Jesús, el millor veí!

M’afalagues Joan, ja m’agradaria merèixer els teus comentaris. Gràcies maco.

A mi també m’agrada molt les dues coses, estar a casa i sortir. Poques coses hi ha millors que el paisatge, m’encanta i en canvi sovint m’encallo amb les meve s coses, l’ordinador, les paraules, els dibuixos.

Bona sortida a tots tres, bonica.

estava intentant dixar-te un comentari… mentre tu has vingut i me n’has escrit un als camins

a mi també em passa que moltes vegades me quedo submergida… i és una quietud que podria allargar-se indefinidament

ara mateix m’està passant…

li he dit a l’aicard que sortiríem a passejar una mica… i els minuts van corrent

quan vivíem amb lo pare de la sara, sovint era ell qui mos estirava a sortir… com fa el teu marit

ara ja fa temps que sóc jo qui m’he de moure

a l’aicard li costa sortir… a la sara li encanta

quan ho fem, a tots mos va bé

m’agrada molt la quietud… però també m’agrada molt quan sortim i podem respirar fora d’aquí…

carme… veus com s’està allargant la quietud?

vaig a vore si amb l’aicard mos acompanyem a sortir un ratet…

una abraçada

Striper, que bones! encara que m’he fet gran les trobo tan bones com quan era petita.

Xexu, s’ha d’anar combinant una mica de cada cosa, per sort, la gent ens complementem i el meu marit m’estira sempre enfora, als espais oberts, per si algun cop, jo me n’oblido.

Queralbs gràcies maco!

Salut i sort!