PREMI PEDRAFORCA.
Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca:
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Traductors... bé... més o menys
Participa al
_______
License Creative Commons
obra de Col·lecció de moments està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Em sembla que aquest Adrià és un xic “gamberru”, no?
Però sembla que li agraden els silencis (si no he entès malament el poema com segona part de l’escrit…) Potser és que intenta escoltar… I entendre…
Potser no tant per oferir respostes, sinó per no decebre amb situacions impossibles…
Tal i com ho expliques, sembla que, aquest “pajaru” no és que no li agradin les precisions, segurament se les pren molt i molt seriosament, simplement és com si ell ja les sabés per avançat, malgrat no s’hagin verbalitzat…
Per que s’estima l’Alexandra i sap com és… I, en el fons, pensa que, ningú pot saber on serem d’aquí una estona… i sempre és més dolç besar, acaronar, somriure! que verbalitzar una puntualització innecessària… per que tots dos estan d’acord
Apa quin rotllo!
Estic inspirat, eh?
Perdona Carme…
Un petonet dolç, dolç
:¬)***********
M’agrada “si caic dins els teus ulls”
tots inspirats aquesta tarda?!
Complimenti
Jo comparteixo la seva opinió, a mi també m’agraden les metàfores.
M’agradat caure al teu bloc i llegir aquest post.
Barbollaire, inspiradíssim… en tot cas jo penso que és un gamberru encantador. I fes, fes, si t’agraden els personatges i te’ls fas teus d’aquesta manera… em recordes els Personatges Itinerants, on tothom feia funcionar els personatges dels altres sense manies. És divertit. M’agraden les històries compartides, com els poemes compartits. No et tallis, poeta, per mi pots participar en totes les meves històries. Aquesta és la segona, me’n queden dues més que ja tinc preparades… Més que perdó, seria gràcies per participar. Un petonet.
Gràcies, Cinzia, una abraçada.
Xexu, em sembla fantàstic, a mi també i ja en som tres, com a mínim! Gràcies maco. petonets.
Striper, espero que amb tantes caigudes no prengui mal ningú. A mi ja m’agrada que t’hi deixis caure amb aquesta fidelitat i constància inqüestionables. Un petó.
Carme, m’encanta tornar i en visitar el teu blog trobar coses com aquesta.
el cor com un ocell
si caic dins els teus ulls
M’encanta.
Pirene, jo també estic contenta que hagis tornat, bonica.
Gràcies Noves Flors
Moments
com lineas i colors
jugant amb l’horitzó.
Tot és a l’abast,
ara i aquí.
Fins i tot el Sol,
proper i rialler,
esclat de color.
Por?
De què?
Cada part és el tot.
Cada part és el tot.
Cada moment és la vida.
La vida és cada moment.
Mejor que sólo te diga que me gusta mucho tanto tus expresiones literarias (¿o emocionales?)como los comentarios que recibes.Un abrazo