Un dissabte molt bonic. Uns amics que estiuegen a Cambrils ens van fer de guies de la zona.
Les fotos no són meves, les he buscades totes al Google o al Flick
Passeig i platja de Cambrils, amb el pi rodó, un indret on citar-se amb els amics.
Montroig del camp
Ermites de Montroig: Sant Ramon a dalt de tot i la de la Verge a sota.
Aquest és el color de la muntanya i aquesta la textura de les roques, a vegades semblen fetes de puntes.
Al poble un petit museu Miró, amb reproduccions dels quadres que va pintar allà a Montroig i els seus voltants.
La masia de la palmera. Joan Miró.
Sant Ramon. Joan Miró
M’agrada la combinació d e vermells i verds d’aquest quadre, ja que és el que crida l’atenció allà dalt mirant el paisatge. La roca vermella i els verd dels arbres: garrofers i oliveres a la plana i pins a la muntanya. Les puntetes de le s branques dels pins, tenien un verd tant tendre i tant viu que semblava que treien llum.
A la tarda al Parc Samà, una finca amb uns jardins començats a construir l’any 1886
Parc Samà.
Però si voleu veure fotos boniques de veritat sobre Montroig i els voltants afegeixo ara mateix les que m’ha ofert Monalitza, directament del seu web http://www.elsomriuredemonalisa.net/roca.htm
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Reina, jo he anat al país basc i encara em dura l’efecte…
I he fet fotos, però gairebé és un monogràfic del mar…com més gran em faig, més enamorada n’estic, què ho fa? Em va donar per anar a la nit a caminar per les onades esperant i gaudint amb les marees…
Petons, reina!
Unes imatges precioses val la pena visitar aquests indrets.
Si en Mon (de la Garrofa de Mont-Roig) llegeix aquest post segur que se li cau la bava amb les coses que dius del seu estimat poble.
Un dissabte tranquil per gaudir de l’entorn! Genial!
Fotos boniques has trobat des de Flickr. Sóc curiós, potser jo trobaré les meves pròpies fotos des d’allà en un blog una vegada! O les meves fotos des de Webshots i Fotki:-)
Estimo Joan Miró!!! I el jardí és meravellós! Un bon viatge que has fet. Petons!
Unes fotos molt maques.
Per un moment m’he les he estat mirant i he intentat imaginar com les dibuixaries. Ho faràs?
I que a propet vas estar de mi, punyetera! Si lo sé, vengo!!!
El Parc Samà “era” una delícia, espero que ho continui sent i que no se’ls hi acudeixi fer cap barrabassada de la categoria d’algunes que ja han intentat fer. A la meva web no hi tinc cap reportatge sobre el Parc Samà, però si de la Roca i Sant Ramon a Mont-Roig del Camp. Deixo aquí mateix l’adreça per a completar una mica amb imatges el que vas veure: http://www.elsomriuredemonalisa.net/roca.htm
Ah! I el proper cop, a veure si dius alguna coseta o t’allargues uns quants km més cap al sud
Sempre ho he dit: no fa falta anar gaire lluny per a gaudir d’uns paisatges esplèndits.
Aquests que mostres ho són.
I si me permets faré un poc de mallorquinot: a Mallorca ho tenim tot, mar, muntanya, platja, bosc, torrents, garriga, racons urbans que s’ho paga visitar, i pobles que encara es conserven aliens al temps.
Salut i sort!
Zel, la natura a mi em captiva també, el mar, la muntanya no sabria pas què triar, però em bellugo millor a la muntanya.
Striper, si que val la pena, uns llocs fantàstics.
Xexu, segur que si que li cauria la baba , i amb tota la raó del món, però no crec pas que el llegeixi.
Carme, hi ha dies quasi perfectes.
Merike, buscant fotos a vegades en trobes de pròpies o de sorprenents, conegudes dels blogs. Fa gràcia.
Joan, no m’havia plantejat fer-ho, però és una idea. Potser agafaré les de Monalitza que he trobat precioses i hom intentaré.
Monalitza, bé, si he de ser sincera, trobo que les teves fotos són molt més maques, molt i molt més de les que jo he trobat. He posa l’enllaç al post. De bona gana hagués penjat directament les fotos, però no me n’he sortit.
Queralbs, Mallorca (tot i que fa anys que no hi he estat) és molt bonica, i no tinc cap dubt e de tot això que ens dius. A veure si ens poses alguna foto de paisatge al teu blog i ens animem a tornar.
Però si no fa falta!
Només he volgut compartir amb tothom el petit article que vaig escriure a la web sobre la zona. Ets un encant! Gràcies 
Pues entre todos me dais a conocer un lugar magnífico,cada vez atrae más la naturaleza porque nuestros sentidos lo necesitan.Un abrazo.
Nosaltres vam anar al parc Samà l’estiu passat, també aconsellats per un amic de Cambrils, i ens va sorprendre molt. És molt gran i molt bonic. El meu amic em va explicar que era d’un home que havia fet la riquesa a les Amèriques i quan va tornar va voler ´tenir aquí una mansió de l’estil de la que gaudia allà. Petons.
hi tant que le llegeixo , tard però el llegeixo. He arribat aqui de casualitat, ningu m’en ha parlat d’aquest blog ni el post però gracies es molt maco i bonic , des d’ara i fare la visiteta sovint i et posso un link…salutacions des de sota el meu garrofer
Hola Mon! Més val tard que mai. Ja et visitaré també.