HISTÒRIES DIVERSES, MOMENTS DIFERENTS – 4 – MOMENT PLÀCID

 miosotis1.jpg 

En Martí  i la Berta,  es coneixien des  que eren petits.  Des  de  sempre,   per  més  enllà  que  busquessin  a la memòria,    havien estat  a prop:  veïns,  companys  de joc,  còmplices i confidents.  I  malgrat  la  naturalitat,  la  confiança,  la familiaritat,  mai no havien perdut  ni les  emocions  ni l’espurna  de  misteri  en els  seus  intercanvis.  Ara  tots  dos tenien  una vida  plena  i enfeinada  que els ocupava molt  i  no es  veien gaire  sovint. 

Això  sí,  aprofitaven  cada  engruna  de temps,  assaborien  cada  paraula   dita  o  no  dita.    Sovint  s’endevinaven. 

Se  sentien  molt orgullosos  de la seva  història. 

 

 taula.jpg  

Un instant  plàcid

de mots  tant  ordenats,

sobre la taula

miro les  teves  mans

i en bec  els moviments.

 

Només  l’espurna,

(com sempre de misteri)

dins dels teus  ulls

belluga  intensament

el mar  de sentiments.

 

En poca  estona,

la teva  veu tranquil·la

diu i pregunta…

de coses  quotidianes,

secrets  inconfessables.

16 Respostes to “HISTÒRIES DIVERSES, MOMENTS DIFERENTS – 4 – MOMENT PLÀCID”


  1. 1 Jesús M. Tibau Sep 16th, 2008 a les 12:04

    malgrat la distància i el temps, les relacions siceres i profundes resisteixen tossudament

  2. 2 Víctor Sep 16th, 2008 a les 12:10

    Caram, Carme, veig que vas polint el teu estil de dibuix per ordinador. Molt aconseguits aquests darrers!

    Berta… Martí… curiosament eren els dos noms que m’agradaven pel meu últim fill. Ha estat nena i es diu Berta. :-)

  3. 3 robelfu Sep 16th, 2008 a les 12:32

    Enhorabona per valorar l’amistat de manera tan emotiva i profunda.
    Un petonàs

  4. 4 XeXu Sep 16th, 2008 a les 13:44

    Tota una vida junts, i encara sentint així, és per estar molt contents.

  5. 5 novesflors Sep 16th, 2008 a les 14:44

    Caram, Carme. Quins dibuixos tan ben fets i tan rebonics! Et veig escrivint contes i il·lustrant-los i publicant-los!!!

  6. 6 Joan Grau Sep 16th, 2008 a les 17:36

    La branca amb floretes és deliciosa. Tan sencilla i tan expesiva.
    I la taula i la història i els versos.
    Minimalista.
    De vegades diu més una mirada que un discurs.

  7. 7 STRIPER Sep 16th, 2008 a les 18:01

    La bona amistat millora amb el temps igual que el bon vi.

  8. 8 Cèlia Sep 16th, 2008 a les 18:52

    Jo, que no crec en una altra vida, penso que és com si hi hagués un bagatge anterior i que hi haurà un després indubtablement, en forma de què? je ne sais pas!

  9. 9 Laura Sep 16th, 2008 a les 19:00

    Bonic i difícil alhora, aquest misteri, aquest gust per la companyia després dels anys… i per què no? Moltes vegades buscar emocions i relacions que valguin la pena ens porta a altres coses que no esperem, ens fa viure.

  10. 10 David Sep 16th, 2008 a les 19:49

    Visc una situació similar i crec que és possible amb certes limitacions. La distància i el temps fan que es vagi creant un tel a la relació, com passa amb el bol de puré que he deixat a la nevera; de seguida que ens trobem marxa, però sempre hi ha uns moments freds en retrobar-nos. És molt estimulat poder parlar amb algú amb tanta compenetració com per endevinar-se les paraules i els sentiments. La llàstima (o la sort) és que mai acaba essent la teva parella. Salut!

  11. 11 Carme R Sep 16th, 2008 a les 21:19

    Resisteixen, Jesús, però sempre val la pena no descuidar-les massa.

    Víctor, doncs Berta sempre és un nom que m’ha agradat molt. Tenia una afecció especial per Núria que és com es diu la meva filla però Berta era la segona opció, el segon, però va ser nen.

    Robelfu, si, per a mi és el millor tresor. Suposo que per a molts.

    Xexu, potser perquè malgrat tota la vida junts, tampoc es tenen tant de temps com voldrien…

    Noves Flors, gràcies pels teus ànims, no és que no m’agradés publicar alguna cosa, però no m’hi veig perquè no hi poso els mitjans necessaris per a fer-ho.

    Gràcies, Joan, si continues així no pararé de dibuixar. Si ja em falta temps per escriure! Buf!

    Striper m’agrada la teva frase. Milloren, milloren, sobretot si les mimem una mica.

    Cèlia, no sé si entenc bé el que vols dir… que aquestes persones que s’entenen tant bé porten algun bagatge en comú anterior, com si fos una altra vida, però no hi creus… jo tampoc, però hi ha tantes coses que són un misteri per a mi que no crec res, però crec que tot és possible. I el després ni que només sigui una energia positiva que s’escampi… ni que sigui en forma d’atoms, de mol·lécules, de partícules… si queda bon rotllo, ja en tinc prou.

    Laura, i tant que sí. Són les persones que tenim al voltant, les que ens estimem allò que ens fa viure.

    La sort, David, la sort! És broma, compenetrar-se amb la parella i endevinar-se també està bé… però segur que no ho valorem tant, és normal, és quotidià… Jo crec que totes les relacions s’han de cuidar i si hi ha distància podem buscar vies de comunicació alternatives.

  12. 12 Joana Sep 16th, 2008 a les 23:21

    Hi ha en tota la història una màgia que flota i deixa entreveure una placidesa ,tot i el pas del temps. El misteri de les relacions potser és l’adob que els posem…com les flors del jardí.
    Bonica dibuixos. Ets una artista!

  13. 13 Teresa Sep 16th, 2008 a les 23:24

    Uns dibuixos preciosos, Carme. La història també m’ha agradat. M’ha deixat una mica amb ganes de saber-ne la continuació, però per les explicacions que has donat als comentaris suposo que, senzillament, no té final. O més ben dit, el final és la mateixa història.

  14. 14 carmerosanas Sep 16th, 2008 a les 23:37

    Joana, sí, sí, una bona manera de dir-ho: l’adob! A vegades una conversa una estona passada en companyia un amic, una amiga pot ser agradable i no donar-hi més voltes. I ja està bé, però sempre pot haver-hi un adob que li doni un puntet especial.

    Si, Teresa, crec que en aquest cas el final és la mateixa història. No sabria veure-hi final millor. No vol dir que no hi sigui, potser jo m’he quedat aquí, encallada.

  15. 15 Tere Sep 17th, 2008 a les 23:32

    Paso a darme un baño de color y de optimismo en esta Col.leció de Moments.
    En tu caso no se puede citar el refrán “En casa del herrero,cuchillo de palo”,siempre se te percibe radiante de positivismo.Un abrazo

  16. 16 robadestiu Sep 18th, 2008 a les 0:11

    M’ha agradat molt la història de la Berta i el Martí. M’ha encantat el que “sovint, s’endevinaven”. És molt especial tenir aquesta sensació amb algú.

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.




PREMI PEDRAFORCA.

Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca: pedraforca_premi.jpg PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia Premi amigos para siempre

Premi Goldenbird

La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:

Premi Honor 2008 – Poetes del cor

L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:

Traductors… bé… més o menys

Catala - Español Català - English Català -Français
Engolasters-AINA-14 de juny 2008

Participa al

_______

License Creative Commons

Premi a l’esforç femení

De Maria Teresa de Camino incierto

Premi art i escaig

Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.

Premi Dardo

La Teresa de Paraules i mots, L'Anna de Coses i altres coses i el Veí de dalt de Malerudeveuret m'han donat el premi Dardo.
By Incsub and rob