Quadern de vacances – Pàgina 9 – El poble

poble.jpg

El poble  era  gris

gris  de pedra

gris de núvol

gris  del ciment  de la plaça

gris  dels cotxes

gris  de les  portes  tancades.

Com  seria  si  l’envaïssin els colors?

Un poble  esbojarrat

esvalotat,  inquiet…

Millor  que  es quedi  amb els grisos  assenyats,

plàcids,  reposats.

11 Respostes to “Quadern de vacances – Pàgina 9 – El poble”


  1. 1 robadestiu Sep 10th, 2008 a les 1:13

    tinc la sensació que tens un bon rotllo amb la vida, plàcid i reposat, que m’agrada molt poder notar.
    Bonic escrit, però a mi el gris…. no sé…

  2. 2 Mercè Sep 10th, 2008 a les 1:29

    tal i com jo ho interpreto : creiem que podem millorar algunes coses, coses que aparenten no estar bé o no ser prou bones, però perquè no deixar-les estar? si ja estan bé, si es que són així i no té més..

    potser no volies dir res de tot això…

    mil besets carme!

    que tal l’estiu???? (ja he vist les fotos que has penjat)

  3. 3 STRIPER Sep 10th, 2008 a les 7:04

    Sempre calen colors que despertin l’il.lusió.

  4. 4 Joan Grau Sep 10th, 2008 a les 12:24

    L’ordre genera el caós i el caós genera l’ordre.
    I quan més gris sigui tot, més gran serà la necessitat de color i el seu esclat.
    És la llei del pèndol.

  5. 5 carmerosanas Sep 10th, 2008 a les 12:31

    Roba d’estiu, donccs la veritat és que sí, procuro sempre tenir bon rotllo amb la vida. I totes les coses tenen difernets aspectes o manere s de veure-les. Canvio el xip i dic la mateixa cosa:

    El poble llueix un color gairebé uniforme.
    Les cases són totes de pedra.
    Els núvols, avui, eliminen ombres i contrastos.
    El paviment és una mica més clar que les parets.
    Dos cotxes aparcats de color gris fosc.
    I les portes cobertes d’una làmina de metall.

    Podria ser diferent?

    Amb les cases pintades, els cotxes de colors
    Tranquil·litat absoluta.

    Podria… però cal?
    ja és prou bonic així, tal com és.

    Mercè, sí sí, ja és això! A vegades m’agrada tant canviar coses i ho faig, però de tant en tant penso potser no cal.
    Estic contenta que hagis torna t als blogs, ens llegim. Benvinguda.

    Striper, s’ha de provar tot en aquest món, si no ho provem no sabem com serà, a vegades les prove s són reals i a vegades virtuals o literàries. també serveixe. No?

    Joan, quan ho veig tot ple de coloraines, tens raó torno als grisos amics, també m’agraden, són com seriosos i responsables i segurs. Les cases de sempre amb els color de sempre, per exemple.
    Striper

  6. 6 zel Sep 10th, 2008 a les 14:18

    Em fan gràcia els dibuixets, em són familiars, em recorden els nens i l’escola…
    Preciosos i bonics retalls de vida…

  7. 7 MoNaLiTzA Sep 10th, 2008 a les 19:21

    Em deixes que acompanyi el teu dibuis i el teu text amb una cançó que m’agrada molt? Espero que a tu i a la resta de companys també us agradi: http://www.goear.com/listen.php?v=dc9f7cf

    :) Mmmmm… ja ve la tardor.

  8. 8 Teresa Sep 11th, 2008 a les 20:02

    Un poema esplèndid, i més amb l’explicació que ens has donat. Una mica diferent del teu estil, però esplèndid. M’ha agradat molt!

    Només hi tinc un comentari a fer: per comences en passat, dient que el poble “era” gris i no en present?

  9. 9 David Sep 12th, 2008 a les 20:01

    Perdona el meu caràcter estalviador, Carme. He estat mig de vacances i m’he estat posant al dia fa poquet. M’encanta la frescor del teu quadern de vacances. És com si ens convidessis a mitja tarda a prendre un granisat de llimona a la fresca d’un pati enblanquinat. És ben curios el que fa això de publicar i llegir blogs, és tan enriquidor!!!

  10. 10 Laura Sep 13th, 2008 a les 22:55

    Trobo que el gris és trist, i en canvi estic enamorada del nom Griselda. Curiós, eh? M’ha agradat l’escrit. Cada poble té el seu esperit, val més no canviar-lo.

  11. 11 Carme R Sep 14th, 2008 a les 19:29

    Zel, és que a vegades ja sóc com una nena… i precisament fent dibuixets amb el ratolí me’n sento de nena.

    Monalitza, una ncançó molt bonica. Gràcies … i molt adequada, gris…

    Teresa, gràcies pel comentari. Era gris… perquè mentre el volia veure de colors, per a mi i només per a mi, ja havia deixat de ser gris. Després torna a ser allò que mai no ha deixat de ser. Tereswa, m’encanten les teves precisions!

    Gràcies David, benvingut, espero que les vacances i els granissats de llimona t’hagin provat.

    Laura, el poble està bé com està.. Ui! si algú s’atrevís a pintar-lo de coloraines! Em semblaria fatal… només és una idea, una trapelleria mental i prou.

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.




PREMI PEDRAFORCA.

Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca: pedraforca_premi.jpg PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia Premi amigos para siempre

Premi Goldenbird

La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:

Premi Honor 2008 – Poetes del cor

L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:

Traductors… bé… més o menys

Catala - Español Català - English Català -Français
Engolasters-AINA-14 de juny 2008

Participa al

_______

License Creative Commons

Premi a l’esforç femení

De Maria Teresa de Camino incierto

Premi art i escaig

Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.

Premi Dardo

La Teresa de Paraules i mots, L'Anna de Coses i altres coses i el Veí de dalt de Malerudeveuret m'han donat el premi Dardo.
By Incsub and rob