17 de setembre de 2008

Fa  uns quants  dies,  que  els matins  que no treballo em quedo  amb en Guillem.

Té  4 mesos i moltes ganes  de  passar-s’ho bé  i  disfrutar  de la vida.

imgp4606.JPG

imgp4609.JPG

Avui,  quan ha arribat,  primer  de tot,  hem anat  a passejar  una mica amb  el cotxet.

Li agrada  molt  passejar  però  s’adorm.

imgp4607.JPG

 En arribar a casa  encara  ha dormit  una  estoneta  més.

Es desperta  de molt  bon humor i  riu  i  balbuceja,  com si  contestés,  a  cada  cosa  que li dius.   Serà  un xerraire?

imgp4612.JPG

Li agraden les joguines de  colors  i ja té  força  traça  en agafar els objectes.

Però  també  li agrada  el meu osset.  Sí,  sí , era  meu i  ha sobreviscut  a  mi i als  meus dos fills.

imgp4613.JPG

Si  no li  faig  cas  rondina  i  si el poso  a l’hamaqueta  de cara a  mi  mentre  faig  coses  s’hi conforma  força  bé.

imgp4605.JPG

Però,  quan arriba  l’hora  de  dinar  i  veu  la seva  mare,  és  una festa!

imgp4615.JPG

imgp4618.JPG

I  se  la menja  a petons!

imgp4621.JPG

imgp4622.JPG

 I  es  deixa  menjar  ell també.

imgp4623.JPG  

imgp4625.JPG

Un  matí  feliç.

I  una tarda  interessant,  fora  de casa  amb  una amiga i companya  de  feina…  però  aquest  ja és  un altre  tema.

16 Respostes to “17 de setembre de 2008”


  1. 1 Tere Sep 18th, 2008 a les 1:03

    Es para comérselo… a besos,es precioso y grandísimo.Yo pongo fotos de mis hijos cuando eran pequeños y tienen ahora 29 y 24,¡necesito un nietecito!.Los niños y animales son una alegría,no me canso de mirarles.Enhorabuena por esta joyita de persona.Besos

  2. 2 XeXu Sep 18th, 2008 a les 1:13

    Tu no ho saps, però aquesta criatura quan sigui més grandet, farà un blog, i serà d’aquests que parlarà meravelles de la seva àvia. I si per alguna casualitat de la vida, encara estem per aquí, jo sabré qui és, i li diré que ja ho pot ben dir, per una vegada, amb coneixement de causa. Però va, què dic, si tu també hi seràs perquè se’t caigui la bava, que ets tan malalta com jo i d’aquí a la blogosfera no ens mouen, oi?

  3. 3 STRIPER Sep 18th, 2008 a les 3:32

    Disfruta ell i disfrutes tu també punyetera.

  4. 4 Jesús M. Tibau Sep 18th, 2008 a les 9:37

    un matí en molt bona companyia

  5. 5 MoNaLiTzA Sep 18th, 2008 a les 11:43

    Aquest és un post d’aquells de guardar per quan un passa per un moment gris. Deixa una dolçor indescriptible en el cor, en els ulls…
    Gràcies per compartir-ho amb nosaltres, Carme.

  6. 6 Carme R Sep 18th, 2008 a les 12:22

    Tere, realmente ahora los jóvenes esperan mucho tiempo para tener hijos, yo no me quejo, mi hija con 31 ya se ha decidido, pero cuando yo tenia 31, ella ya tenia 6 años i había venido otro detrás.

    Xexu, no, no ens mourem. I tant que el veuré! A veure què tal serà el seu blog! Potser ens guanya un premi c@ts!

    Striper, d’això es tracta, jo crec que hem vingut m a això, a disfrutar.

    Jesús, i repeteixo sovint!

    Gràcies a tu Monalitza, una abraçada.

  7. 7 novesflors Sep 18th, 2008 a les 13:22

    Subscric absolutament les paraules de Striper.
    Felicitats.

  8. 8 Cèlia Sep 18th, 2008 a les 18:18

    Com ha canviat de l’altra foto i quina preciositat de Guillem! No m’estranya que us ho passeu tan bé els dos…

  9. 9 Laura Sep 18th, 2008 a les 18:53

    Fa molt de temps que no tinc un nen petit als braços, però en recordo perfectament la sensació. Et felicito per aquests moments tan meravellosos que vius amb el Guillem, i pel Guillem mateix. És preciós i té una àvia que li pot obrir els ulls a moltes coses que valen la pena de la vida. Avui, petons per a tots dos, i per a la mare de la criatura també!
    :-)

  10. 10 David Sep 18th, 2008 a les 19:56

    Quina felicitat! Jo tinc dos nens de 3 i 5 anys i ja gairebé no recordo quan eren així de petits. Aquestes coses meravelloses s’obliden / no es recorden sovint.

  11. 11 barbollaire Sep 18th, 2008 a les 20:49

    Carme nina… Entre aquest teu i el d’en Gatot heu posat el contrapunt lluminós i dolç als meus darrers…

    Quina preciositat en Guillem… I esperem que tingui el do de la paraula, com la seva avia… Però no que sigui xerraire!! ;¬P!

    Una bosseta de petonets dolcíssims, nina
    :¬)***********

  12. 12 Carme R Sep 19th, 2008 a les 0:23

    Gràcies Noves Flors!

    Sí Cèlia, és una preciositat!

    Gràcies Laura, a veure si l’àvia estarà a l’alçada d’aquest “títol”

    David, doncs encara hi ets a temps, a recordar que no fa tant d’això! Aprofita cada dia que passa, creixen tant de pressa! Ei! jo no sabia que tenies nens! I ja els graves a ells, a més a més de gravar podadores? Pensa que el que gravis avui, només que passi un any ja et farà gràcia sentir-ho. I quan en passin, 5, 10, 15… ja no diguem. Ai, ai ai! quina iaia estic feta!

    Barbollaire, benvingut per aquí al meu blog. És que té alguna cosa de dolent ser un xerraire? Em sembla millor que no pas no saber què dir! ;-) ****

  13. 13 Tere Sep 19th, 2008 a les 2:22

    Paso otra vez a mirar esa sonrisa y por lo que me dices aún tengo esperanza,mi hija acaba de cumplir 29 ,lo que ocurre es que yo a su edad ya tenía a los dos,ella nació a mis 24 y mi hijo a mis 28,es cierto que ahora tardan más.
    Este fin de semana iremos a visitar a mi sobrino y a su hijo que es,por tanto,mi sobrino-nieto y me quitaré este ansia de tener a un bebé en brazos ,acaba de cumplir diez meses y ya lo imagino gateando por todas partes.

  14. 14 Queralbs Sep 19th, 2008 a les 9:52

    Dubt que el sentiment i la sensació de satisfacció, de benestar, d’alegria, de felicitat, es pugui transmetre de millor manera que amb aquesta rialla fresca.

    Salut i sort!

  15. 15 zel Sep 21st, 2008 a les 20:42

    M’he vist i reconegut a mi quan anava a buscar els meus petits a ca les àvies, que ñes dues els han cuidat, i aquesta rialla i mossegada sense dents bavosa a la cara, una mullena on et ficaries sencera, aquesta olor de nene…valga’m déu…
    Darrerament he agafat el costum d’explicar als meus fills coses de quan eren molt molt petits de dies i mesos, sense que m’ho demanin…grandassassos com són, m’escolten i còmplices, es miren, s’acollonen i riuen!
    Disfruta, Carme, això no té preu!

  16. 16 Arare Sep 23rd, 2008 a les 12:07

    Carme l’altre dia em vaig tornar mig boja intentant deixar-te un comentari en aquest post. No hi va haver manera. Ara ho torno a intentar, tot i que avui el que m’ha costat és trobar-lo, ja que no el tens a la mateixa “pila” que els altres posts… bé, és igual.

    Només dir-te que en Guillem és una preciositat, que no m’estranya que n’estiguis orgullosa i que gaudeixis d’ell i de tots els moments relacionats amb ell perquè no tenen preu.

    Una abraçada ben forta, d’àvia a àvia.

    i ara me’n torno a treballar, que la sala de profes no serveix per llegir blogs (aixxx) ;)

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.




PREMI PEDRAFORCA.

Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca: pedraforca_premi.jpg PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia Premi amigos para siempre

Premi Goldenbird

La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:

Premi Honor 2008 – Poetes del cor

L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:

Traductors… bé… més o menys

Catala - Español Català - English Català -Français
Engolasters-AINA-14 de juny 2008

Participa al

_______

License Creative Commons

Premi a l’esforç femení

De Maria Teresa de Camino incierto

Premi art i escaig

Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.

Premi Dardo

La Teresa de Paraules i mots, L'Anna de Coses i altres coses i el Veí de dalt de Malerudeveuret m'han donat el premi Dardo.
By Incsub and rob