Passejant sota els arbres

Li agrada  passejar sota  els arbres.  Mira les  fulles  com si les  volgués  descobrir  una  a una.  La  claror  que es  filtra  entre  les  branques,  indirecta,  en cap moment  l’enlluerna.  I així,  sembla  que no troba el moment de tancar  els ulls.  Ni parpelleja.  Allarga  la mà  com si volgués acaronar la  fulla  o l’arbre,  algunes  vegades  ni els toca,  altres vegades  els  frega  lleugerament,  només  molt poques  vegades agafa  fort una  branqueta  per  la seva punta.

alzina_09.jpg 

L’alzina comença  a treure  els glans,  ara  són només  un barretet,  el gla encara  no ha sortit  de l’ou. 

nesprer.jpg   pebrer.jpg

Alça  el cap  passant  per sota  del nesprer, i  fa  una ganyota  tastant la  duresa  de les  seves  fulles  amb el braç.  

Belluga  les  branques  suaus  del pebrer,  i  les  observa  com si expliquessin algun conte  màgic.

S’atarda  sota  l’ombra  més  fresca  de les  moreres  i s’embadaleix  davant  del morat  de  la prunera  roja.  No s’atura,  continua  mirant  tots  els detalls  i  es  deixa  portar  sense  cap intenció prèvia. 

I  es  torna  a trobar  sota  les  alzines…

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/bsCiW1dIyXI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

12 Respostes to “Passejant sota els arbres”


  1. 1 Laura Sep 19th, 2008 a les 21:41

    La natura convida moltes vegades a deixar-se portar. I val la pena fer-ho.

  2. 2 Tere Sep 19th, 2008 a les 21:46

    Gracias por las vistas y por las palabras,cada vez me llevo alguna nueva,alguna que he olvidado o nunca he oído.Seguro que te daban muy buenas notas en redacción,en descripción,yo te doy un 10 por la EMOCIÓN Y EL SENTIMIENTO que llenan las palabras y ahora lo releeré de nuevo.Un abrazo

  3. 3 STRIPER Sep 19th, 2008 a les 22:15

    Precios a vegades cal despareixer sota els arbres.

  4. 4 Joana Sep 20th, 2008 a les 0:18

    Hi ha tant per aprendre de la natura. Jo si mai em perdo em trobareu al bosc!
    Bon cap de setmana Carme!

  5. 5 Joan Grau Sep 20th, 2008 a les 1:48

    Un món per descobrir.
    Una vida per viure.
    Un camí per fer.
    Tanta ilusió i dessencis…
    Tant de plaer i sofriment…
    Tanta llum i tanta foscor…
    Era una papallona?

  6. 6 Cèlia Sep 20th, 2008 a les 9:10

    És un enamorament en tota regla! (de les alzines, del pebrer, del nesprer… molta màgia!)
    Jo també m’hi perdria…

  7. 7 Carme R Sep 20th, 2008 a les 11:26

    Laura, si que val la pena, m’agrada estar sempre a prop de la natura.

    Tere, no creas, yo acostumbraba a sacar buenas notas, pero no especialmente en redacción. He descubierto tarde muchas cosas. Empecé a escribir con gusto y con placer cuando ya estaba fuera de la escuela. Empiezo a dibujar ahora. Ya ves. Pero nunca es tarde si la dicha es buena. Y ahora disfruto con todo esto. Gracias a ti también, por visitarme y por ponerme tan buena nota, “señorita” (como deciamos antes). Un abrazo.

    Striper, a vegades ajuden, a vegades escolten, a vegades parlen i tot.

    Bé Joana, potser si ens perdem ens hi trobarem doncs.

    Joan, poètic, podria ser molt bé una papallona, somriure ample amb la teva idea.

    Cèlia, hi ha enamoraments que no fan mai mal.

  8. 8 novesflors Sep 20th, 2008 a les 13:07

    Els teus posts irradien tanta placidesa que no me’n puc estar de venir a visitar-te. :)

  9. 9 Nuria (fenix) Sep 20th, 2008 a les 15:01

    Tinc un bon amic que va ensenyar-me la força dels abres.
    Son esser vius que formen una Unitat,els arrels,el tronc,les branques les fulles ,tots units,per lluitar contra el vent i les tempestes.
    Abraçar-los,acaronar-los ,és sentir la vida que corra a dins seu.
    Estimar la natura…. fantastic.
    Els teus escrits i els dibuixos .. una bona mostra de sensibilitat.
    Grácies nuria

  10. 10 Carme R Sep 20th, 2008 a les 16:09

    I a mi m’agrada que vinguis Noves Flors, gràcies bonica.

    Níria (fenix) Benvinguda altra cop. Ei! que tens blog? gràcies a tu.

  11. 11 Nuria (fenix) Sep 20th, 2008 a les 16:49

    No tinc blog Carmé,peró gaudeixó passejant per blogs oberts
    cap a la sensibilitat per la natura ,l’art,els animalons i el respecte per la llibertat de pensament.

    És com caminar per una rambla i pots anar saludant a molta
    gent que fan el mateix camí.

    Grácies per contestar al comentari .
    Fins aviat. Nuria

  12. 12 Carme R Sep 20th, 2008 a les 23:58

    Bé, t’hauré de buscar doncs a cal Somriure… jo no m’hi entenc gaire per allà… hi ha tente s coses, però hi vaig i t’hi he voist algun cop.

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.




PREMI PEDRAFORCA.

Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca: pedraforca_premi.jpg PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia Premi amigos para siempre

Premi Goldenbird

La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:

Premi Honor 2008 – Poetes del cor

L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:

Traductors… bé… més o menys

Catala - Español Català - English Català -Français
Engolasters-AINA-14 de juny 2008

Participa al

_______

License Creative Commons

Premi a l’esforç femení

De Maria Teresa de Camino incierto

Premi art i escaig

Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.

Premi Dardo

La Teresa de Paraules i mots, L'Anna de Coses i altres coses i el Veí de dalt de Malerudeveuret m'han donat el premi Dardo.
By Incsub and rob