
Cèlia, gràcies per les teves paraules, em sento contenta i afalagada si transmeto escalforeta. Unaa abraçada.
Noves flors, una altra coincidència, espero que puguis gaudir-los tots dos, amb les sseves diferències. Un petonet.
Gràcies David, crec que això és una cosa que s’aprèn, si la vols aprendre. I jo ja fa molt temps que m’hi dedico, a aprendre a viure. Una abraçada.
Laura, crec que no m’atreviria mai a dibuixar el Guillem… si tot just fa quatre dies que dibuixo i de figures no en tinc ni idea. Tu si que dibuixes, jo jugo amb el ratolí. Petonets
Sí, Joana, canviar de rutines és important. Un petonàs.
Maria Isabel, ja ho saps, m’agrada que aquesta família blocaire sigui important també per vosaltres, per a mi ho és. Gràcies per venir i fins molt aviat. Una abraçada.
La teva foto, a casa teva? Amb Alvar Aalto:-)