La Teresa se sorprenia cada vegada que es trobaven, perquè sempre entre ells dos hi creixia alguna cosa nova i inesperada. D’aquesta trobada, n’esperava una bona xerrada com acostumàven a ser les que trenaven l’Arnau i ella. Sense cap mena d’autocensura prèvia. L’Arnau, rialler i il·lusionat com sempre. Xerrrada, proximitat, confiança, complicitat. Però, en acabar sempre trobava que havia esta t alguna cosa més que això.
Els ulls es troben
i s’omplen de somriures.
Res no s’escapa
ni les paraules lliures
ni l’alegria clara.
No hi ha futur.
Tot és aquí i ara.
Pleguem records
i construim camins
sense cap arribada.
Moment segur,
molt més enllà dels anys.
No hi ha model,
omplim d’amor l’esperit,
entre les ombres i el temps.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Tots aquests moments sempre estan plens de magia, i son preciosos de viure.
Escrius massa brillantment. Però també has fet les quadres? El teu nom és en ells. Dibuixa amb l’ordinador? Són tan bons!
Tanta complicitat probablement vulgui dir alguna cosa més.
Construir camins sense cap arribada… En aquest punt estic jo ara
Novesflors, jo penso que sempre s’arriba a algun lloc… el que sí que és cert és que sovint és millor no fer previsions. I, com diu la Carme, no hi ha models. Això és important.
Carme: M’he posat al dia. Un quadern d’estiu ple de pàgines sentides i memorables. Ha estat gratificant llegir-lo ara que comença una nova temporada. Petonassos.
Jo sí veig que hi ha un punt d’arribada: omplir d’amor l’esperit. Sembla fàcil però costa tant! (omplir cada dia, cada instant)
Striper, podria ser que la màgia es trobes en molts moments que no sabem veure. M’agrada trobar-la, m’agrada inventar-la.
Merike, si que dibuixo amb l’ordinador, però nomé s per les vacances, ara ja no dibuixo més. Una abraçada.
Xexu, segurament vol dir alguna mcosa més, si escoltem la màgia, però tante s vegade s la deixem passar, voluntàriament o involuntàriament.
Noves Flors, no és un mal lloc, si no tens arribada els camins són lliures d’anar en la direcció que volen o de canviar una mica, o…
Laura, com que no tenim models, hem d e fer invents. Des de molt joveneta que m’encantava pensar que volia inventar-me la vida cada dia. No sé si ho he aconseguit, però m’hi he acostat, encara penso que puc fer-ho i millorar-ho. Gràcies per posar-te al dia del meu quadern.
Cèlia, Jo siria sembla fàcil però costa tant i al mateix temps sembla difícil i és ben senzill.
una bona xerrada estimulant pot ser el primer pas per a nar més lluny
El passat i el futur els portem posats i es van modificant amb nosaltres.
Si Jesús, sempre hi ha un primer pas, que a vegade s dura molt…
Joan, tens moltíssima raó, però no deixa de ser un art difícil portar-los bé, sense angoixes, ni pressions… plàcidament.