MOMENT FRÀGIL
PREMI PEDRAFORCA.
Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca:
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Traductors... bé... més o menys
Participa al
_______
License Creative Commons
obra de Col·lecció de moments està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Caram has fet ambé canvi de look, oi, Carme? Ara no recordo exactament la capçalera d’abans, però aquesta m’agrada. És Molt fina. I la imatge, amb Montserrat de fons, divina. Perquè és Montserrat, oi?
Ostres! Ara que ho veig, la imatgecanvia cada vegada ue accedeixes al log. Bona aquesta!
El relat i el poema formen part d’un conjunt, oi? No m’he llegit els altres amb deteniment, encara que em sembla recordar aquesta història del Claudi començada fa temps… M’hi capbussaré amb calma més edavant.
PD.: Torno a tenir problemes per enviar-te comentaris al blog. Amb Firefox se’m penja. Ara ho intento amb l’Explorer (ecs!!!!) i si no, t’ho hauré de tornar a enviar per correu com l’última vegada.
I la mirada de segur que deia moltes coses.
Carme,
Tot és moooooolt gran!
Les mirades dolces ho diuen tot!
Bona nit Carme!
Víctor, el teu comentari ha arribat bé aquest cop. Tinc uns quants personatges que volten pel blog des de fa dies. Ara he pe nsat uns quants moments, (en tinc 4 de diferents) que corresponen a personatges i històries diferents. No estic molt segur a que en Claudi i la Clara haguessin sortit abans. Si en canvi uns altres que vindran més tard: L’Adrià i l’Alexandra. per t ant el relat i el poema formen part sobretot d’aquests quatre moments que pretenc descriure. Aquest n’és el primer.
SSí, Striper però no es pot confiar només amb la mirada. A vegades fa dubtar.
Joana, ja sou dos a opinar que les mirades ho diuen tot. Segur que teniu raó.
Un gest, una mirada, un silenci…
Sensacions gairebé epidèrmiques.
Intentes endreçar-ho tot curosament.
Un dia, però, obres l’armai i et cau tot a sobre.
Joan, la veritat és que jo sí que intento endreçar, però miro de fer-ho amb l’armari obert. Si està ben endreçat, de veritat, mai no et cau tot a sobre. O només et cau asobrre allò que t’agrada que et caigui…
Els moments fràgils s’han de cuidar (i col·leccionar). Valen la pena.
Arriba un punt que sempre les coses importants semblen dites, però crec que hi ha coses que se’ns passa o passem per alt per considerar que careixen d’importància. De totes maneres, sempre queden les mirades que poden omplir el buid que a vegades deixen les paraules o, millor dit, els silencis
Jo no sé si una mirada ho diu tot, però sí endevino moltes coses de les persones si m’hi apropo una estona, no cal parlar gaire. De vegades ni m’hi fixo, però començo a analitzar i em pregunten com sé tantes coses. Jo ni tan sols ho sé…mirades? gests? moviments?
Ara, trobo un esguard de xocolata i començo a llepar com una boja…
Doncs mira que jo, que sempre intento ser endreçat, de tant en tant em cau l’armari a sobre.
La veritat és que sóc un desastre.
Noves flors, si els cuidem bé, potser deixen de ser fràgils i tot… o ja no ens ho semblen tant.
Caterina, jo sóc de les que penso que mai no està tot dit, però a vegades a la gent li sembla. Aleshores a mi em sembla una llàstima.
Cèlia, tot allò que sigui de xocolata no es pot deixar perdre i si és un esguard encara menys… faràs bé de llepar.
Joan, no em preguntis per què, però se’m fa difícil imaginar-te com un desastre. No seràs dels que endreces expressament perquè caigui. No t’enfadis, que faig broma…